15 de març de 2025

Girona Media

Una nova dimensió

L’1×1 de l’Espanyol-Girona
Les valoracions individuals del Girona en l'empat en la visita a Cornellà

Jan Wiedemann Domingo010 mins

Imatge: X Girona FC

El Girona va rescatar un punt valuós en la seva visita a l’RCDE Stadium, on continua sense conèixer la derrota. Els de Míchel, tot i fer-se amb el control de la possessió, no van saber generar perill durant el primer temps, incapaços d’acabar jugades. Al contracop, Jofre va obrir la llauna amb un xut ras des de la frontal, obligant als gironins a reaccionar. D’altra banda, Tsygankov va forçar un penal que Christian Stuani va materialitzar per segellar un empat insuficient que hauran de fer bo la setmana vinent a Montilivi. Aquestes, doncs, són les valoracions individuals del partit d’ahir:

Gazzaniga (6): Aprovat

Va realitzar una gran aturada després d’un xut de Puado, però no va estar del tot fi en l’acció del gol de Jofre. Tanmateix, en els xuts rasos des de la frontal de l’àrea encara pot fer molt més. 

Arnau (6): Atent

No va patir en excés a la seva banda, on Carlos Romero gairebé no es va prodigar en atac. Pel meu gust, massa defensiu el seu rol.

Blind (7): Ubicat

El neerlandès va ser una de les sorpreses a l’alineació, jugant com a central dretà per primer cop en la temporada. Guanyador en la majoria de duels i molt pendent de les cobertures. Malafortunat a l’acció del gol local. Tot i això, és el defensa amb més visió de joc i l’equip ho agraeix.

Ladislav Krejčí (7): Solvent

Va anul·lar pràcticament a Roberto Fernández, la referència de l’Espanyol en atac. Li va tocar bregar de valent i lidiar amb una targeta groga durant més de 80 minuts. En definitiva, és l’home més contundent de la defensa.

Miguel Gutiérrez (6): Lateral

Per fi, al seu lloc. Míchel va dir a la roda de premsa que com a interior és massa previsible i el va tornar a situar al lateral. No va ser la seva millor actuació i per la seva banda va arribar gairebé tot el perill de l’RCDE. 

Yangel Herrera (7): Xiulat

Com era d’esperar, el públic de Cornellà va reprotxar-li les seves paraules durant la darrera setmana. Al veneçolà no el va afectar gens ni mica. Se’l veia extramotivat. Va treballar, va ocupar diferents alçades del camp i va tenir la més clara del partit, però es va trobar amb Joan García, que va fer una de les millors aturades del que portem de lliga. Incondicional per Míchel.

Arthur Melo (7): Creatiu

Primera titularitat pel brasiler. El migcamp fa un salt de qualitat enorme amb ell al damunt de la gespa. Major ritme i major fluïdesa. Va notar la manca de ritme competitiu i va haver de ser substituït, quan era un dels jugadors més endollats. A més, no va perdre cap pilota en tot el primer temps.

Iván Martín (6): Caràcter

Gran esforç el del migcampista basc ahir. Continua sense mostrar la seva millor versió, segurament massa lluny de l’àrea rival. Tot i això, va intentar superar línies amb les seves característiques conduccions. Amb més o menys èxit, la seva titularitat ha de ser innegociable. 

Tsygankov (7): Enginyós

Va acaparar totes les jugades de perill del Girona, però sense massa idees ni convenciment a la definició. Fruit de la insistència va provocar un penal que suposaria el gol de l’empat definitiu. De mica en mica, el Girona recupera una versió més reconeixible de l’ucraïnès. 

Bryan Gil (5): Previsible

Caure i aixecar-se. L’extrem és la definició d’estirar més el braç que la màniga. De més a menys, li va costar superar a Omar El Hilali, molt concentrat defensivament. Va acabar el partit certament frustrat. 

Miosvki (5): Inoperant

El macedoni només va entrar en joc en 13 ocasions. Aquest és el resum de la seva actuació ahir a l’RCDE Stadium. 

Substitucions

Danjuma (7): Afilat

Crec que indubtablement és el jugador més vertical d’aquest Girona, i a la vegada, el més desequilibrant. Va donar oxigen i va desbordar de forma contínua, a vegades una mica precipitat. Mèrits per ser titular contra el València.

Juanpe (6): Sorprenent

Míchel va canviar l’esquema ubicant tres centrals i buscant més perill per bandes. Un altre que sap el que és lluitar i baixar al fang a Cornellà. 

Christian Stuani (6): Salvador

Havia de ser ell. Pel partit, per la situació i per l’escenari. Stuani va entrar a la segona part amb una única missió: capgirar el resultat. La seva presència a la gespa incòmoda als rivals per si mateix. Va ser l’encarregat de llençar la pena màxima i va salvar l’empat pels gironins.

A la celebració, va demanar perdó pel seu passat blanc-i-blau. Qui també hauria de demanar perdó va ser l’àrbitre, que es va menjar una agressió dins de l’àrea de Calero sobre l’uruguaià ja en temps afegit…

Portu (6): Elèctric

Amb ell al camp, és més fàcil arribar a la pressió. Lluita, entrega, i sacrifici. Sap perfectament el que suposa baixar al fang, i Míchel ho va aprofitar. 

Van de Beek (6): Revulsiu

Pot ser que aquest sigui el rol que li espera a partir d’ara.

El míster

Míchel (6): Reconeixible

Amb Arthur sobre el camp, l’equip va ser més reconeixible, amb un major control de la possessió i un ritme de circulació més alt. Tanmateix, va ser un domini estèril sense generar massa res. Els canvis van ajudar a l’equip amb l’entrada de Stuani i Danjuma. En definitiva, ara falta culminar-ho amb els tres punts, que ja comencen a ser una urgència.

Potser t'interessa