Imatge de: Flickr David Subirana
Marta Canella (Baiona, Pontevedra, 1995) fa ja dues temporades que està a l’Uni Girona. En aquesta segona participació de la Copa de la Reina amb el conjunt gironí també ho fa com una de les capitanes de l’equip. L’objectiu és molt clar, guanyar la Copa de la Reina, però saben que han d’anar partit a partit.
Preparada per a la Copa de la Reina?
Amb ganes. Els finals de temporada sempre pesen, per unes coses o per unes altres, però la nostra temporada és bastant bona. Quan les coses van bé, tot és molt diferent. Pel que fa a la Copa, ens estem mentalitzant des d’avui mateix (dimarts). És quan hem començat a preparar el partit contra el Gernika. Fins ara estàvem molt centrades en la Lliga i els últims partits perquè era molt important no fallar i, de sobte, ens adonem que marxem demà!
Com afronteu aquesta competició? És a dir, és anar partit a partit, però la intenció és arribar a diumenge. Tot i això, hi ha el risc de quedar-vos fora dijous.
Sí, afrontem la Copa de la mateixa manera que ho hem fet tota la temporada: anant pas a pas, partit a partit. No és una competició que tinguéssim present des de fa mesos, simplement hem continuat treballant i ara que arriba la Copa, continuem en la mateixa línia. Primer toca el dijous, i ara mateix, el primer i l’últim.
Com es fa el canvi de xip en aquest punt de la competició? Només queden quatre jornades en què us ho jugueu tot i, de sobte, arriba la Copa, una competició totalment nova que voleu guanyar.
Ara mateix pensar en el que vindrà després de la Copa és un error, però això ja és cosa del futur. És molt emocionant com està la situació a la lliga, el premi és molt gran, però primer tenim la Copa que sempre és especial i ara mateix només ens centrem en ella. És un tòpic, però el partit a partit ens ha funcionat aquesta temporada. Tant a l’EuroCup com a la Lliga ens hem pres cada enfrontament seriosament, i ara volem fer el mateix a la Copa.
No és la temporada en què m’he sentit més còmoda
És molt difícil tenir aquesta mentalitat de partit a partit?
Sí, perquè si poses la mirada més enllà del següent partit, pots perdre el focus. En el nivell en què estem, pot passar de tot. Ho estem veient a la Lliga amb els nostres rivals directes. Cada partit requereix la màxima atenció i el 100% de cadascuna de nosaltres. Si el rival hi està i tu no, pots perdre, independentment de la classificació o del talent de l’equip.
Imatge de: Flickr David Subirana
Com vius la temporada? Et sents còmoda en el teu rol?
Sincerament, no és la temporada en què m’he sentit més còmoda. Crec que a estones se m’ha notat, però alhora ha estat un any de molta adaptació a noves situacions i canvis de posició força grans. Sí que ho he tingut al cap, però al final això és bàsquet, és un esport d’equip, i som a pista per ajudar l’equip a ser millor. Si això implica sortir de la meva zona de confort, doncs toca fer-ho. El més important és que la temporada és molt bonica i que està a les nostres mans acabar-la bé. Les sensacions personals passen a segon pla quan el dia a dia les coses funcionen.
Dius que t’ha costat, però no ho sembla. Això té a veure amb la teva manera de ser? Per exemple, hi ha jugades en què regales punts a les teves companyes quan podries anotar tu sense oposició, com per exemple l’altre dia a Gran Canaria amb Bibby.
Sí, sí, ho sé perfectament! De fet, em van renyar de broma: “Què fas? Llença tu!” (riu). Però jo vaig fintar, em van saltar, i vaig veure que ella (Chloe Bibby) estava sola. Per mi era la jugada més fàcil i natural. Ve el contraatac per la dreta, ho llegeixo, i si hi ha una millor opció per a l’equip, la faig. Al final, tothom content: ella suma dos punts, jo una assistència i continuem jugant.
EQUIP
Des de la derrota contra el Lyon, l’equip no ha perdut cap partit i ha superat rivals forts com l’Avenida. Com vau afrontar els primers dies després de l’eliminació per continuar mirant endavant?
Crec que aquell va ser el moment més dur de la temporada. No tant per perdre, ja que va ser als quarts de final de EuroCup contra un equip fort com el Lyon, sinó per la manera com vam perdre. Vam donar mala imatge i això ens va afectar, no només de cara enfora, sinó també a nosaltres mateixes. Va ser un cop dur. Però vam tenir clar que allò no ens representava i que no podíem deixar que un mal dia definís la nostra temporada. Ens vam reunir i vam decidir que havíem de recuperar el nostre joc: estar juntes, jugar amb dinamisme i donar-ho tot en cada acció. Això ens ha permès guanyar partits inesperats i superar equips teòricament superiors en plantilla.
La derrota contra el Lyon va ser el moment més dur de la temporada per la manera com vam perdre
Gran part de la temporada hi havia un cinc inicial molt ferm, que semblava que no canviava. Des de fa unes setmanes que ha canviat i has entrat en aquest 5. A què és degut aquest canvi?
És cert que aquell cinc funcionava molt bé al principi. Molt establert i amb les nostres millors jugadores en cada posició, però sí que és veritat que no és necessari mantenir-lo en el temps. Ara és un quintet totalment nou per la lliga. En el transcurs de la temporada vas trobant recursos nous, combinacions diferents i, també poder sorprendre el rival a l’inici del partit.
Penso que és un tema de ratxes, de moments, de l’evolució de la temporada i, no significa res dolent. No hi ha cap jugadora que hagi baixat el nivell, tampoc és un càstig per ningú començar des de la banqueta ni un premi sortir d’inici, simplement són les circumstàncies. I, si surts a l’inici, doncs aprofitar-ho.
No té res a veure en ajudar a entrar a Natasha Mack i Imane Tate al sistema de l’equip?
Crec que no. Són circumstàncies en funció dels partits. Sempre que hi ha hagut un canvi en el quintet li he trobat el sentit, sigui per nosaltres o pel rival d’aquell partit.
Sense Mack vam sobreviure molt bé. Ara estem molt més còmodes
Natasha Mack era la peça que faltava per ser candidates a tots els títols? La rotació era curta, fins i tot, vas jugar de pivot en alguns partits. Amb Natasha i Pierre de pivot, totes les jugadores es troben més a la seva posició natural.
Sí, la veritat és que sí. Sense ella el que vam fer era sobreviure i, a més a més, molt bé. Traient resultats, però era una sensació d’intentar sobreviure. Ara és com dius, un equip com se sol conèixer (diu entre somriures). Estem molt més còmodes i també l’estil que juguem és molt més definit.
Abans hi havia dos estils quan jugava Pierre-Louis era un i quan jugava jo era un altre. Ja tenim una dinàmica en el qual ens sentim molt còmodes.
Imatge de: Flickr David Subirana
Temporades anterior has compartit vestidor amb moltes jugadores que ara tornen a ser companyes. Ainhoa i Carol al Barça, Sandra en els equips de 3×3 i Imane Tate a Mèxic. A més, formes part de l’equip de capitanes. Imagino que deus tenir un rol de lideratge de vestidor molt gran.
(Somriu) Sí, la veritat és que sí. Al final, penso que les jugadores nacionals que porten un parell d’anys al mateix lloc, vulguis o no, per rutina i perquè et toca i et porta a tenir-lo. Conèixer l’staff tècnic, els diferents treballadors del club, és a dir, tot això és important pel funcionament del club. Ajuda a millorar el joc de l’equip.
Al final, ens coneixem totes. Amb Migna no hem jugat juntes abans, però ens hem trobat moltíssims cops a tornejos 3×3. En comptes de tenir-nos mania, ens vam fer amigues de tantes vegades que ens havíem enfrontat. Així que sí, sí que et porta aquest rol. A fer pinya, a guiar una mica el camí, sobretot quan arriba gent nova a la pretemporada o durant la temporada. Aquest any ha sigut molt fàcil, tot l’equip són persones excel·lents, tothom té molt clar que volem, tant en l’àmbit individual com col·lectiu, així que tampoc haig de fer molt.
GERNIKA
El rival a batre és el Gernika. A la Lliga els heu guanyat dues vegades. Ara mateix són vuitenes amb un balanç de 13 victòries i 13 derrotes. Haver-les guanyat a la lliga té valor per a la Copa?
Sí, té molt valor, sobretot per la manera com hem guanyat. Si mires la seva plantilla, tenen un molt bon equip, i en els partits contra elles hem jugat en desavantatge físic. Això fa que les victòries tinguin més mèrit. Però també és cert que a vegades aquests desavantatges es poden convertir en un avantatge, i a la Copa tot comença de zero. Igualar el físic al Gernika no significa guanyar-les automàticament. Haver de guanyar tres vegades consecutives a un equip et posa contra les cordes.
Som un equip divertit de veure i tinc la impressió que la gent s’està enganxant a venir a Fontajau
Com us heu preparat per al partit? Heu pensat més enllà d’aquesta eliminatòria?
Això ho saben millor els tècnics, però estic segura que sí. A vegades treballem aspectes sense saber exactament per a quin rival són, i després ens adonem que ens han preparat per a equips com el Gernika. Potser hi havia conceptes que semblava que eren per a un altre equip, però que en realitat ens ajudaran a afrontar la Copa.
Imatge de: Flickr David Subirana
Ara ve la Copa de la Reina i, la lliga està tot per decidir. Quin balanç estàs fent d’aquestes dues temporades a l’uni? La primera no té res a veure amb la segona.
Òbviament, no tenen res a veure. Sobretot per la solidesa que hem demostrat aquesta temporada i, també per joc. Som un equip divertit de veure i tinc la impressió que la gent s’està enganxant a cada vegada més a venir a Fontajau. Sempre ha estat amb nosaltres Fontajau, però penso que va venint més gent i que hi ha gent que està repetint. Em quedo amb això, ara com ara hem perdut molt poc i és molt divertida.
Ara queda el més important, que si ho fem malament ningú se’n recordarà que ho hem estat fent de meravella durant sis mesos. Ara és el moment de donar un cop sobre la taula.
I balanç personal?
Crec que és bona. He estat per ajudar l’equip a tenir una versió molt bona cada dia, però sí que és cert que personalment em costa de veure-ho i, m’agradaria haver donat una cosa més tangible en alguns moments.
Des de dins, com vau viure la sanció de Roberto Íñiguez?
Molta normalitat i calma. Quan vam saber que eren 7 partits vam pensar que canviaria molt el dia a dia i la veritat és que no ha canviat res. Ell ha estat molt tranquil en aquest aspecte. Sempre ha estat present. Quan juguem, quan viatgem, sempre hi és. La direcció de partit la duu en Jordi. Amb el seu estil, però regint-se al nostre estil de joc. L’essència continua sent el que fem al dia a dia. No hem mirat qui hi havia, sinó que estem nosaltres contra aquest equip.
Ja tenim la broma que quan passi alguna cosa busquem en Jordi Sargatal
Tot i la seva absència als partits, Jordi i Laia estan fent un gran treball, també.
(Riu) Sí, sí, ja tenim la broma que quan passi alguna cosa busquem en Jordi. Fora bromes, ells estan preparats, també estan molt tranquils, sense gaires canvis ha sortit tot bé.
Hem sigut diferents i ara hem de continuar amb aquesta essència
En Roberto, en una roda de premsa a principis de temporada va dir: “Aquest equip per aconseguir els seus objectius ha de fer coses diferents”. Creus que les esteu fent?
No sé ben bé per on volia anar, però és clar que diferents hem sigut. Ja em diràs quin equip pot acabar primeres de la primera volta amb les carències que teníem en el joc interior o amb l’estil de joc que tenim. Per exemple, Chloe Bibby va ser la nostra referència ofensiva i cap dels altres equips tenia una aler-pivot d’aquest estil o unes exteriors amb un joc tan dinàmic com el Hristova i Klara, per exemple. Estic segura que hem sigut diferents i ara hem de continuar amb aquesta essència.
