Imatge de: Flickr de David Subirana
Després de la tempesta ve la calma. Les aigües s’estabilitzen, el sol surt enmig dels núvols, s’aprecia el verd intens i preciós dels boscos i la perspectiva de la gent canvia. Doncs al vestidor de l’Spar Girona està passant el mateix. Ja fa tres dies que l’Uni va caure a les semifinals de la Copa de la Reina davant l’Hozono Global Jairis a la pròrroga. Fa tres dies que vam veure a Ainhoa López plorant sobre el parquet del Príncipe Felipe. Fa tres dies que Bernat Canut, David Muñoz, Frida Eldebrink i Morgan Bartsch eliminaven a un equip que en algun moment havien defensat els seus interessos.
Donaré el meu punt de vista sobre tres punts a destacar de la participació del club català a aquesta nova edició del torneig. Quedes eliminat pel campió, però la tristesa i la impotència per no trepitjar una final torna a estar molt present amb la il·lusió amb la qual s’afrontava la competició.
Tota la massa social gironina encara té molt present el triple que intenta Chloe Bibby a vuit segons perquè acabi el temps reglamentari quan amb un punt en feies prou. A més, en una acció anterior al triple, fa una falta amb l’equip en bonus per portar a Ayuso a la línia de tirs lliures i on s’iguala el marcador per l’última possessió. També costa entendre la decisió de Toure per buscar una entrada quan necessitaves un triple en els últims segons de la pròrroga. Al final, com tot a la vida, són detalls el que decanten la balança cap a un costat o altre.
Un error embruta una Copa excel·lent de Chloe Bibby
Si bé és cert que en els últims anys l’Spar Girona s’ha dedicat a captar el millor talent dels rivals de segon nivell que ha tingut a les competicions europees, crec que eren pocs els que es podien imaginar el rendiment de Bibby. Per segon any consecutiu, la millor jugadora de l’Uni la trobem a l’aler pivot. L’any passat qui va brillar va ser Regan Magarity.
La jugadora australiana, en el seu debut a la Copa de la Reina, ha estat espectacular pel seu rendiment general. Davant Gernika va anotar 21 punts i contra el Jairis, 24. Números d’estrella. La raó és que els millors moments de l’Spar Girona coincideixen en minuts en què Chloe Bibby va estar present de forma directa en l’anotació catalana. Un exemple clar és el que passa al primer període dels quarts de final on anota 10 dels 14 primers punts de l’Uni per aixecar el mal inici que havia tingut l’equip. En aquest mateix partit, però, acaba amb un 0/6 en triples.
Poques coses se li podran retreure a Bibby pel seu pas a Girona. Segur. Però una que costarà oblidar serà l’acció per tenir el tir guanyador en els últims instants del partit davant Jairis. Quan faltaven 8 segons, poden exhaurir tot el temps i necessitant tan sols un punt per guanyar, costa entendre com pot aixecar-se per tirar un mal tir. És un mal tir perquè no estava ben col·locada, tenia una defensa molt intensa a sobre i perquè hi havia temps per treure alguna cosa més.
La presència de Mack
Als dies previs a l’inici de la Copa aquí ja vam treure una peça parlant sobre els primers partits de Mack defensant l’elàstica catalana. Vaig destacar la solidesa defensiva que havia aportat a l’equip i el desig per veure-la amb més eficiència en l’aspecte ofensiu. Aquests dies a Saragossa han servit per veure una pivot focalitzada en un únic objectiu pel civil o criminal: ajudar a l’equip per sobre de tot. Els quatre taps que fa a Jairis, les defenses per molestar les seves rivals o el seu rol finalitzador sota cistella a la semifinal han estat, tan sols, uns punts a destacar de la seva actuació al torneig.
Imatge de: Flickr de David Subirana
Natasha Mack s’acomiada de la Copa de la Reina havent fet una mitja d’11,5 punts, 8,5 rebots i 2,5 taps per partit en 29 minuts. Durant aquests dies, Mack ha passat a jugar deu minuts més que a lliga. Veurem si acaba sent quelcom habitual per aquest tram final de temporada. L’americana ha estat molt present, però li ha faltat afinar més el canell en determinades situacions que hauria de resoldre en major facilitat. Així i tot, no es pot retreure gairebé res veient d’on venia.
El tir de tres no ha estat un aliat
11/42. Aquesta és l’estadística global de l’Spar Girona amb el seu encert des de la línia de tres. Han anotat un 26,19% dels seus triples. Sis contra Gernika i cinc contra Jairis. Una dada sorprenent per la solvència que havia mostrat en aquest aspecte a la lliga amb un 38% d’efectivitat. El segon millor registre de la lliga només superat per Perfumerías Avenida amb un 39,3%. Al final, però, si ens regim pel que demostren al campionat regular no han tirat en excés. Han continuat a la seva línia. Mentre a la Copa van provar-ho 21 vegades cada partit, a la lliga n’intenten 22 de mitjana. Simplement, no hi ha hagut sort. No s’ha comptat en què no sempre podràs ser constant.
Conclusió final
L’equip no ha fet una mala participació. Estic convençut que si els marcadors haguessin estat amb anotacions més elevades, però amb el mateix resultat, l’afició tindria una percepció diferent del que sent ara. L’equip s’hauria consolidat en les seves mitges anotadores i tots estaríem més o menys contents en veure que no es baixa el ritme a l’hora de mirar cistella. Al final, però, l’Spar Girona ha fet el joc de sempre. Sense por de fallar, sent molt verticals i amb la intenció d’exhibir un joc coral.
I aquí també s’ha de tenir present una cosa. Tots els equips han de dir la seva. El Jairis ha jugat sense escrúpols i en els moments decisius i delicats que ha viscut durant la competició ho ha pogut gestionar millor. Per això s’emporta la Copa. Perquè pateix remuntades als tres partits que disputa.
Imatge de: Flickr de David Subirana
No és fàcil que amb rivals de tant nivell com els que ha tingut l’Uni es pugui mostrar una bona imatge durant els quaranta minuts. Gernika t’anota 43 punts a la primera part amb un grau d’encert molt elevat des del tir exterior. Jairis et remunta els 13 punts perquè Bernat Canut sempre ha estat un especialista defensiu i hi ha petits errors de les jugadores que no ajuden a mantenir el resultat en moments delicats. En fi, toca mirar endavant. Encara hi ha molt en joc. Certificar la participació en la pròxima Eurolliga sent líder de la fase regular i, perquè no, somiar també amb la lliga.
