Imatge de: Flickr de David Subirana
La temporada 2024-2025 passa a ocupar un lloc molt especial dins els cors de la massa social catalana. Al setembre, després de fer una pretemporada poc convincent i amb un gran nombre de jugadores noves i sense gaire prestigi per Europa, res feia pensar amb tot el que viuria aquest curs Fontajau. I, tot i això, l’equip es va plantar a la lliga i fins a la jornada 12 no va caure. Va ser en aquell duel a La Fonteta on el Valencia s’alçaria amb la victòria per 69 a 63. L’Uni va afrontar el partit sense pivots amb les baixes Pierre-Louis i Ivana Jakubcova. Aquella va ser la primera derrota de les catalanes en competició oficial.
Ara, cinc mesos després d’aquell duel, l’Spar Girona és coronat com a campió de la lliga regular. Ho fa destronant al Perfumerías Avenida i demostrant que a base de silenci i molt treball l’Uni torna a tocar el cel amb la participació assegurada a la pròxima Eurolliga.
Ahir, en Roberto Íñiguez, a la roda de premsa postpartit, va dir que aquí hi ha treball de tothom. De les que ja no hi són i de les que sí que hi han estat. Totes han format part d’una temporada que fa poques setmanes qualificava d’una de les millors que havia viscut com a tècnic.
Fent de Fontajau un mur
A una jornada per acabar la fase regular, però havent jugat ja tots els partits que tocaven al temple gironí, és moment de posar en perspectiva el rol de l’afició que s’ha mogut per donar suport en els partits de l’Uni com a local.
Amb un balanç de tretze victòries per només dues derrotes (Valencia i Perfumerías Avenida), les catalanes tanquen la millor temporada dels seus 20 anys d’història. Ho fan sent fidels al que hem viscut durant tot el curs. Sempre amb el suport dels més de dos mil aficionats que s’han presentat de mitjana al pavelló. A més, amb un estil de joc molt clar que no ha deixat indiferent a ningú.
Sense les ratxes de tir de Chloe Bibby, la tècnica de Borislava Hristova, el poder físic de Natasha Mack o la direcció de Klara Lundquist res hauria estat igual. Tothom ha jugat el seu paper a la perfecció en una relació jugadores-afició que sempre ha estat excel·lent.
La temporada encara continua
S’ha assolit l’objectiu principal. Portar l’Eurolliga a Fontajau una altra vegada era el gran desig de tothom. Una fita que s’ha aconseguit desplegant un joc increïble, però encara hi ha molta feina per fer. S’ha de ser realista i conseqüent amb el que es diu i cert és que somiar amb el títol de lliga és quelcom molt complicat.
Al final, pel club, el que es vol és tornar a estar a quasi al cim de l’Everest arreu on sigui possible. Un cop allà, tocar o no medalla se sap que és molt complicat pels rivals amb qui et trobes pel davant, però no es pot deixar d’intentar. Mai.
Aquest dissabte amb la visita a Alcantarilla, l’Spar Girona tancarà la fase regular intentant venjar-se al Jairis de l’eliminació de la Copa de la Reina ara no fa ni un mes, encara. A partir d’aleshores, començarà un play-off que promet ser trepidant i que té molts motius per qualificar-lo del més igualat de la història, veient com s’ha desenvolupat aquest tram final de temporada.
El que sí que queda clar, però és que aquest equip ha donat vint-i-nou arguments perquè les 4.500 butaques de Fontajau s’emplenin a cada partit de l’Uni Girona.
