Cop anímic difícil d’explicar (1-1)
El Girona deixa escapar els tres punts a les acaballes del partit davant un Leganés que ha jugat durant més de 70 minuts amb un home menys

Imatge de: X @GironaFC

Pas enrere del Girona en les seves aspiracions per aconseguir la salvació. Aquest cop de la manera més cruel imaginada. Quan semblava que els gironins s’emportarien una victòria per la mínima gràcies a un gol de Stuani, Munir ha aparegut, ja en temps afegit, per continuar alimentant la mala dinàmica de l’equip, que ja encadena 11 jornades sense guanyar. Cop molt dur. Veurem com és capaç d’aixecar aquesta situació l’equip de Míchel d’aquí a final de temporada. Sigui com sigui, el Girona se situa a 3 punts del descens, que ara marca Las Palmas.

Només queda recórrer a l’orgull

Feia 6 anys que no coincidien els dos C(h)ristians sobre la gespa. Stuani i Portu, Portu i Stuani. L’exemplificació de l’orgull gironí i l’extensió al damunt de la gespa dels 110 aficionats desplaçats fins a Butarque. No feia tant, però també feia molt de temps que precisament aquests reclamaven que totes dues peces ocupessin el tauler des d’inici. Instants abans del xiulet inicial, un subtil “no deixeu de gaudir del futbol” de Míchel. Quan els automatismes futbolístics no surten, la tàctica queda en un segon pla i el sentiment de pertinença ocupa tot l’aparador.

La pressió i els nervis traslladats al terreny de joc, on el Leganés va començar a marcar el ritme de partit. La situació era encara més agònica pels madrilenys, obligats a sumar de tres a casa per entrar de ple al frec a frec per la salvació. Els blanc-i-vermells no aconseguien progressar i desfer-se de la temptativa local d’inici. Tampoc jugava a favor seu l’estat de la gespa, ‘lleugerament sobrerregat’ per l’estil de futbol que practiquen els gironins.

Superioritat numèrica traduïda en possessió estèril

Si cap de dos equips aconsegueix imposar-se, els detalls marquen la diferència. És a dir, en un context així, el caràcter. Ni 20 minuts va trigar a notar-se l’efecte Portu, el més llest de la classe. Una jugada d’astuta anticipació del murcià deixava amb 10 homes als ‘pepineros’ després que Cissé – com a últim home – interrompis la seva cursa a porteria.

Moment clau de partit que obligava els catalans a donar una passa endavant. Una més. Tot i això, els de Míchel no donaven amb la tecla per obrir la llauna i posar terreny pel mig. Tsygankov tenia la més clara en un xut molt suau després de superar Dmitrović. A partir d’aquest moment, monopoli de la possessió, però sense una idea clara davant un Leganés ben plantat i còmode a la seva àrea. La tònica fins al descans. A la guerra no n’hi ha prou amb ser més soldats que el teu rival.

La sisena marxa

El Girona necessitava urgentment impregnar-li un major ritme de circulació al partit i ho havia de fer en els primers 10 minuts després de la represa. I de la teoria a la pràctica. No cal que digui que si havia de ser algú, havien de ser Stuani i Portu, i això ho sabíem tots. Assistència de l’extrem i rematada molt difícil de l’uruguaià per fer pujar el primer gol a l’electrònic, que esclatava l’eufòria a la graderia visitant.

Un dia més a l’oficina 6 anys després. Per alguns el temps no passa factura, o almenys no pel que fa de cara a porteria. Una dupla galàctica al rescat d’un equip pla i sense símptomes de verticalitat. El gol va agafar, fins i tot, per sorpresa a Míchel, que va frenar els canvis d’Asprilla i Danjuma quan ja estaven llestos per saltar al camp.

El temps jugava a favor dels gironins i en contra d’un Leganés cada cop més a la desesperada, conscients de tot el que estava en joc arribats a aquest punt. Tots dos entrenadors aprofitaven que el partit entrava en la recta final per sacsejar l’arbre. Canvis de caràcter ofensiu / defensiu segons el bàndol. Restaven 10 minuts de nervis amb la tensió a flor de pell. Era el moment per apretar les dents i fer valer un avantatge que valia or.

La pitjor medicina

Eren els millors moments pels locals, recolzats per un Butarque en plena ebullició que empenyia als de Borja Jiménez en instants molt difícils. Però el Girona no volia abaixar els braços, aquesta vegada no. El botí era massa gran per a deixar-lo escapar d’aquesta manera, amb superioritat numèrica i pocs minuts abans del xiulet final. Avui era el dia de recórrer a l’orgull, i els encarregats hi eren. Però de nou, el futbol i el destí són cruels i encara li guardarien una als gironins.

Una acció impròpia de Danjuma a camp rival permetia al Leganés posar les taules a les acaballes del matx. Cop molt dur, ja no tan sols numèric, sinó que també anímic per un equip que estava a les portes de sumar un triomf vital per la salvació. Un empat amb sabor de descens. I Portu i Stuani, que tornaven a jugar junts d’inici 6 anys després, no s’ho mereixen.