Imatge de: X @GironaFC
11 partits. Són els enfrontaments que porta el Girona sense guanyar. Athletic Club, Getafe, Real Madrid, Celta, Espanyol, Valencia, Barça, Alavés, Osasuna, Betis i Leganés. Una llista molt llarga, massa. 4 punts de 33 possibles. Una xifra molt pobra que ja és històrica – per dolent – a la història del club.
El Girona de Míchel continua batent rècords. Alguns bons, com pujar per primer cop en uns play-offs, els 83 punts que seran recordats per sempre i la posterior classificació per a la UEFA Champions League o el pitxitxi d’Artem Dovbyk vestint la samarreta blanc-i-vermella. Tanmateix, no tot són notícies positives. La segona volta dels gironins està sent un autèntic malson. 7 punts de 42 possible i una dinàmica que està a punt de ser inèdita.
A un partit del rècord negatiu
L’equip de Míchel ja té la segona pitjor ratxa del Girona al futbol professional. En les 29 temporades que acumula el club entre les dues màximes categories (24 a segona i 5 a primera), només l’any 2013-14 els gironins van estar més temps sense sumar els tres punts.
Al llarg de la història sí que hi ha hagut diversos moments en què s’han encadenat 6-7 duels sense guanyar, però estem parlant ja del doble. Són ja 11 partits sense guanyar. En cas de no sumar la victòria el pròxim dilluns 5 de maig contra el Mallorca, s’igualarà la pitjor ratxa del club a Primera o Segona Divisió.
Estem parlant de la temporada 2013-2014, just abans de l’arribada de Pablo Machín. Aleshores, Ricardo Rodríguez era l’entrenador d’un Girona que tenia molts problemes a nivell institucionals. En concurs de creditors i amb els jugadors amb dificultats per cobrar les nòmines. També hi va haver canvis a la direcció. El desembre del 2013, Francesc Rebled va ser nomenat nou president del Girona Oriol Alsina va ser triat com a nou director esportiu en substitució de Sergi Raset.
Tot i un bon inici de temporada, tot es va girar. 12 partits va estar el conjunt català sense guanyar a la lliga. De la jornada 14 a la 25 l’equip blanc-i-vermell va ser incapaç de sumar cap triomf, tot i fer un canvi a la banqueta. 8 punts de 36 possibles. Barça B, Zaragoza, Tenerife, Madrid Castilla, Recreativo de Huelva, Mallorca, Ponferradina, Deportivo, Alavés, Eibar, Numancia i Jaén.
Salamero abans de Machín
La mala dinàmica va començar amb Ricardo Rodríguez a la banqueta. El tècnic – que havia tingut una primera etapa al Juvenil A i al Primer Equip juntament amb Javi Salamero, on van aconseguir l’ascens de Tercera a Segona B – va ser destituït després de caure a la copa del rei davant el Getafe el desembre del 2013. Javi López va ser el substituït a la banqueta gironina. Tanmateix, no va funcionar i només va aconseguir un triomf en 11 partits (6 empats i 4 derrotes).
La victòria contra el Lugo per 6 a 0 va servir per trencar la mala dinàmica de 12 duels sense guanyar, però una flor no fa estiu. Les derrotes contra el Las Palmas, el Córdoba i el Sabadell – per 4 a 0 – van condemnar a Javi López que va ser destituït amb l’equip cuer de Segona Divisió amb 30 punts, a 5 de la salvació.
I en aquesta situació arriba Pablo Machín. El tècnic sorià va aterrar a Montilivi amb el gran repte de reviure un equip mort – esportivament i institucionalment. No va començar amb gaire bon peu, però. Derrotes contra el Murcia i l’Sporting que ampliaven a 8 la distància amb la salvació. A partir d’aquí, però canvi de guió. El triomf davant l’Alcorcón va permetre recuperar la confiança i Machín va aconseguir – sorprenentment – salvar la categoria. 6 victòries, 3 empats i 2 derrotes per mantenir-se a Segona Divisió. La resta, és història.
Eusebio, el record més recent
Tanmateix, si un nom ha sonat més entre els gironins en les últimes setmanes és el d’Eusebio Sacristán. Encara és ben present el record d’aquella temporada 2018-19, quan un mal final tram de temporada va condemnar l’equip a baixar a Segona Divisió. La realitat, però, és que el Girona de Míchel ja acumula més partits sense guanyar que aquell equip.
Aleshores es van encadenar 10 duels sense conèixer el triomf. Va ser entre la jornada 14 i la 23. Atlético de Madrid, Athletic Club, Sevilla, Getafe, Levante, Alavés, Betis, Barça, Eibar i Huesca. 4 punts de 30 possibles. Tot i això, la mala dinàmica va quedar una mica camuflada per la històrica classificació per als quarts de final de la copa del rei. El Girona va eliminar a l’Atlético de Madrid (1-1 i 3-3) als vuitens de final, tot i que va caure davant el Real Madrid a la següent ronda (4-2 i 1-3).
Després de la ratxa de 10 partits sense victòria, en va arribar una de molt sonada. 1-2 al Bernabéu amb gols d’Stuani i Portu – dos noms ara mateix molt presents en l’actualitat gironina. Un empat a 0 davant la Real Sociedad i els triomfs a Vallecas i Butarque feien preveure una permanència virtual a la Primera Divisió. La realitat, però, va ser que només un triomf – 1 a 0 al Sevilla – en les darreres 10 jornades van condemnar a l’equip català – que va mantenir a Eusebio a la banqueta – a baixar a Segona Divisió.
Salamero, de nou interí
L’altra gran mala dinàmica del Girona al futbol professional va arribar la temporada 2008-09. Amb Raül Agné com a entrenador, els blanc-i-vermells van encadenar 10 partits sense guanyar entre la jornada 22 i la 31. 8 empats i 2 derrotes, va ser en aquell cas el balanç davant Celta, Alicante, Albacete, Salamanca, Córdoba, Rayo Vallecano, Levante, Real Sociedad, Las Palmas i Zaragoza.
Tot i això, Josep Gusó i Javi Salamero, president i director esportiu respectivament, van mantenir a l’aragonès a la banqueta. Agné va guanyar al Murcia, però igual que a la 2013-14 l’equip va caure després contra Hércules, Alavés, Sevilla Atlético, Xerez i Elche.
Tot i que el club no va entrar en cap moment en zona de descens, es va mantenir a la zona mitjana – baixa de la classificació, Salamero, primer, i Miquel Olmo, posteriorment, van assumir el càrrec de forma interina. 7 punts de 15 van permetre tancar la permanència a Segona Divisió.
