Final del somni bisbalenc
Jornada històrica a la Bisbal d'Empordà per posar el punt final a una temporada històrica a Segona FEB

Imatge de: X @BisbalBasquet

Jornada històrica a la Bisbal d’Empordà per posar el punt final a una temporada històrica a Segona FEB. Els bisbalencs no han pogut culminar-lo amb la permanència, tot i guanyar contra Clavijo al Pavelló Vell.

Ambient històric

Ningú s’ha volgut perdre la gran cita. Des del xiulet final del partit de diumenge passat a Logronyo, la maquinària bisbalenca es va posar en marxa per assolir la remuntada. El poble, un cop més, ha respost. 540 persones han omplert el Pavelló Vell. Tot estava esgotat des del dimecres. Qui tampoc ha faltat a la cita és el Bàsquet Girona. Marc Gasol, San Emeterio i Xus Escosa, s’han desplaçat fins a l’Empordà per donar suport al Bisbal Bàsquet.

Freds i ansiosos

Tot estava llest, però l’inici de la Bisbal no ha estat el millor. Com si tota l’ambició s’hagués transformat en pressió. La primera cistella s’ha resistit i Clavijo ho ha aprofitat. Ràpidament, el marcador ha dibuixat un 0-9 que Mario Lousame ha hagut d’aturar. Els locals, nerviosos, no han trobat ni el seu ritme ni el seu dinamisme fins als primers dos punts de Lamin Dibba. Tot i això, els locals no han estat capaços d’entrar en partit, superats per un Clavijo que castigava cada situació ofensiva. Al final del primer quart, la feina ja es veia multiplicada (8-21).

Han estat als segons deu minuts quan els locals han entrat en partit. Han endurit la defensa i han estat capaços de ser més verticals cap a pintura. Dos triples, de Wil i Xevi Torrent, han abaixat la diferència fins als sis punts quan encara quedaven sis minuts del segon quart per disputar. El Pavelló Vell ha posat al seu equip en partit. S’ha arribat a col·locar per davant el Bisbal Bàsquet en algun tram del segon quart, però les males decisions finals han fet que el resultat al descans fos favorable als visitants (28-33).

A la represa, l’efecte Vell

No s’han rendit així de fàcil els bisbalencs. Enorme tercer període dels de Mario Lousame, empesos per un Pavelló Vell que ha ajudat a cada defensa. Han arribat tard, però quan falten deu minuts l’operació remuntada, estava, per fi, activada. Encomanats a la vella guàrdia, Èric Jiménez i Xevi Torrent han capgirat el marcador i acostaven als locals a l’objectiu. El resultat, molt curt pels mèrits que han fet els locals, ofegant a un Clavijo sense idees que ha sobreviscut al vendaval amb encert (40-39).

Una acció de Xevi Torrent només començar l’últim quart ha col·locat la màxima per als bisbalencs (46-41). A partir d’aquí, el partit ha entrat en una fase d’anades i tornades. Mantenien els locals l’avantatge que els permetia somiar, però sense baixar la barrera dels cinc punts. L’objectiu dels dotze punts començava a ser una llosa. El primer bàsquet senzill de tot el partit, a càrrec d’Èric Jiménez, ha deixat els locals de completar la remuntada quan faltaven tres minuts. Clavijo ha esgotat el seu segon temps mort de la segona part. L’escenari estava llest perquè el Bisbal Bàsquet completés el somni. No ha pogut ser. Dues males decisions ofensives i un triple de Fields ha matat a la sorra al Bisbal Bàsquet.

Caient amb tots els honors

No pot haver-hi ni un però a la històrica temporada del conjunt empordanès. Amb baixes importants s’han presentat en societat davant grans conjunts amb grans pressupostos que competien a aquesta Segona FEB. El Pavelló Vell ha estat un exemple de graderia al llarg de tots els partits que s’hi han disputat. Tant Carles Rofés com Mario Lousame han mantingut el somni de la permanència fins a l’últim moment.

Serà difícil tornar a veure un equip català d’un poble tan petit com és la Bisbal a una categoria semiprofessional. El bàsquet, però, és meravellós per històries com aquesta. La Bisbal Bàsquet i el Pavelló Vell han mostrat que la humilitat, el treball i cuidar la casa té un sostre molt alt.