Imatge de: Flickr de David Subirana
El Casademont Zaragoza es va ocupar que l’Spar Girona finalitzés la temporada abans del que es voldria. Tot plegat, després d’eliminar-lo a les semifinals del play-off de lliga. El conjunt català, mermat per les baixes de Bibby, Mack i Touré, va posar contra les cordes a les de Carlos Cantero, però, al final, la pròrroga va impedir que s’aconseguís retornar a unes finals. Així doncs, l’Uni Girona finalitza una temporada històrica. Principalment, pel retorn a la pròxima Eurolliga, però el que ha fet sentir més orgullós a l’afició és com s’ha dut a terme aquest objectiu.
La Copa de la Reina i l’EuroCup són taques, per mala sort, inesborrables que no deixaran tenir un millor record del que han fet aquestes vuit jugadores en aquests vuit mesos de competició.
A la temporada 2023-2024, ni un canvi d’entrenador ni una plantilla d’Eurolliga van ser suficients perquè l’Uni aixequés algun títol o es pogués retornar a la màxima competició europea. La irregularitat es va apoderar de l’equip i el retorn de Pere Puig al capdavant de la direcció esportiva va posar tot de cap per avall. Es va continuar amb Roberto Íñiguez per aquest curs i, de l’anterior plantilla, només van continuar Sandra Ygueravide, Marta Canella i Ainhoa López. La resta, a partir d’aquí, ja és història.
Un inici pletòric
Després de la darrera caiguda a la Lliga Catalana i una pretemporada irregular, com han estat els últims anys, l’Spar Girona debutava a la lliga davant el Cadí La Seu a terres urgellenques. D’aquí, se’n va sortir amb victòria molt ajustada (77-80), però només va ser l’inici d’un camí pla on l’equip sortiria cada setmana més reforçat pel joc i per no sumar derrotes al seu caseller particular. Dins aquesta ratxa d’onze victòries a lliga, es destaquen les aconseguides contra el Zaragoza, el Jairis, i la diferència de 49 punts davant el Celta (108-59).
Imatge de: Flickr de David Subirana
Com era d’esperar, però, en algun moment hauria d’arribar la primera derrota. Al panorama europeu, el Campobasso seria el primer equip a destronar l’Uni portant el partit a una pròrroga on es van imposar les italianes (97-90). Això va ser el 20 de novembre. Tres setmanes més tard, amb l’Uni sense Jakubcova i després d’haver jugat el primer partit de fases eliminatòries d’EuroCup a Itàlia, al conjunt gironí li tocava visitar el Valencia. D’allà en sortiria la primera derrota a lliga. El 69 a 63 final va suposar el punt final a una ratxa de victòria esplèndida que va impressionar a tota la lliga. El joc interior taronja va detectar molt bé on estaven les debilitats per trencar amb la imbatibilitat de les catalanes.
Natasha Mack arriba pel tram decisiu
Un cop finalitzada la temporada a la WNBA, la pivot americana va decidir passar per quiròfan per solucionar uns problemes físics que arrossegava. Aquesta decisió va fer que l’Spar Girona no pogués disposar dels seus serveis fins a mitjans de febrer, després de l’aturada de seleccions. En el seu lloc, per suplir els mesos que va estar recuperant-se, Pere Puig va decidir moure fitxa i contractar a Pierre-Louis. Una jugadora que ja sap el que era jugar a Fontajau i que, presumiblement, havia de ser un fitxatge temporal.
Imatge de: Flickr de David Subirana
Això sí, quan va arribar Mack ja no es va moure del cinc inicial. En el seu debut davant l’Ardoi va deixar bones impressions i, tot i que no ha acabat d’estar mai al nivell que s’esperava d’ella, ha complert amb bona nota, igualment. En defensa, ha estat la jugadora més determinant i, en atac, en alguns moments se li ha trobat a faltar un punt més de finesa o físic per ser més crucial per l’equip.
Entrades i sortides
El retard amb l’arribada de Mack per la seva intervenció quirúrgica va fer que la direcció esportiva del club s’hagués de posar mans a la feina, altra vegada, per trobar una nova pivot mentre s’esperava a la nord-americana. I aquí la direcció esportiva va posar l’ull a una pivot coneguda a la lliga, estimada dins l’afició i amb experiència més que de sobres com Vionisse Pierre-Louis. La pivot haitiana va retornar a Fontajau.
Ja en ple 2025, Ivana Jakubcova seria la següent en marxar. La pivot eslovaca havia ofert bon rendiment, però les darreres setmanes estava gaudint d’un minutatge més baix que feia olorar quelcom dolent entorn la vinculació que unia club i jugadora. El 18 de gener es va oficialitzar la marxa de la jugadora i Pierre-Louis es va quedar com a única pivot mentre s’esperava a Mack.
Vint-i-tres dies més tard, es tornaria a moure la plantilla de l’equip. Aquesta vegada, Maya Caldwell també va sol·licitar sortir de Girona. En el seu lloc es va incorporar a Imani Tate. Una jugadora que, amb el pas del temps, s’ha guanyat un lloc dins el cinc inicial i ha estat peça fonamental pel tram final de temporada.
L’espina clavada amb la Copa de la Reina i l’EuroCup
El mateix Roberto Íñiguez ho comentava a la roda de premsa postpartit després de l’eliminació del passat diumenge. El tècnic basc no qualifica la temporada de l’equip com a excel·lent, sobretot, per la punxada a la Copa de la Reina.
L’Spar Girona arribava a Saragossa amb una clara tendència positiva, tot i la sanció imposada per la federació a en Roberto per la seva reacció en el partit davant Valencia a Fontajau. Un balanç de cinc victòries per cap derrota, líders en solitari a lliga i l’equip navegant a velocitat de creuer. Era el conjunt que estava més en forma per afrontar un torneig d’aquestes condicions. O això semblava. I, més enllà de les sensacions del grup, cap dels dos partits van ser plàcids pels interessos gironins. Primer amb el Gernika, on Lundquist va controlar el duel al seu ritme a la segona part. A la semifinal davant el Jairis, Frida Eldebrink i Aina Aysuo van ser qui van acabar amb el somni de l’entitat catalana eliminant-la a la pròrroga per acabar guanyant la final davant Perfumerías Avenida.
Imatge de: Flickr de David Subirana
Pel que fa a l’EuroCup, era una competició més complicada per l’entitat dels grans favorits a apoderar-se del títol. Després d’una fase de grups plàcida i les primeres fases eliminatòries superades amb bona nota, tot i algun ensurt que no tocava, el Lyon francès es va topar enmig del camí de l’Spar Girona per tornar a unes semifinals europees. Dominique Malgona i Juste Jocyte, de 19 anys les dues, van demostrar tenir la maduresa i l’impacte d’autèntiques estrelles per capgirar el resultat negatiu adquirit a Fontajau al seu feu amb una victòria contundent. Així doncs, el gran somni d’aixecar un títol europeu es va esvair a un dels països veïns.
El retorn a la màxima competició europea
Quan faltava una jornada per finalitzar la fase regular, l’Ensino Lugo visitava Girona amb la consciència tranquil·la d’haver assolit la permanència i gaudint les últimes jornades sense res en joc. Per contra, l’Uni tenia una oportunitat que no podia desaprofitar. Si guanyaven certificaven la primera plaça de la fase regular i, conseqüentment, s’assolia el gran objectiu de la temporada: tornar a l’Eurolliga. Doncs res fora del normal. Tot i que l’equip català va suar de valent, Fontajau es va convertir en una festa un cop va sonar la botzina final. En un nou acte de l’excel·lent relació entre afició i equip, l’Spar Girona va celebrar la fita davant els seus. A més, van aconseguir per primera vegada en tota la història, la primera plaça de la lliga regular aprofitant els quinze anys de l’Uni a la lliga.
Imatge de: Flickr de David Subirana
Guanyar aquell dia va fer que anessin a la darrera jornada de lliga a Alcantarilla sense cap mena de pressió i amb el cap posat al play-off on arribarien tot de maldecaps per afrontar el tram més il·lusionat de tot el campionat regular.
Donant la cara fins al final
Amb les baixes de Bibby, Mack i Touré camí a la WNBA, l’Spar Girona afrontava el play-off amb només vuit jugadores i dues interiors. Moltes preguntes hi havia sobre la taula en els dies previs a l’inici de la post-temporada. Qui assumirà tots els punts que es perden entre les tres jugadores? Com farà les rotacions Roberto? Tindran minuts Berta Ribas i Aina Cargol?
Afrontant els quarts de final com si es tractés d’una proesa, l’Spar Girona va treure la doble victòria davant el BAXI Ferrol per tal de superar una altra gran prova com seria derrotar el Casademont Zaragoza.
Imatge de: Flickr de David Subirana
Després d’un primer partit amb massa errors comesos, l’Uni va marxar de terres aragoneses amb un desavantatge de dinou punts. A priori, tot apuntava a ser molt difícil per tal d’optar a una hipotètica remuntada catalana. Sense anar més lluny de la realitat, l’equip va treure tot el seu orgull per portar el partit a la pròrroga, però el Zaragoza, amb més rotació i un equip més físic, va assolir el pas a les seves primeres finals de lliga.
Amb aquest regust amarg, l’Uni s’ha acomiadat d’una històrica temporada que perdurarà dins el record de tota la massa social del club.
I ara, què espera a l’Uni?
Ja abans de començar el play-off, Cayetano Pérez va confirmar que Chloe Bibby havia signat la renovació amb l’Uni per la pròxima temporada. El dia abans d’agafar el vol cap als Estats Units. D’entrada, doncs, aquesta és l’única peça assegurada pel projecte 2025-2026. Per diferents xarxes socials, ara, es rumoregen les renovacions de Klara Lundquist i Marta Canella i els fitxatges de Juste Jocyte, Laura Quevedo i Júlia Soler. Si tot es confirma, sens dubte, potser l’inici d’una confecció de plantilla de molt nivell per afrontar la tornada a l’Eurolliga i amb l’objectiu de fer grans coses a les competicions nacionals.
A la banqueta, a l’última roda de premsa postpartit de Roberto, el tècnic basc va dir que si el club l’espera, amb un previ descans per pensar i desconnectar, segurament ell estarà disposat en continuar entrenant a l’Spar Girona la temporada vinent. Veurem si la direcció accedeix a esperar a qui l’ha dut a aquestes de joc i resultats tan elevades o ja tenen algú ullat i firmat per la pròxima temporada. Durant les pròximes setmanes, anirem sabent coses…
