Imatge de: X @GironaFC
‘Orgull Gironí’. El club no es cansa de repetir aquest lema i de fer accions – la darrera una iniciativa impulsada pel club per col·laborar amb empreses locals, un pòdcast amb gironins i, fins i tot, canviar l’escut per la ‘G’ en la tercera equipació del pròxim any. Tanmateix, tota aquesta feina als despatxos que serveix per vendre-ho públicament a les xarxes socials no es veu reflectida sobre el terreny de joc.
Fa uns mesos, a Girona Media explicàvem que amb la sortida de Pau López, el club es quedava sense cap gironí a la plantilla. En els últims anys figures emblemàtiques com Pere Pons, Àlex Granell o Eloi Amagat han anat marxant de Montilivi i no s’han reemplaçat per gent de la casa o fitxatges fets al territori. Això ha suposat una pèrdua de la identitat que des de l’afició s’ha criticat amb duresa.
De fet, aquesta manca de pertinença és un dels factors que va estar a punt de conduir l’equip a Segona Divisió. Alguns dels presents sobre el terreny de joc no sentien els colors i, per tant, no tenien l’ànima per saber el que estava en joc. Molt més que tres punts. Per sort, futbolistes com Stuani o Portu, que sense ser gironins tenen aquest sentiment, van aparèixer a temps per, un cop més, salvar l’equip.
Joel Roca, la gran esperança
Amb el retorn de Joel Roca – després d’un curs cedit al Mirandés – el club blanc-i-vermell torna a tenir gironins a la plantilla. L’extrem de Camprodon va renovar fins al 2029 i espera consolidar-se al Primer Equip. Amb ell també arriba Valery, en el seu cas des de Mallorca. Tots dos buscaran transmetre a les noves incorporacions (i alguns dels que hi són presents) què significa Girona.
Un altre dels citats per Míchel a la pretemporada i que té aquesta essència gironina és Ricard Artero. El migcampista, però, encara s’està recuperant d’una lesió que li va impedir disputar la recta final de temporada amb el filial. És una altra de les grans apostes del club, un aspecte a millorar de cara a pròxims anys.
També és curiós que dels vuit futbolistes del filial que faran la pretemporada amb el primer equip (Artero, Aleksandar, Gibert, Lass, Jastin, Antal, Papa i Dawda), només dos són nascuts a les comarques de Girona: Artero i Dawda. El davanter ha completat un gran curs amb el conjunt de Quique Álvarez, especialment als play-offs, on va ser l’autor de les tres dianes blanc-i-vermelles a la final.
Estrangers amb sentiment gironí
Malgrat no tenir jugadors del territori, l’’Orgull Gironí’ no s’ha perdut del tot gràcies a figures històriques del club que s’han guanyat aquest reconeixement per part de l’afició. Parlem de noms com Stuani, Portu, Juanpe, Arnau o Juan Carlos. Els quatre amb un gran recorregut a Montilivi han estat els encarregats de transmetre aquest sentiment a la resta de jugadors. A més, també van ser claus per assolir la salvació a la màxima categoria del futbol espanyol.
En qualsevol cas, és una situació que el club hauria d’intentar evitar de nou. Girona sempre s’ha caracteritzat pel seu arrelament al territori. Aquesta forma de ser és el que li ha donat els èxits i és el que l’ha portat fins a l’elit. Per tant, és la línia que s’ha de seguir des dels despatxos si es vol tornar a connectar amb l’afició – distanciada per les darreres decisions – i estar més a prop d’assolir els èxits marcats. Amb gent que senti el club, la motivació va innata.
