Imatge de: X @GironaFC
Les lesions són el martiri dels futbolistes, això no és cap descobriment, però recaure dues vegades a la mateixa zona complica encara més la tornada. Dues operacions amb un resultat poc satisfactori han allunyat a Ricard Artero dels terrenys de joc al llarg d’aquestes dues temporades. Una jugada desafortunada a Balaídos va provocar-li una greu lesió al turmell el 2023. El Dr. Cugat, amb gran reconeixement en intervencions quirúrgiques de futbolistes, va operar a finals de maig el jugador blanc-i-vermell. El temps de recuperació previst era de 4 mesos, segons va estimar el club al comunicat mèdic.
Vuit mesos després, Artero va tornar a entrar en una convocatòria a casa contra el Sevilla el 2024, on l’equip va guanyar per 5 gols a 1 al conjunt andalús. En vistes d’un gener en blanc, el filial el va cridar per disputar la jornada 21 davant el Vilafranca. Un partit recordat pels sis gols de Carles Garrido, en una de les victòries més emblemàtiques de la temporada 24-25. Així doncs, Artero va viatjar a San Mamés la setmana següent, però va tornar a notar les molèsties al turmell, que van obligar-lo a acabar la temporada abans d’hora.
Opcions per sortir
Artero va demostrar sobradament que tenia prou qualitats per competir a Segona Divisió, inclús havia deixat bones sensacions durant les estones que Michel li havia donat minuts. De fet, durant el mercat d’estiu del 2024 va sonar pel Barça Atlètic, on hagués pogut seguir les passes d’altres il·lustres canterans com Unai Hernández o Pau Víctor. Tot i això, la decisió final va ser quedar-se a Montilivi.
Després de la històrica temporada de l’equip, amb la classificació a la Champions League, la presència del bisbalenc sobre el camp amb el primer equip va acabar de desaparèixer. Tot i poder trepitjar camps històrics com San Siro o poder ser present a la banqueta contra l’Arsenal, Artero no va poder debutar a la màxima competició del futbol europeu. Una vegada més, es va fer el més oportú: tornar al filial. Allà va aconseguir una certa estabilitat, des de la seva entrada contra el Badalona fins als seus últims minuts davant la Montañesa. Només vuit partits van caldre per tornar a veure la màgia d’un jugador que va ser clau per ajudar l’equip a pujar la categoria. Quatre victòries, tres empats i una derrota van contribuir a sumar punts claus a una Tercera Federació que queda lluny del màxim nivell del jove migcampista, però que ha estat l’ajuda necessària per continuar confiant en el retorn definitiu. Tanmateix, la lesió al turmell continuava fent-li la guitza.
Una renovació justa
Durant la seva darrera recuperació, el Girona va tenir un bon gest amb el jugador. Li va oferir la renovació fins a 2027. Un exemple de confiança en un jugador que no mereix el calvari que ha passat, però que veient el seu historial, no ha de tenir pressa per tornar. T’esperem, Ricard. Sigui a Segona Federació o a Primera Divisió. La bona entesa amb Michel és un dels elements claus per tornar a veure l’hàbil migcampista repartint joc a Montilivi.
Imatge de: X @GironaFC
Orgull Gironí
El club va engegar el lema Orgull Gironí, com d’altres vegades pressumia del ‘Som Tossuts’, però Artero és dels pocs jugadors de la plantilla que poden representar aquest concepte en la seva màxima expressió. Només queden tres jugadors a la plantilla del Primer Equip que han nascut a Girona. Artero, Joel Roca i Valery, que segurament és més fora que dins. Un club ha d’estar representat per les seves arrels i Artero ha de formar part de la història del Girona, com ho van ser Eloi Amagat o Pere Pons en el seu moment. Tard o d’hora, arribarà.
De fet, ara més que mai hauria de ser el seu moment. La plantilla actual té dos jugadors titulars: Yangel Herrera i Ivan Martin. Jhon Solís sembla no tenir el nivell suficient, Van de Beek és un sac de lesions i para de comptar. Oriol Romeu s’ha quedat fora de la gira del FC Barcelona a l’espera de resoldre el seu futur. En aquest sentit, ja va quedar clar la temporada passada que el d’Ulldecona no pot competir a Primera Divisió. Arthur Melo tot i voler tornar, té una fitxa molt alta que el Girona difícilment podrà arribar. Ounahi continua sent una incògnita del mercat, mentre que Thomas Lemar arribarà a Montilivi. Així doncs, si les sensacions són bones, aquesta pretemporada hauria de ser clau per Ricard Artero.
