Imatge de: X @GironaFC
Sis dies. És el temps que falta perquè el Girona debuti a Montilivi davant el Rayo Vallecano. I ho farà amb incertesa i dubtes després de caure 3-2 contra el Napoli. Tot i que el conjunt de Míchel va ser capaç d’aturar la sagnia i inicial i va poder maquillar el resultat amb un doblet d’Stuani, es van tornar a veure les mancances d’un equip al qual li falten força peces. Malgrat la progressió en els darrers duels, a terres italianes es va comprovar que la segona part del Wolves sembla flor d’una nit d’estiu.
La pressió no va funcionar
Davant un rival amb les idees clares per treure la pilota des del darrere – i amb jugadors de qualitat -, la pressió del Girona va ser inútil. No va funcionar per recuperar pilotes a camp contrari i va generar espais al mig del camp gironí. El Napoli va aconseguir trobar els espais i combinar amb facilitat. Prova d’això van ser les passades a esquenes dels centrals que, amb un De Bruyne inspirat, van fer mal al conjunt blanc-i-vermell.
A més, la sortida de pilota – que havia millorat davant el Wolves – va tornar a fer passos enrere. Quan el conjunt italià va optar per pressionar a dalt, el conjunt de Míchel va ser incapaç de sortir des del darrere. Pèrdues constants que van costar gols en contra. La manca d’un migcampista creatiu i d’un central amb bona capacitat per treure la pilota condicionen l’estil de joc proposat pel tècnic madrileny.
L’adaptació dels nous fitxatges
Cap nou fitxatge a l’onze titular. Les noves incorporacions necessiten un procés d’adaptació i quan trigues a fer els moviments del mercat, el temps va en contra. De la mateixa forma que Míchel ha assegurat tenir temps per entrenar amb els futbolistes, les cares noves només han tingut, en el cas de Lemar i Rincón, una setmana per entendre el sistema de joc del tècnic madrileny. Malgrat això, hi ha esperança després de veure que Thomas Lemar va millorar el joc a la mitjapunta, Hugo Rincón va arribar amb continuïtat a la línia de fons i Vitor Reis es va començar a sentir segur des del darrere.
Lemar i Rincón haurien de ser titulars divendres a Montilivi amb el central brasiler guanyant números per també sortir des de l’onze en l’estrena de lliga. Ara bé, tal com va dir l’entrenador a Rac1, encara cal un mínim de 4 fitxatges (lateral esquerre, mig centre, extrem i davanter). Veurem si acaben arribant o no, però davant el Napoli es va tornar a evidenciar les dificultats de Blind per defensa el carril esquerre.
Sempre Stuani
Es podria escriure després de cada partit del Girona. Davant de la manca de fitxatges en atac, apareix el de sempre: Cristhian Stuani. No importa que sigui un partit amistós o al José Zorrilla amb la salvació en joc, l’uruguaià surt al rescat del Girona. No va néixer aquí, però representa l’Orgull Gironí com el que més.
Els anys que li queden és una incògnita, però mentre continuï fent gols a Montilivi el club estarà ben representant sobre el terreny de joc. Algú s’imagina ara que hauria passat si l’uruguaià no hagués acabat renovant el seu contracte?
