Imatge de: X @GironaFC
Nova derrota del Girona que continua sense sumar cap punt en les tres primeres jornades de la Lliga Santander. L’equip de Míchel – que haurà d’acabar de confeccionar la plantilla – marxa a l’aturada per seleccions amb molta feina per a fer i amb la sensació que encara no s’ha fet el canvi de mentalitat respecte al final de la passada temporada. Poques idees en atac i un equip tou en defensa que a la mínima que rep un cop no és capaç de sobreposar-se. Els punts claus del Girona 0-2 Sevilla.
Errors de contundència
Un dia més la falta de contundència s’ha pagat molt cara. S’ha millorat la imatge de l’equip respecte a les dues primeres jornades, sí. Però també s’ha de tenir en compte – amb tots els respectes – quin era el rival que tenia davant el Girona: el Sevilla. Un equip amb molts dubtes, que tampoc havia començat bé la temporada i que arribava a Montilivi amb més d’una desena de baixes.
Després de superar el nerviosisme inicial, els gironins van aconseguir calmar el joc. Tanmateix, una transició ràpida dels andalusos – que el Girona va ser incapaç d’aturar ni amb una falta tàctica – va provocar el primer gol visitant. Cop molt dur per a un equip al qual li van sortir tots els fantasmes. La manca de contundència es va tornar a fer evident en el segon gol i en alguna acció més que, afortunadament pels catalans, no va acabar amb diana rival.
Inoperància en atac
Tot i generar més perill que en les dues primeres jornades – Nyland va fer tres aturades molt meritòries – la realitat és que al Girona li costa molt crear perill. Malgrat acumular molts homes en la zona de tres quarts, cap d’ells té clarividència per filtrar passades. Stuani va estar aïllat i sense rebre pràcticament pilotes durant molts minuts. El resultat final un gol en tres partits.
Els de Míchel van xutar més que el Sevilla, sí. 20 xuts respecte a 13, però d’aquests només cinc van anar entre els tres pals. El primer pas és generar ocasions, ara toca generar perill. L’arribada de Vanat i Ounahi busca ajudar a millorar aquests registres. A més, també es treballa per incorporar un extrem, amb el nom de Bryan Gil entre les possibilitats. Sent un equip dèbil en defensa, cal, com a mínim, intimidar al rival.
Fragilitat en defensa
Si en atac es va veure una mínima millora, en defensa va tornar a ser un desastre. Cada transició del Sevilla generava perill sobre la porteria de Gazzaniga. El Girona no era capaç d’aturar les accions al mig del camp i, amb molt poc, els andalusos es plantaven a l’àrea contrària. Són ja 10 gols encaixats en tres partits, una mitjana de més de tres dianes rebudes per duels. Números insostenibles per a un equip i una prova més que falta competitivitat.
Diuen que els equips es comencen a construir des del darrere. Això és el que ha de fer Míchel en aquests dies: formar una base sòlida en defensa que pugui assegurar, com a mínim, un punt. És a dir, és moment d’anar contra els seus ideals, ja que el tècnic madrileny sempre s’ha caracteritzat per ser molt ofensiu. Ara, però, és moment de mantenir la porteria a zero per, a partir d’aquí, poder créixer. Si cada partit reps tres gols serà molt difícil poder puntuar.
