Imatge de: X @BasquetGirona
Després de dues temporades defensant la samarreta del Bàsquet Girona, Mindaugas Sušinskas afronta el seu tercer curs al club amb il·lusió i amb el repte de continuar creixent dins el projecte gironí. L’aler-pivot lituà repassa com se sent en aquesta nova etapa, analitza la seva evolució dins la pista i el seu paper en una posició cada cop més versàtil. També explica com va viure el procés de renovació aquest estiu i comparteix la seva visió sobre el futur del Bàsquet Girona, un equip que vol fer un pas endavant a la Lliga Endesa.
Com et sents a la ciutat, a l’equip i amb Moncho Fernández?
Em sento perfecte! M’encanta la ciutat, m’hi sento molt còmode. Gaudeixo el sol, el menjar… (riu). Amb Moncho, no vull dir que amb mi personalment, però hi ha una gran relació personal amb tots. Dins l’equip ens sentim tots molt bé entre nosaltres, i això és molt important.
No tinc cap problema a jugar de 3 o de 4
Hi ha gent que pensa que potser el Girona hauria de jugar amb un aler pivot més clàssic. Tu i en Sergi (Martínez) acostumeu a defensar-vos amb els aler-pivots rivals, i potser són més forts o més alts. Quina opinió et mereix?
Bé, diguem que com a ala-pivot, encara som més aviat del tipus Stretch four. Obrim l’espai a la pista, no juguem massa a dins. Això és el que vol l’entrenador de nosaltres. Aquesta és la manera com ell vol que juguem, i a mi, personalment, m’hi sento còmode. Hi encaixo més.
No tinc cap problema a jugar de 3 o de 4. Abans era més un 3, ara soc més un 4 i m’hi trobo bé. Al final, la majoria d’equips ACB van cap a fer servir aquesta fórmula de 4 obert. Només hi ha uns quants equips amb aler-pivots més tradicionals, que juguen més a prop de la pintura. No ho sé, crec que depèn simplement de la preferència dels entrenadors i dels equips.
Si haguessis d’escollir un ala-pivot clàssic molt difícil de defensar a la lliga, quin triaries?
Ja no és a la lliga, però el recordo del meu primer any. Crec que Yabusele era un d’ells segur, però alhora crec que no soc l’únic que va tenir problemes amb ell (riu). És el primer que em ve al cap, tot i que si hi pensés més segurament trobaria més noms. Un altre gran jugador és en Sulejmanovic, del Saragossa. Diria que és un 4-5, i si juga de 4, és realment dur de defensar.
Tornar a Girona va ser una decisió senzilla, m’hi sento molt bé
Aquest estiu, la teva renovació va arribar una mica més tard, cap a finals de juliol. Com ho vas viure?
Sempre vaig ser positiu amb la idea de tornar a Girona, m’hi sento molt bé. No vaig participar directament en el procés de negociació, ho va fer el meu agent. Durant tot l’estiu, bàsicament, esperava la seva trucada per saber-ne alguna cosa. No puc explicar massa detalls, però quan em va trucar i em va dir “aquest equip t’ofereix això, aquell equip t’ofereix allò”, l’oferta del Girona era, bàsicament, la millor i per a mi va ser una decisió molt fàcil. Va ser una decisió senzilla.
Ens sentim units com a equip i esperem el millor
Aquesta serà la teva tercera temporada. Ara és el moment de fer un pas endavant i mirar més amunt a la classificació amb el Girona?
L’ambient és molt bo, hem fet una gran pretemporada, hem tingut algunes victòries, algunes derrotes, però crec que ens sentim bé com a equip. El bàsquet és imprevisible i no vull fer prediccions.
El primer any i el segon els objectius eren els mateixos, les sensacions també. Però diria que no ho vam aconseguir per una raó o una altra; no és tot blanc o negre, hi ha molts factors que hi influeixen. Fins ara crec que com a equip realment ens sentim units, ens sentim bé els uns amb els altres i esperem el millor.
