Hughes: “Aljami Durham va parlar-me molt bé del projecte”
L’escorta nord-americà, que farà el salt a l'ACB de la mà del Bàsquet Girona, arriba amb ganes de demostrar què pot aportar

Imatge de: ACB

Després d’un estiu ple d’incerteses sobre el seu futur, Mark Hughes ha arribat a Girona amb ganes de deixar empremta. L’escorta nord-americà, amb experiència al bàsquet espanyol, afronta la seva primera temporada amb el Bàsquet Girona després de viure un any intens amb el Betis. En aquesta entrevista, repassem com ha viscut la seva arribada al club, la seva adaptació al sistema d’en Moncho Fernández, el seu rol dins l’equip i la manera com veu aquest nou projecte a l’ACB.

Com ha anat la pretemporada? Com et sents aquí a Girona?

Crec que la pretemporada ha anat molt bé. Crec que hem millorat molt com a equip, hem après moltes coses i hem tingut grans moments en diversos partits. Ara, podem aprofitar aquest impuls de cara a aquesta setmana contra el Burgos en l’inici de l’ACB.

Ets un tirador d’elit dins el bàsquet Europeu. Et sembla que l’oportunitat de jugar a l’ACB ha arribat una mica tard, tenint en compte els teus números?

Crec que el camí és el camí. Òbviament, en un món ideal m’hauria agradat arribar-hi abans, però al mateix temps estic molt agraït per l’oportunitat de ser aquí i formar part del club. Mai penso en si hauria d’haver arribat abans o més tard. Crec que ara mateix estic en el meu millor moment i estic molt content de tenir l’oportunitat de jugar per un gran club. Espero mantenir el nivell de rendiment que he mostrat fins ara.

I ara amb en Moncho, què et demana a banda de la capacitat de tir exterior, quin és el teu rol a l’equip?

Crec que el meu rol és bastant equilibrat. Òbviament, puc aportar molt en atac i en el llançament, però en Moncho és un entrenador que exigeix molt. En defensa és on he de treballar més i esforçar-me per ajudar en el rebot, ja que no tenim els jugadors més alts. Com que soc un jugador versàtil puc ajudar en els rebots, donar assistències als companys i generar joc. Per tant, no és només l’atac el que puc aportar; crec que puc contribuir en moltes altres àrees.

I finalment, una pregunta potser més complicada: aquest estiu, amb tota la situació del Betis i l’ACB, com vas viure el procés?

Sí, és veritat. L’any passat vam guanyar la temporada regular i jo tenia un contracte amb opció per continuar amb el Betis, assumint que pujaria a l’ACB. Però durant tot l’estiu hi va haver molts dubtes sobre què passaria amb el club.

A més, volia protegir-me com a jugador, perquè, al cap i a la fi, aquest és el meu treball. I, personalment, sempre intento ser fidel als meus compromisos. La meva intenció inicial era quedar-me a Sevilla i jugar amb ells.

Però al final de l’estiu, mentre esperava el màxim possible, vaig començar a mirar altres oportunitats. I com que el Betis finalment no va poder pujar a l’ACB, vaig parlar amb en Marc (Gasol) i amb en Moncho, i em van oferir una gran oportunitat per venir aquí. La meva ambició era jugar a l’ACB, i vaig pensar que aquesta era una gran opció. El meu excompany Aljami Durham, que va jugar aquí l’any passat —vam coincidir a Hamburg—, em va parlar molt bé del club. Així que per a mi va ser com una benedicció: tenir l’oportunitat de venir a l’ACB, jugar en una gran ciutat i per a un gran club. Ha estat perfecte.