Jo no entenc de futbol, però crec que algú es vol carregar a Míchel. Poder no és el problema, però crec que algú, no sé si jugadors o directius, no combreguen amb les seves idees. L’última victòria va ser el 13 de maig del 2025, 0-1 amb gol d’Stuani. Ja dic que jo no entenc de futbol, però si treballes en una gran empresa, ets el responsable de 20 operaris i tens unes directrius marcades perquè tot funcioni i no funciona… Què has de fer, ja saps quin és el camí, pots renegar, dir que no tens els millors operaris, que no te’ls han donat quan els necessitaves i mil raons més. I tots confiem en tu, però els números són els números i els directius no els podem canviar. Ja dic, no entenc de futbol, però veig clar que algú es vol carregar l’encarregat, el timoner del vaixell.
Michel és com aquella primera parella sentimental, tot és molt maco, és la primera vegada que has anat de viatge, les primeres cançons d’amor, els primers petons, la persona que has descobert a la vida…, però és veritat que té una data de caducitat, un final de camí… Poder no és un adeu per sempre, sempre quedarà aquell record del primer amor. I és veritat que quan acaba aquesta relació fa mal, però t’has d’aixecar, ser fort i pensar en un mateix. No queda més. El Girona ha de mirar endavant passi el que passi, ha costat molt arribar a primera i tocar el cel amb la mà, però no podem renunciar on estem. Hem de saber on som i qui som. Ho sabem?
El City Group
El Girona no és un club qualsevol. Estem dins el City Group, ens agradi o no ens agradi, però amb ells hem arribat i som qui som. És com si estiguéssim en una franquícia. Tenim unes normes, unes directrius i les hem de seguir i si no ja sabem que hi ha… Què? Volem canviar de timó d’encarregat, de director d’orquestra o per contrari quedar-nos amb el primer amor i ensorrar-nos en la depressió? Jo ho tinc clar… I fa mal és veritat, però sabem que els directius gerents i caps de l’empresa no canviaran i poder millor així… Així que em sap molt de greu, però agafem un altre camí per continuar endavant i mirar amunt o caurem i ens costarà molt tornar on som i gaudir del que hem aconseguit fins ara…
Crec que 3 punts, no és prou els 3 empats aconseguits per a mi no són prou.
Amunt Girona, no renunciem a on hem arribat.
