Imatge de: X @GironaFC
Hi ha futbolistes que no necessiten grans estadístiques per explicar el seu valor. Bryan Gil n’és un d’ells. Contra l’Alavés no va marcar, però va ser l’espurna que va encendre Montilivi: vertical, intens, solidari i inspirat. El seu partit va ser una declaració de principis amb una actuació que fa recordar per què el futbol és passió i emoció.
El retorn d’un futbolista que creu en ell mateix
Quan està en forma, Bryan Gil és un dels millors extrems de LaLiga. Les lesions li han tallat el ritme en més d’una ocasió, però quan agafa confiança és capaç de condicionar un partit des del primer minut. Davant l’Alavés va assistir Tsygankov amb una jugada magnífica i va signar una primera part esplèndida: regateigs, centrades, pressió i caràcter. Míchel, que mai ha amagat la seva admiració pel de L’Hospitalet, ho va reconèixer en roda de premsa: el seu esforç és “un intangible de valor incalculable”.
La connexió amb Ounahi: futbol d’instint i de talent
A Montilivi s’ha trobat aquesta temporada amb un aliat perfecte: Azzedine Ounahi. Junts formen una societat que és la principal culpable del canvi de cara del Girona en els últims partits. El marroquí aporta pausa, visió i criteri; Bryan Gil, velocitat, desequilibri i passió. Quan tots dos estan sans, l’equip es transforma: recupera l’alegria, la fluïdesa i l’atreviment que l’havien portat a ser un dels conjunts més agradables de veure.
El triomf contra l’Alavés va ser més que tres punts. Va ser una mostra del que pot ser aquest Girona si juga amb convicció i si els seus talents s’expressen amb llibertat. “Havíem sortit amb una energia increïble, ens mereixíem fins i tot més”, va dir Bryan després del partit. Una frase que resumeix el seu estat d’ànim: concentrat, agraït i gaudidor de futbol.
El valor de la confiança
El Bryan Gil d’avui és el resultat de les seves caigudes. Després de despuntar a l’Eibar, el seu pas pel Tottenham no va ser l’experiència esperada. “Després de tantes cessions era important estar en un club com el Girona, que aposta per mi i em dona aquesta estabilitat. A Anglaterra em van faltar oportunitats. Hi vaig estar quatre anys i només vaig sortir de titular sis o set partits”.
Aquest retorn a la Lliga li ha permès retrobar-se amb el que sempre havia buscat: continuïtat i confiança. Per això no és casualitat que afegeixi: “També necessitava aquest puntet de confiança, aquests números que t’ajuden a nivell individual, però l’important és el col·lectiu. Entre tots ho tirem endavant: la unió fa la força”. Són paraules que parlen d’un jugador que ha madurat, que ha entès que el seu talent necessita estabilitat emocional i un context que l’empari.
Un referent que il·lumina Montilivi
Amb contracte fins al 2030, Bryan Gil s’ha convertit en una aposta de futur per al Girona. És un futbolista que competeix amb ànima, que no s’estalvia una cursa i que, quan somriu, encén l’equip. Míchel el considera un pilar del projecte, i l’afició ho ha entès: Montilivi l’ovaciona cada vegada que surt del camp exhaust, perquè sap que ho ha donat tot.
El Girona necessita jugadors com ell i com Ounahi, que facin del talent una actitud i no només una virtut. En una lliga cada cop més mecanitzada, veure un extrem que encara, que arrisca i que juga amb llibertat és una alegria pels espectadors. I és que, quan Bryan Gil està inspirat, el futbol del Girona respira, l’afició s’il·lusiona i la Lliga guanya un futbolista que recorda que l’instint encara pot ser més fort que la tàctica.
