Imatge de: brenda_fotografiadeportiva
El Girona visita aquest dimecres (21h) el camp de l’Ourense en la segona ronda de la Copa del Rei. A Galícia busca fer-se lloc un central gironí, Oriol Comas (Cassà de la Selva, 2003), que va decidir buscar una nova aventura el passat estiu. Després de tota una carrera al planter del Girona, el futbolista va fer les maletes per provar sort a la Primera Federació. A les portes d’un partit especial per a ell atén Girona Media.
Vau tenir un inici de temporada complicat amb l’Ourense, però ara encadeneu vuit partits seguits sense perdre. Com us sentiu?
Sí, la veritat és que vam tenir un inici complicat, però traient els filials, som dels equips més joves. A més, som uns 20 o 22 jugadors nous a la plantilla i l’inici de lliga ens ha costat molt. L’últim mes i mig, però, es pot veure que ja ens comencem a conèixer més, a agafar automatismes i al camp es nota que estem molt millor. Això es pot veure en els punts que hem tret últimament i en els resultats.
Contra l’Oviedo ens vam demostrar que podíem guanyar qualsevol
Uns automatismes i una evolució que té com a punt de partida aquest partit de Copa contra l’Oviedo. Va ser un punt d’inflexió?
Sí. Hem entrat a la Copa del Rei gràcies a la Copa Federació on, no sé si és tema de nervis o de pressió, però ens notàvem més deixats d’anar. En aquesta competició teníem l’espurna, ens notàvem millor. Després del partit d’Oviedo vam començar a canviar la ratxa perquè ens vam demostrar que podíem guanyar qualsevol. Quedem 4-2, però podríem haver guanyat de més. Fem un molt bon partit i allà ens adonem que tot està en els petits detalls. A partir d’aquí ve un canvi de xip, de dinàmica i es comencen a donar més els resultats.
Què suposa per un club com l’Ourense guanyar la Copa Federació?
Al principi ens ho agafàvem més com un amistós perquè al final hem hagut de fer sis o set partits per poder entrar a la Copa del Rei. Però en el moment que vas avançant i ja et comences a jugar coses, primer entrar a la Copa del Rei i després la mateixa semifinal i final de la Copa Federació, per al club és important. Al final és un títol oficial i també hi ha uns bonus econòmics que per un club com l’Ourense són importants.
Arribeu amb tres victòries consecutives, una bona dinàmica per intentar tornar a donar la sorpresa a la Copa?
Sí, perquè no. L’any passat a la Copa ho van fer molt bé, van eliminar el Deportivo de Segona, el Valladolid de Primera i al Valencia van estar a punt. Genera un ambient especial, a nosaltres ens fa certa il·lusió que sigui un Primera Divisió i s’ha vist que no sempre guanya el favorit. Ja ho vam fer contra l’Oviedo i nosaltres anirem amb l’ambició de tornar-ho a fer.
Som un equip valent que anirem pel partit, no anirem amb por
Per la gent que no segueixi la primera federació, què es pot esperar de l’Ourense?
Des de bon principi es veurà que som un equip valent. No vindrem a veure-les venir sinó que anirem pel partit. Som jugadors joves, però amb ambició. És un bon club per venir a créixer. Aquesta gana se’ns nota en l’ambició per anar pels partits. I com contra l’Oviedo ens va anar tan bé, la idea serà la mateixa: anar pel rival. També ens coneixem al camp i estem a casa amb l’afició. No anem amb gens de por.
Estic lluitant per tenir l’oportunitat perquè sento que estic capacitat
Creus que potser t’estan faltant alguna oportunitat o et veus preparat?
Ara mateix no puc estar molt content perquè m’ha sortit tot una mica al revés. Vens aquí a un club nou, vas entrenant a la pretemporada i de cop, quan tens l’oportunitat de copa, tens una petita lesió, just a l’escalfament. Però mira, em vaig menjar una mica l’orgull i vaig jugar aquell partit lesionat. Necessitava els minuts, demostrar que estava preparat per l’equip i encara que estigués lesionat, jugar. Després tornes a estar una mica parat perquè estàs amb aquesta lesió, tornes a estar una mica en ritme i tornes a tenir una altra recaiguda. A un altre lloc, una ximpleria. M’ha faltat això, aquest rodatge. Estic lluitant per tenir aquesta oportunitat perquè noto i sento que estic capacitat. Espero que aquest mes de desembre sigui important i pugui tenir l’oportunitat. Després ja és feina meva demostrar que tinc el nivell.
En el moment del sorteig ningú s’esperava el Girona
Què suposa per tu enfrontar-te al Girona?
En el moment del sorteig ningú s’esperava el Girona. Tothom volia el Celta per proximitat i perquè aquí a Ourense hi ha moltíssima afició i es crearia un ambient espectacular. Tots pensàvem una mica en l’àmbit geogràfic i Girona estava tan lluny que ni hi pensàvem. Però jo sí que tenia l’espineta, i si ens toca el Girona, al final pot passar. Ningú hi pensava, però jo tenia aquest pressentiment que podia passar. En el moment que el capità ens ho diu, sento el “sí, ha passat”. Tants anys jugant allà i ara de cop jugues la Copa del Rei i t’enfrontes el primer equip. Al principi una mica de nervis, d’impressió, però després molt content i amb ganes. Crec que serà tota una experiència per mi i per l’equip de tenir tot un Girona aquí.
Deies que has estat molts anys a Girona, un jugador de la casa. Aquest estiu quan vas decidir emprendre aquesta aventura a Galícia, et va costar prendre la decisió?
Em va costar bastant, però des de fa una mica de temps que ho tenia bastant rumiat. El filial és un lloc espectacular, però em notava una mica estancat, sobretot en el meu nivell, que no estava acabant de progressar els últims anys com m’agradaria. Necessitava passar-ho una mica malament, sortir de casa i anar a algun lloc on, mira, mentalment m’està anant molt bé venir aquí perquè estic creixent molt. Va costar perquè eren 12 anys i al final també va ser amb un ascens, però també va ser una bona manera d’acomiadar-me, deixant el club i el filial mínimament on es mereixen.
Trobes a faltar Girona?
Sí, sobretot casa perquè estava a casa. Els ambients del filial són increïbles i el Girona és un club de Primera Divisió, però molt familiar. Et coneixies amb tothom, anaves al primer equip i sempre coneixies els mateixos. Es crea un ambient molt familiar, de gent d’aquí també. Jo estava com a casa, estava molt bé.
Míchel és un entrenador que està pendent dels joves
Tu vas estar entrenant amb el primer equip, com és Míchel amb els jugadors del planter en el dia a dia?
La primera pretemporada que faig és la primera que ell comença, no m’ho esperava. És molt proper. Potser algun altre entrenador penses que no estarà tan a sobre dels joves i no, ell t’està a sobre. Fins i tot per moments et colla, que penses potser no et collarà tant perquè ets jove, però sí, t’està a sobre i et dona consells. A més, jo que he passat alguna lesió estava pendent de tu i sabia de la teva situació. Ajuda molt perquè quan vas a aquests llocs sempre tens una mica de por dels jugadors que hi ha, de l’entrenador, que són amb tanta experiència i tan bons… Que tinguin aquest contacte proper amb un jugador et fa sentir més còmode i amb més confiança.
Trobo a faltar algun jugador que es pugui consolidar al primer equip
Com d’important és que Míchel confiï en el planter?
Poder últimament sí que no estan sortint gaires casos. Algun debut sí que hi ha, però així que es consolidin, els últims han sigut Joel Roca i Arnau. El motiu, però, dubto que sigui Míchel perquè s’ha demostrat que quan els ha de ficar els fica. Sí que és veritat que debuts n’hi ha cada any, però trobo a faltar algun jugador que es pugui consolidar al primer equip. I també jugadors d’aquí.
Jugadors com Almansa, Almena, Selvi o tu, entre altres, heu hagut de buscar una oportunitat fora de Girona. Què falta perquè el Girona confiï en els jugadors del planter?
Fins ara jo sí que notava que del Filial al Primer Equip hi havia un salt molt gran, eren massa divisions. Ara s’ha reduït una categoria, que això és important. No sé què falta perquè després sí que hi ha jugadors com Selvi o Almena que estan a primeres o segones divisions. Potser ha faltat aquest punt que algú els donés la confiança. Jo he compartit vestidor amb jugadors que he pensat en molts moments que podien estar al Primer Equip i consolidar-se.
L’any passat vas coincidir amb Quique Álvarez al filial, com és el tècnic?
Quique, sobretot a nivell de tracte, a nivell de mà és espectacular. A més té el segon entrenador, que és el seu germà, i fan un tàndem molt bo. Són perfils una mica diferents i un et colla d’una manera i l’altre d’una altra. Es complementen molt bé i el dia a dia era supercòmode, es feia molt fàcil. Fins i tot quan estaves en situacions que no eren les que a tu t’agradaven, tenia la capacitat de dir-te mira està passant això. El temps que he estat al filial amb en Quique i l’Òscar, l’últim any, he estat supercòmode. Crec que, en gran part, gràcies a ells s’ha aconseguit aquest ascens.
Estàs seguint el filial?
Sí. Al final hi ha companys que segueixo parlant amb ells i m’agrada seguir-los en el dia a dia. Ja es pot veure perfectament que la divisió és més que apta pel filial. Últimament no han fet tants punts, però es pot veure que és un equip per estar a mitja taula com a mínim. Molt content per ells.
I el primer equip, com l’estàs veient?
Últimament ja noto millora, sobretot als últims partits. En molts partits em fa la sensació que ets superior, però no sé què passa que sempre t’acaben marcant al final o no acabes de tancar els partits. És un equip que va a més, que es veu clarament. També és el que diu tothom, però cada pretemporada comencen amb deu jugadors en plantilla i és complicat anar confeccionant i que tothom vagi agafant la idea perquè la idea de Míchel altres coses no, però fàcil no és. Els de fora també l’han d’anar agafant, però a poc a poc van a millor. Segur que anirà bé, no en tinc cap dubte, però sí que està costant, sobretot al principi.
