Imatge: Girona FC
El Girona va completar la temporada 2024-25 demanant l’hora en el tram final de curs i tirant més de pertinença que de “qualitat”. És a dir, amb Stuani i Portu. Per endavant, hi havia temps per revertir la situació i realitzar un gran mercat estival, però la realitat a les oficines de Montilivi va estar lluny de l’esperat.
Amb una estructura de jugadors completament diferent de l’actual (només es van oficialitzar les incorporacions, en forma de cessió, d’Hugo Rincón, Thomas Lemar i Vitor Reis), els blanc-i-vermells es van presentar a la primera jornada davant el Rayo Vallecano amb el propòsit d’oferir una cara nova. No obstant això, la primera alerta vermella va arribar tot just començada la competició.
Els de Míchel Sánchez van sucumbir davant un Rayo que no es va haver de despentinar per endur-se els tres punts (1-3). Dues errades i la posterior expulsió de Gazzaniga van deixar un panorama complicat per al conjunt gironí. A més, van aplanar el camí de la desgràcia d’un equip que no va transmetre ànima (l’únic, Joel Roca, que va maquillar el resultat i es va anar erigint en un dels titulars indiscutibles). Però el pitjor estava per venir.
Sense rumb
Ningú s’hauria esperat la desfeta a Vila-real. Amb Krapyvtsov sota pals, el Girona va arribar a La Ceràmica per esvair dubtes, però més aviat els va amplificar. No s’havia arribat ni al minut 10 de partit i el Girona ja va cometre una errada. Concretament, un Yangel Herrera que estava més a fora que a dins i en plena rampa de sortida. D’ençà d’aquesta acció, vendaval ofensiu d’un Villarreal que va avassallar als catalans i els van dominar com van voler.
Només havien passat dues jornades i el Girona no aconseguia veure la llum. Últims a la cua de la classificació i amb un panorama que ni el més pessimista s’hauria imaginat. Això comportava moure’s de manera imminent al mercat. Sí, havia passat més d’un mes de l’obertura de mercat i, amb la competició ja iniciada, el conjunt gironí no havia acabat de fer la feina.
Contra el Sevilla, partit corresponent a la tercera jornada, mateix guió de pel·lícula. El balanç total era d’un sol gol marcat, deu encaixats i cap punt. Drama total. No obstant això, a Balaídos es van començar a veure els primers ‘brots verds’, en gran part gràcies a l’olfacte golejador de Vladyslav Vanat, que, malauradament, no li ha sabut donar continuïtat. L’aspecte a ressaltar era que l’equip de Míchel sumava el primer punt de la temporada.
De nou, al punt de partida
Però les millores davant el Celta, i que calia tornar-les a afrontar contra el Levante a Montilivi, van acabar com el rosari de l’aurora. Nova versió pobra d’un Girona que no va transmetre oposició a l’equip de Julián Calero i va tornar a rebre una saca de gols (0-4). I per si la ferida no fos prou profunda, els gironins van jugar bona part del segon temps amb dos homes menys per les expulsions de Witsel i Vitor Reis.
A partir d’aquest partit, tot va semblar que anava a més. No només en resultats, on es va aconseguir la primera victòria, davant el Valencia, sinó també en sensacions i competitivitat, cosa que també es va repetir en partits puntuals. Però la realitat és que l’equip encara està en posicions de descens a Segona i no acaba de transmetre confiança.
Un inici que ha passat factura
I la gran pregunta que tothom es fa: on estaria el Girona sense els cinc primers partits de lliga? Una pregunta força inèdita i amb una resposta no del tot clara. Les estadístiques avalen que els de Míchel haurien dormit fora del descens (comptant des de la jornada 6 fins a l’última abans de l’any) i tindrien 14 punts, cosa que els catapultaria fins a la zona mitjana de taula, entre la novena i l’onzena posició.
En aquest període inicial de partits es va encaixar quasi la meitat dels gols rebuts (15 de 33), no es va sumar cap victòria de les tres obtingudes i només es va anotar dos gols dels quinze obtinguts. Un balanç esgarrifador i inadequat per a un equip que vol mantenir-se a la màxima categoria del futbol espanyol.
Per al mercat d’hivern, hi ha molta feina a fer. Només toca demanar la carta als Reis Mags i poder començar amb bon peu un 2026 que arrencarà amb un duel de necessitats, contra el Mallorca. I posteriorment, per acabar la primera volta, rebre a Osasuna a Montilivi, un partit que també serà clau per veure quin rumb i quin camí nou ha agafat aquest equip, i deixar enrere el camí de sorra que ha fet avariar al Girona (sobretot per la polseguera que ha aixecat aquest inici de temporada demolidor).
