Imatge de: X @BasquetGirona
S’acaba un 2025 per oblidar per al primer equip de futbol, però un gran any pel filial i a Fontajau. L’equip de Quique Álvarez ha assolit l’anhelat ascens a Segona Federació, el Bàsquet Girona continua a l’ACB i l’Uni Girona ha fet història amb el retorn a l’Eurolliga. Els mals resultats a Montilivi han copsat els altres èxits de l’esport gironí en un 2025 que, especialment a Fontajau, es recordarà com un any bonic.
Després de la Champions, ve l’Eurolliga
Girona no es podia ni es volia quedar sense la màxima competició europea. Després de viure la Champions League el 2024 –amb un darrer partit a Girona el gener d’aquest any–, l’Uni Girona i Fontajau van agafar el relleu amb la classificació per a l’Eurolliga. Roberto Íñiguez ha fet vibrar l’afició amb un joc molt ràpid i ofensiu que, per moments, ha semblat imparable. L’Uni va assolir la primera posició a la lliga regular de la LF Endesa, va il·lusionar a tothom amb la possibilitat de guanyar la Copa de la Reina i va caure als quarts de final de l’EuroCup en una temporada per emmarcar.
Però la cosa no ha quedat aquí. Aquest curs ha començat millor que l’anterior. Les sensacions que desprèn el conjunt català són immillorables i la plantilla s’ha reforçat amb la il·lusió de poder aixecar algun títol el pròxim any. Roberto Íñiguez s’ha adaptat l’equip al seu estil i tothom està responent a la perfecció. L’afició també, un factor clau per poder treure les victòries a Fontajau. D’exhibició en exhibició, l’equip català vol que el 2026 sigui encara millor.
La il·lusió també arriba al masculí
Després d’un 2024 que va acabar de la pitjor forma possible, l’arribada de Moncho Fernández va retornar tota la il·lusió a Fontajau. El Bàsquet Girona ja suma cinc victòries en dotze partits, però el millor de tot són les sensacions. Amb un roster de garanties sembla que el millor encara està per arribar. El 2025 també ha estat l’any de la transformació i la salvació. Tot va començar amb una victòria a la pista del Lleida, que va venir acompanyada de dues tardes – nits màgiques a Fontajau amb els triomfs contra el Barça i el Baskonia.
Tres partits per començar l’any que van retornar tota l’esperança a l’afició. La salvació era possible. Es va haver de treballar i suar, però els esforços van tenir la seva recompensa. Després d’un inici per oblidar, Moncho va assolir un repte gairebé impossible: continuar a l’ACB. En la seva primera temporada des de zero, tot fa pensar que si la progressió continua, es gaudirà de valent a Fontajau aquest pròxim 2026. Això sí, encara s’espera al capità, Maxi Fjellerup.
L’any de l’ascens
Al futbol també hi ha hagut bones notícies. Concretament al filial, on l’equip de Quique Álvarez va fer història assolint l’ascens a la Segona Federació. Es va haver de patir –amb uns play-offs inclosos–, però la qualitat es va traduir en resultats. Una fita molt important per reduir la distància entre categories i continuar amb el creixement del futbol base blanc-i-vermell. Si Tenerife va ser el lloc on el primer equip va pujar a Primera, Gran Canària ho va ser pel filial.
A més, els homes de Quique Álvarez –amb una forta reestructuració de la plantilla–, han fet un inici de curs immillorable si es tenen en compte tots els obstacles que han hagut de superar. La mala planificació esportiva al primer equip i les lesions han fet que el tècnic gallec no pogués comptar amb diverses peces importants per als seus partits. Malgrat això, l’equip lluita per colar-se a les posicions de play-off en el seu debut a la categoria.
Un 2025 per a oblidar
La cara fosca d’aquest 2025 és per al primer equip masculí de futbol. El Girona ha completat un any per oblidar. Només vuit victòries –una d’elles en Copa– en tot l’any deixen un balanç molt negatiu. Els gironins van salvar in extremis la temporada anterior amb una salvació que es va aconseguir gràcies al bon rendiment en el primer tram de curs.
El mercat d’estiu no va millorar gaire la cosa, amb les pèrdues d’homes importants com Krejčí i Yangel Herrera i sense recanvis de garanties per a moltes posicions. El resultat? Un inici de curs horrible que ha condemnat l’equip a continuar en zona de descens quan s’està a punt d’arribar a l’equador de la Lliga. Per si no n’hi hagués prou, l’embolic a la porteria –amb la negativa final de Livaković de jugar– donarà més feina i problemes a un mercat d’hivern clau per al futur del club.
