Imatge de: X @GironaFC
133 dies. És el que ha trigat el Girona a aconseguir sortir de la zona de descens després d’un inici de curs desastrós. Els de Míchel –que no van entrar a la zona vermella al final de la primera jornada tot i caure 1-3 a Montilivi contra el Rayo Vallecano– van caure en descens el 24 d’agost després de ser golejats a Vila-real (5-0). Des d’aleshores, s’ha hagut de suar i treballar molt per revertir una dinàmica que, durant unes setmanes, semblava condemnada a la Segona Divisió. Ara, sembla que es veu el llum al final del túnel.
Durant aquesta llarga travessia pel desert, una de les persones que més ha crescut i canviat ha estat el mateix entrenador. Míchel ha reconegut en diverses rodes de premsa haver-se equivocat amb les exigències a l’inici de temporada. Això va provocar derrotes voluminoses que van fer perdre la confiança als jugadors i a l’afició, més encara de les males sensacions amb les quals es va acabar el darrer curs, amb una salvació in extremis.
El tècnic ha après a lidiar amb aquests moments de tensió i urgència i com ha de tractar als jugadors en aquestes situacions per poder fer unió, equip i treure la millor versió de cadascú. Tot i algunes derrotes que han fet mal com la de l’Elche (3-0), Ourense (2-1) o Atlético de Madrid (0-3), la realitat és que l’equip ha fet una gran millora en les últimes jornades. Des de la victòria a Montilivi contra l’Alavés, el Girona ha sumat onze dels 21 punts possibles. Números molt destacables si es té en compte que s’ha jugat, entre altres, contra el Real Madrid, el Betis i l’Atlético de Madrid.
La importància mental
Números a banda, també era important començar l’any amb victòria, guanyar al camp d’un rival directe –ja ho van fer contra la Real Sociedad, tot i que sobre el paper no hauria d’estar allà– i, sobretot, veure’s fora de la zona de descens. Després de diversos intents fallits, en què els resultats dels rivals no han acabat d’acompanyar, la derrota del Valencia al camp del Celta deixava una nova oportunitat pels blanc-i-vermells, que aquest cop no han desaprofitat.
El Girona ha estat en descens el 89% de les jornades, però és més, el 50% del que portem de Lliga, els catalans han estat els cuers de la classificació. Unes dades que constaten dues coses: que l’inici de temporada va ser horrible, però que l’equip ha estat capaç de capgirar la situació. Tot plegat dona marge per a l’optimisme, però cal continuar treballant. Un treball que ha d’arribar sobre la gespa de la mà de Míchel, però també als despatxos.
La possible lesió d’Ounahi –de la qual el tècnic encara no en tenia constància oficial– obliga el Girona a moure’s, encara més al mercat de fitxatge. Si el 2 de gener calia incorporar, com a mínim, un porter, un pivot i un defensa, ara també cal afegir un mitjapunta ofensiu. Tot això a banda d’Echeverri. Quique Cárcel té molta feina a fer i el temps va en contra del Girona. Míchel ha pogut resoldre amb èxit el primer duel clau, però necessita reforços per confirmar les bones sensacions.