Imatge de: X @GironaFC
Girona torna a viure un déjà-vu a la porteria del club. Després de la mala experiència de Livaković, i davant la seva imminent sortida, el club blanc-i-vermell ha anunciat el nou porter de Míchel: Ter Stegen. El futbolista arriba cedit pel Barça amb un salari inferior al milió d’euros. Sobre el paper sembla una gran operació per al Girona, però el debat entorn de si serà titular –vistes les últimes experiències– sobrevola als aficionats i aficionades.
El primer pensament que ve al cap de qualsevol és que la possible arribada de l’alemany és una carambola que no tornarà a ocórrer i no es pot deixar passar l’oportunitat. Un porter que, després de deu anys seguits liderant rànquings de millor porter del món, una lesió greu, un drama familiar i una desavinença amb el Barça, el porten a escoltar ofertes del club gironí. Però és possible, aquesta operació? És necessària? Aquestes són dues de les diverses preguntes obligades abans de prendre una decisió.
Necessita un recanvi urgent Gazzaniga?
A principi de temporada tothom ho tenia clar. Després de l’horripilant primera jornada de l’argentí, sumada a l’actuació de Krapyvtsov a Villarreal, la necessitat d’un relleu a la porteria era una opinió unànime a l’afició. Però Míchel va decidir prioritzar Gazzaniga i donar-li la confiança que no li atorgava l’afició. Segons el mateix entrenador, Livaković encara no estava preparat pel que ell buscava, i el de Murphy va anar recuperant a poc a poc el nivell.
Gazzaniga és un dels noms que més polaritza a l’afició avui en dia, i té una explicació lògica. Estadísticament ha estat més encertat que l’any passat. La temporada 2024-25, l’argentí va fer una mitjana de 2,6 parades per partit, la qual cosa suposava un 65% dels xuts que li arribaven. A més, en l’estadística “gols evitats” va ser un dels pitjors de la temporada, amb -5,39. Aquesta temporada ha fet una mitjana de 3,5 parades per partit (68%) i el balanç de gols evitats és positiu (1,88). En canvi, en l’elaboració de joc està en el seu pitjor moment. Fa una mitjana d’un 66% d’encert en passades (78% la temporada anterior). A més, en només mitja temporada ja porta gairebé les mateixes errades que porten a gol (2).
L’argentí atura més que l’any passat, però també és més irregular. D’aquesta manera combina actuacions que fan aixecar a l’afició, amb errades que baixen la moral. Gazzaniga és el porter de La Lliga amb pitjor percentatge d’encert en passades de curta distància (97,1%) i el tercer pitjor de llarga distància (35,7%). Per tant, sent aquest un aspecte clau del joc de Míchel, i tenint el segon equip que rep més ocasions a causa d’una mala sortida de pilota, un canvi a la porteria seria ideal si es busca mantenir l’estil de joc.
Què pot aportar Ter Stegen que no Gazzaniga?
No és cap sorpresa que Marc André Ter Stegen és considerat un pilar de la porteria moderna. Durant anys al Barcelona ha sigut un jugador de camp més durant la sortida de pilota. A més, no ha patit allunyant-se de la porteria si ha calgut. La incògnita més gran, però, és el seu estat de forma després d’una greu lesió als 33 anys. La seva poca continuïtat –relegat a la banqueta blaugrana– preocupen per si pot haver perdut forma i qualitat. En la seva última temporada amb protagonisme al Barça (2023-24), Ter Stegen va ser el porter més resolutiu de primera divisió associant-se amb els seus companys, especialment en llarg (55,1%). En aquell moment, ja començaven a preocupar altres funcions a les quals el seu nivell era menor que Gazzaniga (centrades aturades i gols evitats).
Ter Stegen solucionaria (a priori) molts dels problemes que Gazzaniga duu a l’esquena, ajudant a generar millors ocasions. Ara bé, sense continuïtat i rendiment defensiu, de ben poc servirà al Girona un nivell excels sota pals. Els catalans pateixen a la sortida de pilota i amb les centrades laterals, i ambdós porters troben la seva debilitat en una d’aquestes situacions. Sense tenir en compte l’aspecte econòmic, continuaria suposant una gran millora a la posició.
El Girona es pot permetre el fitxatge?
Com la majoria d’equips, el Girona no és gens transparent explicant la seva capacitat econòmica. El sou de Livaković és alt, més que gairebé qualsevol altre jugador de la plantilla. Sobre el paper, el de Ter Stegen ho hauria de ser encara més, però les últimes informacions apunten el contrari. Nil Solà –a través del Què t’hi Jugues– ha explicat que els gironins es faran càrrec de mig milió d’euros de la fitxa, mentre que el Barça en pagarà la resta.
La política de fitxatges del Girona és confusa en aquests temps. Inverteix pocs diners en traspassos, al·legant la dificultat econòmica d’aquestes operacions, però fitxa velles glòries (Lemar o Witsel). Jugadors que, sobre el paper, tindrien un sou superior del que poden oferir futbolísticament a mitjà termini. A Monitlivi, Ter Stegen buscarà minuts per poder ser al mundial. La poca distància amb Barcelona –on resideixen els seus fills– també ha ajudat a poder fer l’operació.
És compatible amb altres fitxatges més necessaris?
Convé reforçar la porteria i Ter Stegen és un bon nom, però no es pot perdre el cap per un porter. La manca de jugadors al mig del camp –que ha obligat a innovar a Míchel– el pivot ha de ser la màxima prioritat. Tot apunta que Fran Beltrán serà qui reforci aquesta posició, mentre que un lateral esquerre també seria un perfil interessant a reforçar.
