Imatge: Fundació Bàsquet Girona
Els dies 13, 14 i 15 de març Manresa va acollir la segona edició de la Copa Campeones, una iniciativa creada per la lliga ACB que va reunir a més de 60 jugadors amb diversitat funcional intel·lectual en una gran jornada d’inclusió a l’esport. La finalitat de l’esdeveniment era promocionar l’esport inclusiu i representar valors sagrats del bàsquet com la superació i el companyerisme. Els equips participants d’aquesta edició eren: l’Unicaja, el Casademont Zaragoza, l’UCAM Murcia, el Baxi Manresa, el Granada i el Bàsquet Girona, que n’ha sortit campió. Tot i que en un campionat com aquest el resultat és el menys important, a Girona Media hem pogut parlar amb Joan Salvadó, jugador del CE Palamós Somnis, i un dels protagonistes de la Fundació Bàsquet Girona a Manresa.
Per aquells lectors que no et coneixen…
Soc en Joan Salvadó i tinc 22 anys. Jugo a bàsquet i recentment hem guanyat el títol de la Copa Campeones de Manresa. La Copa Campeones és com l’ACB, però adaptada a gent amb diversitat funcional. Cadascun dels 18 equips té una fundació que és la que juga el torneig, i jo he jugat amb la del Bàsquet Girona.
Al Bàsquet Girona no existia aquesta categoria. Com es va formar l’equip?
En el nostre cas ha estat una selecció de jugadors de la província: Palamós, Farners, Figueres, Salt…
I a tu com et van seleccionar?
Tot va començar a finals de l’any 2023. Estava jugant a bàsquet a la Bisbal d’Empordà i un amic meu em va dir d’anar a jugar al Somnis, un projecte inclusiu del CE Palamós amb El Trampolí. Van anar molt bé els dos primers anys i a principis d’aquest 2026, l’entrenadora del Palamós, la Cari, em va avisar de l’opció de jugar la Copa Campeones amb el Girona, amb ella com a entrenadora. Al gener em van avisar i al febrer ja vam començar a entrenar. Per mi va ser una oportunitat única que havia d’aprofitar, i així ho vaig fer.
Et consideres una persona competitiva?
Una mica si…
Creus que això podria servir per dissenyar una competició més fixa, amb clubs més formats?
Ara mateix és complicat a curt termini. Espero que d’aquí a un temps serveixi per fer alguna cosa més regular com la Lliga Genuine. M’encantaria.
És complicat fer una competició regular
Com era el vostre dia a dia durant la Copa Campeones?
Divendres a la tarda ens vam trobar tot l’equip a Fontajau. Des d’allà vam agafar l’autobús fins a l’hotel a Sant Cugat i vam sopar plegats. El primer dia va ser molt relaxat. El segon dia vam acostar-nos al Nou Congost de Manresa a jugar contra el Zaragoza i el Granada, mentre que l’endemà vam jugar la final contra el Manresa. Al final, més que guanyar, l’important va ser l’experiència. Un somni fet realitat, ha estat d’una altra dimensió.
Com va ser la relació amb els companys i amb els rivals durant l’estada?
Com a mínim el Bàsquet Girona era una família. Portàvem quatre entrenaments i semblava que haguéssim entrenat sempre.
Un a vegades s’ha d’inflar una mica l’ego. Quants punts vas fer?
No ho recordo, en vaig fer bastants. A la final en vaig comptar uns 10 mínim, de 35 de tot l’equip.
Ha estat un somni fet realitat
No donaven MVP, veritat?
No, quina mala sort (bromeja).
A tu el bàsquet t’ha agradat tota la vida. D’on creus que et ve aquesta passió?
Jo al principi no sabia què fer. Amb nou anys em van apuntar a bàsquet i al principi anava fent, no m’agradava tant com ara. Amb el temps i després d’anar jugant em va acabar agradant molt.
En què pensaves els últims minuts de la final contra el Manresa?
A la mitja part anàvem tres punts per sota, però després d’un bon tercer parcial ens vam col·locar sis per sobre. Al final estàvem una mica nerviosos, però vam aconseguir fer possessions llargues i vam aguantar el resultat.
En qui vas pensar quan ja havíeu guanyat?
En la meva mare, que ens va deixar fa dos anys.
Algú prou conegut que us hagi visitat durant el torneig que et fes il·lusió conèixer?
Estava tan content jugant al Girona que no vaig pensar en si venia Marc Gasol o qualsevol altre jugador. A en Marc el vam conèixer un dia d’entrenament. Va venir a saludar-nos i ens vam poder fer una foto amb ell. Va ser llegendari. Malauradament, només va poder venir per fer la fotografia.
Què n’esperes del futur esportivament?
Jugarem amb el Girona un altre torneig el mes de maig a Parets del Vallès. El que més m’agradaria, però, seria que l’any que ve es repetís la Copa Campeones, seria molt ‘xulo’. Mentrestant continuo entrenant també amb el Palamós.
