Imatge de: EuroLeague Women
Conversem amb Ainhoa López, capitana de l’Spar Girona. La jugadora de vint-i-vuit anys atén Girona Media després de la victòria contra el Reyer Venezia que permet al club continuar fent història a la competició amb el Fenerbahçe esperant-lo per jugar les semifinals a partir de les 17:30 al Príncipe Felipe de Saragossa.
Parlem del que va passar ahir, les paraules de Roberto, la temporada, l’afició i del monstre turc que arriba encapçalat per jugadores de gran calibre com Emma Meesseman o Breanna Stewart.
Què tal Ainhoa?
Bé, amb ressaca emocional davant el que vam aconseguir, aquesta fita històrica. Tant pel club, com per la ciutat, com per nosaltres mateixes. Estem molt contentes i il·lusionades amb tot el que ve. Hem fet un gran pas, però estem il·lusionades amb tot el que ve.
Com et vas veure tu ahir? Consideres que vas controlar bé les teves emocions?
Crec que en general tot l’equip les vam controlar força bé. És veritat que jo personalment a l’inici del partit, quan s’estava fent la presentació, mirava el sostre, aquell escenari… Tota jugadora s’emmiralla i vol arribar aquí. Ser conscients en aquell moment d’on érem. Ens vam classificar al gener, però fins que no hi estàs no ho sents com a real, i crec que aquests nervis van ser bons perquè ens va ficar a totes en situació de partit. Estàvem centrades en el pla de partit.
Des de fora, tret dels primers minuts i el tram final del partit, semblava que teníeu el partit bastant controlat. Com ho vau viure vosaltres?
Crec que al final es van alinear una mica les coses. El plantejament que vam fer davant el rival que teníem. Amb unes interiors molt físiques, amb jugadores que buscaven molt l’1 vs 1 on l’objectiu era col·lapsar la pintura… Que si ens volien guanyar s’ho havien de treballar. Crec que això ho teníem molt mentalitzat. Així com també, volíem imposar el nostre ritme de joc. Quan som capaces de moure la pilota ràpida som un equip difícil de parar i crec que això també va ser una de les claus. També cal destacar el rebot. Vam estar molt bé, tant en l’ofensiu com el defensiu. Crec que això també marca molt el partit. Sempre ens ha dit en Roberto que, tot i no estar assegurat, que qui guanya la batalla del rebot té molts números de guanyar el partit.
Només podem agrair l’afició
Més de 500 aficionats de l’Spar Girona es van desplaçar en dia laborable. Quina valoració en fas de l’afició que té el club?
Ho vaig remarcar molt, ahir. Té molt de valor que, en ser dimecres, vinguessin. Crec que només tenim paraules d’agraïment davant aquesta afició que mai ens ha deixat d’empentar, tot i les lesions i resultats no esperats com el de la Copa on tant ells com nosaltres hi teníem certes expectatives. Estem forçades a arribar en les millors condicions en aquell moment. L’equip s’ha refet, però. Aquell partit a casa contra l’Estudiantes es veu la nostra unió. Soc imparcial en aquest aspecte. Tinc molta estima per Girona, els nostres aficionats, i donar-los les gràcies. Tot l’equip tenim ganes de retornar aquest amor que ens donen amb bones notícies, com el partit d’ahir.
Us sentíeu en deute amb l’afició després del que va passar a la Copa?
Sí, perquè al final quan sortim a la pista ho fem defensant uns colors, una gent, la nostra ciutat… Aleshores, com dic, ells sempre estan allà. A les bones i a les males. Crec que es mereixien una vesprada com la d’ahir, perquè són part d’això i sense ells no estaríem on estem.
Hem d’encarar el partit sense por
Ahir Roberto es va desfer en elogis cap a la teva persona. Quina importància té a l’equip?
Amb l’experiència que té Roberto tot el que ha aconseguit ho avala. Crec que això, també com a jugadora i equip, et dona una seguretat davant fites importants, perquè et deixa les coses molt clares. Quasi tot el que diu, surt. Això ens dona molta seguretat.
I la teva relació amb ell?
Potser no he comptat amb aquest protagonisme en alguns moments de la temporada per com ha estat confeccionat l’equip, però com sempre dic, jo continuo treballant. Ell ho sap i tot el cos tècnic també. Ell sap que sempre estic preparada per a quan se’m necessita. Per sort o per desgràcia, pels condicionants que hem tingut aquest tram final de temporada, se’m donen més oportunitats i estic intentant “demostrar” que estic més que preparada per donar-ho tot per aquesta samarreta.
I demà el Fenerbahçe… com veus el partit?
Al final és l’equip que és. Són jugadores d’una talla enorme. Això ho tenim claríssim. Jo crec que hem d’encarar el partit sense por. Hem d’agafar l’exemple del que es va fer a Fontajau. Vam competir moltíssim, vam estar allà. Al final, somiar és gratis. L’equip està motivat. Són unes semifinals d’Eurolliga i volem fer bon paper. I, sobretot, davant un equip així, tenir el mínim d’errors possibles… són jugadores All-Star i ens en poden penalitzar qualssevol. En Roberto ens va dir, quan vam jugar contra elles, que per guanyar un equip així ho has de fer tot rosant la perfecció, aleshores veurem què passa. Si estem aquí és perquè ens hem guanyat el dret a somiar. S’ha vist clar que quan gaudim, juguem millor. Ens mereixem aquest partit i fer aquesta passa endavant.
