Imatge de: Guillem Forés
En el seu segon any a Fontajau, Carolina Guerrero ha viscut una de les grans etapes de l’Spar Girona al llarg de la seva història: guanyar una fase regular de lliga per primera vegada i jugar una fase final d’Eurolliga, també per primera vegada. L’ètica de treball i la progressió que ha tingut l’aler pivot catalana a Girona és el que ha fet que sigui una peça indispensable per Roberto Íñiguez. Carolina Guerrero (Barcelona, 2000), en exclusiva a Girona Media.
Dijous ja comencen aquests grans play-offs contra el Leganés, un dels equips revelació de la categoria.
Sabem que no serà un partit fàcil, perquè al final és veritat que a casa seva són molt fortes. Són un gran equip, tenen una jugadora sobretot interior que marca molt la diferència i sabem que hem de fer molt bé les coses per poder emportar-nos al partit.
És una de les teves temporades més prolífiques pel que fa a anotació. És l’any que portes més punts per partit (7,8 punts i 38,7% en T3) i un encert més gran en el triple. Com et veus tu i com veus el fet que siguis una jugadora que pot tirar de 7 o 8 metres?
Sí que és veritat que la temporada passada em va costar una mica més anotar, però les condicions eren molt diferents perquè venia d’una lesió. Aquest any tinc molta més confiança, estic molt bé físicament i és veritat que llenço els triples de set o vuit metres, però perquè al final jo crec que és molt més fàcil per a mi. De més a prop perquè em costa molt més controlar la força. Vaig començar a tirar des d’aquesta distància, Roberto va confiar en mi en què si tenia l’opció de tirar, ho provés, i m’estan entrant, però és veritat que hi ha dies que fallo com tothom, però em sento còmode.
Hi ha molts tirs a l’esquena per tenir aquests nivells d’eficiència tan alts quan tires des d’aquest rang de tir?
Sí. Al final, als entrenaments també ho intento i després es veu reflectit al partit perquè em donen aquesta confiança.
En el teu passat al Barça no et veia tirant des d’aquest rang de tir. Ho has començat a practicar més des de la teva arribada a Fontajau?
Sí. Al Barça tirava des de la línia de tres i crec que ha estat aquest any que he començat a tirar de més lluny.
No hem de donar res per fet
Aquestes setmanes han estat plenes d’alts i baixos pel que fa a emocions. Des de la davallada de la Copa a la Final Six i el final de la lliga regular. Com s’ha viscut tot plegat dins el vestidor?
Nosaltres sabem que a les temporades hi ha molts alts i baixos, no sempre es pot ser perfecte. Sabíem que havíem de superar aquests mals moments, perquè si no els superàvem aniríem més cap a baix i no podia passar. Havíem de sortir cap amunt i crec que amb les ganes, les forces i la il·lusió que teníem per la Final Six, després del que va passar a Tarragona, vam anar amb unes altres ganes o amb una altra actitud. Vam fer un millor treball que a la Copa i es va veure reflectit. No ens vam emportar el tercer lloc, però n’estem molt contentes i orgulloses.
El treball diari de tota la temporada és el que us va portar a assolir grans gestes com ser a la Final Six?
Sí, perquè el dia a dia a vegades tampoc ha estat fàcil. Hem hagut de treballar molt i molt dur. No hem de donar res per fet, ni que fos un partit contra l’últim de la Lliga ni contra el segon. Nosaltres anem dia a dia, treballem i fem el millor possible. Potser tenim un mal dia en un partit, però ens refem i anem pel següent i ho intentem fer millor.
Heu patit per si les lesions us impedia lluitar pels objectius que volíeu?
Sí que ens preocupava perquè al final són peces molt importants a l’equip, però sabem que les que estem sempre donem el 100% quan sortim a pista i tenim molt de talent, i quan juguem en equip, juguem molt bé. Confiem en nosaltres mateixes, sabem el que podem aportar, el que necessita l’equip i sempre donem el màxim per poder treure tots els partits cap endavant.
Crec que he millorat en tot
En aquesta plantilla sou quatre exjugadores del Barça. Tu has pogut jugar amb les altres tres (Lola Pendande, la Marta Canella i Ainhoa López). En algun moment et vas imaginar que arribaria a passar que quatre jugadores d’aquella plantilla poguessin estar aquí en aquest punt?
Doncs no. Al final sí que és més fàcil jugar amb jugadores que ja hi has jugat abans. La connexió que teníem al Barça s’ha vist reflectida en molts partits i crec que això també ens ha ajudat molt a poder competir bé.
En què creus que has millorat aquests últims anys?
Jo crec que en tot. En Roberto sempre ha intentat treure el millor de mi. Crec que ho ha aconseguit, tant en defensa com en la lluita pel rebot, els contraatacs… Crec que he millorat en tot. Això ho vaig agrair molt perquè l’any passat no va ser fàcil.
L’any passat vas haver de jugar molts minuts a la posició de cinc. Com ho vas viure?
Sí, em va tocar un paper en el qual mai havia estat. Jugar al cinc. Que si et defensa una que és més gran, doncs tens més avantatges des de fora, però després a la defensa tens més complicacions. Jo vaig entendre que havia de fer el que necessitava l’equip. Havia d’aportar el màxim i fer-ho de la millor manera que sabia per poder ajudar-les.
Quina valoració en fas en global del paper que ha tingut l’equip a l’Eurolliga?
El balanç és molt positiu. Hem guanyat els equips més grans. Equips que s’han quedat fora de la Final Six. Crec que des del primer moment que vam sortir a competir en aquesta Eurolliga ho vam fer al cent per cent i se’ns va veure. Per això vam treure aquests partits que eren tan complicats. Aquí a Fontajau, gràcies a l’afició, també hem tret partits endavant que han sigut complicats, així que jo faria un balanç molt positiu.
És una oportunitat per les nacionals
Hi ha algun punt d’inflexió en el que penseu que realment la podreu fer grossa a Europa durant la temporada?
Sabíem que la victòria a Praga seria molt important. Ens va sorprendre també a nosaltres, però havíem de tocar de peus a terra i anar per a la següent. No havíem de pensar més enllà. Anàvem partit rere partit. Nosaltres anàvem dia a dia i competint el millor possible.
Hi ha jugadores que estan marxant als Estats Units, s’ha creat el Project B, l’NBA femenina allargant la competició… Què en penses de com s’està quedant el bàsquet europeu?
Crec que s’està quedant un panorama bastant complicat. Jo crec que és una oportunitat perquè els equips apostin per les nacionals, que també som importants. Crec que aquest és el camí a seguir perquè hi ha moltes jugadores nacionals que potser són més desconegudes i se’ls hi ha de donar una oportunitat perquè puguin créixer en aquest àmbit del bàsquet de l’elit.
Quedar-me ha estat de les millors decisions
Tu ets una de les poques jugadores que no vas atrevir-te a anar-te’n als Estats Units en el seu moment. Què et va fer quedar-te aquí en lloc de provar sort a la lliga universitària?
Crec que la manera de jugar és totalment diferent. No tenia ganes de jugar aquell bàsquet perquè no era el mateix que jugar aquí, a Espanya o a Europa. En cap moment vaig tenir el dubte de si anar-me’n o no. Em vaig quedar aquí i crec que ha sigut una de les millors decisions que he pres en la meva vida.
Un partit amb el qual et quedaries, del que porteu de temporada?
Amb tots. Sí que és veritat que partits que hem guanyat aquí, gràcies a l’afició, com he dit abans, me’ls quedaria per sempre, o aquest primer partit contra el Praga a l’Eurolliga. Era la primera vegada que jo jugava a Eurolliga i vam guanyar a un dels grans…, sempre me’n recordaré, d’aquest partit.
Jugar a Eurolliga és un somni que tenies de ben petita?
Doncs sí. És el màxim per mi i em feia molta il·lusió. Mai m’hauria imaginat que arribaria fins aquí, així que estic molt contenta.
No sé què passarà, però estic molt contenta
Encara no sabem si continuaràs aquí l’any que ve a Girona. T’agradaria continuar a Girona?
Estic molt contenta aquí a Girona, amb l’equip, amb el cos tècnic, amb la ciutat… Encara no sabem què passarà al futur. Jo, passi el que passi, li haig d’agrair molt a Girona perquè ha fet que exploti com a jugadora. A mi m’agradaria, òbviament, però encara no sabem què passarà al futur.
Quin missatge enviaries a l’afició de cara als play-offs?
Que segueixin com fins ara, que ens han donat suport sempre. Que vinguin a animar-nos tots els que puguin. Són aquesta sisena jugadora a la pista. Això és el que sempre he dit i que gràcies a ells som millors. Hem tirat molts partits endavant gràcies al seu suport i la seva empenta, així que esperem que continuïn com fins ara.
