Imatge de: Uni Girona (David Subirana)
Arribar i moldre. Aquesta seria una forma ràpida i correcta de definir la temporada de Mariam Coulibaly amb l’Spar Girona en el seu primer any a l’equip. Era d’imaginar que l’impacte que tindria dins l’equip quan va arribar a l’estiu seria d’un grau elevat de transcendència. Tanmateix, el seu debut a l’Eurolliga i la forma de dominar cada cap de setmana els dos cèrcols han servit per consolidar-se com el que és. Una estrella del bàsquet europeu.
Diumenge passat va ser escollida MVP de la lliga regular fent una mitjana de 17,4 punts, 7,2 rebots, 68% en T2 i 45,2% en T3. Números excepcionals. Una setmana abans, a la gala de premis de l’Eurolliga durant laFinal Six, Coulibaly va ser nomenada dins el segon millor ‘cinc’ de la competició, clara opositora a fer-se amb l’MVP del torneig. A l’Eurolliga va fer una mitjana de 15,8 punts i 7,4 rebots. Qualsevol diria que ha debutat aquesta temporada a la millor competició del Vell Continent. Pel que fa a punts, ha estat la segona màxima anotadora tant a l’Eurolliga com a la lliga.
Jugadora total
Després de les seves primeres passes a la lliga de la mà del Gran Canària i el Sant Adrià, la petita de les Coulibaly va arribar a Sant Sebastià per confirmar el seu assentament a la lliga. Una consolidació que arribaria a través del seu domini als dos cèrcols, d’aprofitar certs fonaments d’esquena a cistella i un físic difícil de moure de zones on pogués tenir menys impacte. Durant el seu pas de tres temporades per l’IDK, va consolidar el seu llançament de mitjana distància. Ho va fer al mateix moment que adquiria experiència dins la lliga i es feia un nom més que interessant entre les grans pivots del campionat.
No va ser fins a l’any passat, a la Penya, que elevaria el seu rendiment a un nivell més dins la seva carrera. Amb Jordi Vizcaíno entrenant-la, la seva presència en pista es va elevar exponencialment fins al punt de portar al conjunt badaloní al play-off. A més, també va combatre amb la que ha estat la seva companya aquesta temporada, Chloe Bibby, per l’MVP de la fase regular. Premi que es va endur l’australiana, però que aquest any la de Mali l’ha pogut sumar a la seva vitrina.
És impossible no passar per alt els números que ha fet Coulibaly. Així i tot, cobren més sentit quan veus el focus de generació de joc i punts que genera a través de la seva capacitat per llançar des de totes les zones de la pista. Tot plegat per com és capaç de manar sota cistella i per saber congeniar amb les grans menejadores que té l’Spar Girona per tal que li arribin vies de tir en condicions òptimes.
Coulibaly-Jocyte; societat limitada
Ha estat quelcom recurrent durant tota la temporada, però no ha estat fins aquestes últimes setmanes, on l’Spar Girona ha tingut tantes baixes, que Roberto Íñiguez s’ha vist obligat a trobar situacions en què Juste Jocyte i Mariam Coulibaly s’hagin pogut associar amb més facilitat. També, segurament, perquè hagin disputat més minuts i això implica més possibles connexions entre ambdues. No deixa de ser un fet, però la química que s’ha creat entre les dues, a la pista, ha estat crucial pel desenvolupament de la temporada de l’equip.
Una sent dominant des del bot i l’altre, des de trobar els espais on més mal podia fer als sistemes defensius rivals. Totes dues han estat les líders ofensives més transcendents de l’Spar Girona. En situacions de dos contra dos, Coulibaly ha explotat les continuacions llargues, curtes i obrint la pista al tir exterior. Així, ha estat com més fàcilment han connectat les dues jugadores i més maldecaps han provocat a les defenses rivals que amb jugadores com les mencionades mai acabes de saber per on et poden sortir.
Altres noms que també s’han de posar sobre la taula són els de Klara Holm o Chloe Bibby —tot i la lesió soferta a la WNBA que s’ha reconvertit en molèsties constants durant l’any—. Jugadores que han tingut llums i ombres durant la temporada, però que no han deixat de ser peces essencials pels esquemes del tècnic basc.
