Imatge de: Spar Girona (David Subirana)
L’Uni Girona ha fet oficial la sortida de Marta Canella, que posa punt final a una etapa de tres anys a Fontajau. Pere Puig, fa tres setmanes, ja va dir que la plantilla de la temporada vinent patiria molts canvis. Ja sigui perquè jugadores han rebut ofertes més suculentes o perquè es considera que és un fi de cicle. Sense saber ben bé quin és el motiu en el cas de la jugadora gallega, l’únic que queda clar és que no estarà a Fontajau el curs que ve.
A Girona, Canella s’ha confirmat que estava més que preparada pel repte d’estar en un equip com l’Uni després del seu pas pel Barça CBS. Deixa Girona havent estat una de les capitanes les últimes dues temporades compartint rol amb Sandra Ygueravide, primer, i amb Ainhoa López, posteriorment.
L’exterior espanyola, amb una mitjana de 4,2 punts, 3,6 rebots i 3,5 assistències en 16 minuts per partit, afrontarà una nova aventura.
La polivalència personificada
Segons l’Institut d’Estudis Catalans, polivalent és: “que té diversos usos o efectes.” Ras i curt. És una bona forma de definir el pas per l’Spar Girona de Marta Canella. Una jugadora que s’ha adaptat a mil i una situacions diferents i que ha demostrat estar al servei de l’equip pel que fes falta.
La seva marxa no és un adeu, qualssevol. En l’aspecte emocional, la relació entre jugadora i afició ha estat excel·lent i el rol que ha adquirit ha fet que es convertís en un pilar fonamental per l’equip.
Va arribar per ser una jugadora que podia donar minuts de qualitat en qualssevol de les tres posicions exteriors i, durant l’any passat, es va veure obligada a disputar minuts al pal baix per les baixes a les posicions interiors.
Marta Canella s’ha guanyat un pes important dins l’equip sent una jugadora sòlida i exemplificant el que és l’equilibri per un equip. Sense ser una gran anotadora, s’ha erigit en una de les màximes assistents de l’equip i una rebotejadora més que correcta per complimentar el seu joc. És una jugadora que és capaç de generar situacions perilloses des del pal baix a través de l’u contra u i en situacions de bloqueig directe. El seu físic imponent sobre depèn de quines rivals i la visió de joc li han permès treure avantatges en diferents situacions per tal que l’equip en sortís beneficiat.
Un adeu fosc
Marta Canella marxa de la forma menys agradable possible. Sense poder-se acomiadar de Fontajau després de deixar-se la pell per aquest escut. La seva lesió que li ha impedit estar amb l’equip en el dia a dia fa que el seu pas per Girona deixi un regust amarg. Una lesió cerebral que s’ha convertit en un autèntic mal de cap per l’Spar Girona. Trobar relleu per la gallega, a mitja temporada, no és fàcil i, així i tot, l’equip ha tirat endavant.
L’Spar Girona perd una jugadora que ha entès el que és el club. Que s’ha integrat com poques dins l’entitat i la ciutat. I, per sobre de tot, Canella s’ha posicionat com una de les jugadores més estimades per l’afició.
