Imatge de: X @GironaFC
Aquest dimecres al migdia ha comparegut la plana major del Girona FC per fer balanç del descens a Segona Divisió, confirmat el passat 23 de maig. A la sala de premsa hi han estat presents el president institucional, Delfí Geli; el president del Consell d’Administració, Pere Guardiola; el conseller executiu, Ignasi Mas-Bagà; i el director esportiu, Quique Cárcel.
Ha estat una compareixença llarga, de gairebé hora i mitja, en què els quatre dirigents han anat assumint diferents responsabilitats i han intentat donar resposta a les preguntes dels mitjans. Més enllà del contingut dels missatges, la simple aparició pública ja era necessària. Arriba tard, molt tard, però arriba. I aquest és un primer pas de molts per recuperar la confiança de l’aficionat.
De fet, el mateix Delfí Geli ha obert la compareixença referint-se als tempos. “Entenem que la nostra afició necessitava explicacions, però havíem de passar el dol, saber què passava amb Míchel i decidir cap on volíem anar”.
Delfí Geli: gironí contingut
La intervenció de Delfí Geli ha estat breu, pràcticament limitada a l’inici i al final de l’acte. Ho ha fet des de la perspectiva de qui fa dècades que està vinculat al club i n’és la cara visible institucional des del 2015.
Ha definit el descens com un “sotrac” per a tothom, però també ha volgut contextualitzar-lo recordant el camí recorregut. Ha apel·lat als orígens del Girona, al creixement esportiu i social de l’entitat i a tot allò que semblava impensable quan ell mateix defensava la samarreta blanc-i-vermella sobre la gespa.
Visiblement afectat i conscient de l’impacte que té la pèrdua de categoria sobre l’afició, la ciutat i la província, ha mantingut un paper discret durant la resta de la compareixença. No és menor recordar que fins avui en dia era l’únic dirigent que havia comparegut davant dels mitjans, precisament la mateixa nit del descens.
Quique Cárcel: a contracorrent
Probablement, Quique Cárcel és una de les figures més en el punt de mira. El director esportiu arriba qüestionat per bona part de l’afició per la seva gestió dels últims mercats, però el seu futur ha quedat públicament reforçat per Pere Guardiola. “Per nosaltres continua sent la millor persona per liderar aquest projecte”. Era un secret de domini públic, però ha arribat la confirmació institucional que la propietat continua confiant plenament en ell.
Cárcel ha defensat la seva trajectòria al capdavant de l’àrea esportiva, una etapa de dotze anys que ha coincidit amb la transformació més profunda de la història del club. S’ha mostrat convençut de les seves capacitats, agraït per la confiança rebuda i decidit a liderar la reconstrucció de la plantilla. També ha insistit que se sent “net”, convençut que ell i el seu equip han treballat sempre al màxim, i ha definit el Girona com “un fill” que no abandonaria mai.
Fins aquí, un discurs certament comprensible i coherent amb la seva responsabilitat. El debat apareix en les formes. En diversos moments ha optat per un to defensiu i combatiu, amb referències als qui critiquen la seva feina sense conèixer-ne els detalls. També ha volgut anticipar-se a les crítiques dels “haters”, avisant que la plantilla difícilment estarà definida a mitjans de juliol, perquè els tempos els marca el mercat.
Pel que fa a la banqueta, ha admès que s’estan valorant diferents opcions i ha deixat entreveure que algun dels candidats encara es troba competint, una pista que molts han interpretat en clau Rubi, actualment immers en el play-off d’ascens amb l’Almeria. La idea és resoldre la qüestió de l’entrenador durant aquest mes de juny.
Sobre la plantilla, ha deixat clar que el mercat serà llarg i complex. Els futbolistes més cotitzats podrien ser precisament els primers a sortir, mentre que el club intentarà retenir el màxim nombre de peces importants per construir un projecte competitiu.
En definitiva, un discurs de trinxera, en alguns moments més orientat a defensar la seva gestió que no pas a fer autocrítica d’arrel. En un moment en què l’afició esperava compromís i empatia, el to emprat ha pogut transmetre justament el contrari.
Pere Guardiola: viure del llegat
El president del Consell d’Administració, Pere Guardiola, ha centrat inicialment el seu discurs en l’anàlisi esportiva del descens. Ha rebutjat les explicacions simplistes i ha enumerat diversos factors: un inici irregular, les lesions importants de Ter Stegen i Vanat, la falta d’encert ofensiu i una dinàmica negativa al final de la temporada que l’equip no va saber revertir.
A mesura que avançava la compareixença, però, el discurs ha derivat també cap a la defensa de la feina feta durant els últims anys. És evident, que l’arribada del City Football Group i la professionalització de l’estructura han canviat completament la dimensió del Girona, però probablement una part de l’afició esperava més missatges d’autocrítica i més mirada cap al futur immediat que no pas cap al passat.
També s’han abordat dues qüestions estratègiques: la ciutat esportiva i el futur de Montilivi.
Sobre l’estadi, Guardiola ha reconegut que el descens complica una operació que superaria els 100 milions d’euros i que resulta difícilment assumible sense suport extern. Tot i això, ha insistit que es continua treballant en diferents escenaris, tant en la remodelació de l’actual Montilivi com en possibles alternatives fora de l’emplaçament actual.
Pel que fa a la ciutat esportiva, ha atribuït els retards a qüestions burocràtiques i ha situat el 2028 com a horitzó optimista per a la seva posada en marxa.
La sensació final és la d’un discurs molt centrat en la dimensió empresarial del projecte. Una visió legítima, però que sovint xoca de ple amb la càrrega emocional que hauria d’acompanyar qualsevol gestió d’un club de futbol, que no és ben bé el mateix que qualsevol altre negoci.
Ignasi Mas-Bagà: mirada empresarial
El conseller executiu, Ignasi Mas-Bagà, ha assumit les qüestions més tècniques de la compareixença. Ha aprofundit en els projectes d’infraestructura, els abonaments i la situació econòmica de l’entitat.
Sobre Montilivi, ha reiterat que el club manté obertes diverses opcions i que qualsevol futur estadi haurà de ser una infraestructura amb capacitat de generar activitat durant tot l’any, més enllà dels dies de partit.
També ha anunciat novetats imminents sobre la campanya d’abonaments i ha avançat que la idea inicial és mantenir les grades supletòries, preservant l’actual capacitat de l’estadi i confiant en la resposta de l’afició malgrat el descens.
La seva intervenció ha estat la més orientada a la gestió i als números. Menys emocional, però probablement la més concreta a l’hora d’explicar cap on vol anar el club en els pròxims anys.
Una compareixença necessària
La roda de premsa deixa moltes lectures i poques certeses immediates. El Girona ha comparegut per donar explicacions, assumir errors i marcar una línia de futur després d’un cop esportiu molt dur.
Els missatges principals han estat clars: plena confiança en l’estructura actual, amb Quique Cárcel al capdavant de la direcció esportiva, reconstrucció de la plantilla a foc lent, convenciment que el projecte manté intacta la seva ambició a llarg termini i un objectiu compartit per tothom com és el de tornar a Primera Divisió tan aviat com sigui possible.
Ara bé, més enllà dels discursos, serà el temps qui determinarà si aquesta compareixença representa realment un punt d’inflexió o no en el que l’afició gironina reclama des de fa molt de temps.
