Imatge de: X @GironaFC
La planificació que el Girona ha traçat fins ara per a la porteria no contempla, si no hi ha cap sortida inesperada en aquest tram final de mercat, fer cap inversió en aquesta demarcació. És el cas, per exemple, de Magunagoitia, porter de l’Eibar, un dels noms que havia aparegut a l’òrbita blanc-i-vermella, però pel qual el club, de moment, no ha fet cap pas.
Així doncs, a dia d’avui no és gens descabellat imaginar una porteria formada per Paulo Gazzaniga, amb contracte fins al 2027; Vladyslav Krapyvtstov, vinculat fins al 2029; i Sergi Puig, amb un any més de contracte i que aquesta temporada passarà definitivament a formar part del primer equip després de dues temporades al filial.
Ara bé, la planificació esportiva del Girona en una demarcació tan delicada com la porteria ha generat més dubtes que certeses durant els darrers anys. Això porta a una pregunta inevitable: realment el Girona ha invertit en la porteria durant l’última dècada? La resposta és tan senzilla com reveladora.
Una dècada sense invertir econòmicament a la porteria
En els últims deu anys (2016-2026), el Girona només ha invertit econòmicament en el traspàs de Yassine Bounou. El marroquí va arribar l’estiu del 2016 procedent de l’Atlètic de Madrid, quan el club encara competia a Segona Divisió. Amb el temps, aquella aposta va resultar un negoci rodó. Després de diverses temporades a Montilivi, el Girona el va cedir al Sevilla, que posteriorment el va adquirir per uns quatre milions d’euros, generant un benefici econòmic per al club. Paral·lelament, Bono va acabar consolidant-se com un dels millors porters del món, titular indiscutible amb la selecció del Marroc i guardonat amb el Trofeu Zamora de Primera Divisió la temporada 2021-22, entre d’altres mèrits.
Des d’aquella operació, el Girona no ha tornat a destinar recursos importants en aquesta posició. El full de ruta ha estat clar: apostar per porters veterans i contrastats que arribessin lliures i complementar-los amb altres amb una major projecció. És així com, durant aquesta última dècada, han passat per Montilivi porters amb una àmplia experiència al futbol espanyol com Gorka Iraizoz, Asier Riesgo, Juan Carlos, Adrià Ortolà o el mateix Paulo Gazzaniga. Tots ells, això sí, van arribar lliures i sense cost de traspàs.
Paral·lelament, el club també ha intentat desenvolupar apostes de futur que no han acabat consolidant-se. És el cas de José Aurelio Suárez, procedent del Barça Atlètic i actualment al JEF United japonès, o de Toni Fuidias, que va arribar després d’una bona temporada al Castilla però tampoc ha aconseguit fer-se un lloc i recentment ha estat rescindit. Tampoc va funcionar la cessió d’Arijanet Muric, arribat a través del Manchester City, una experiència que només va durar mitja temporada abans de donar-se per acabada després d’actuacions molt millorables.
Una posició amb molts interrogants
Si ens fixem en el present, la porteria continua sent una de les posicions que més interrogants desperta entre l’afició. Paulo Gazzaniga és, sens dubte, un dels porters més importants de la història recent del Girona i afrontaria la seva cinquena temporada a Montilivi. Tot i això, mai no ha estat exempt de crítiques i, especialment durant el darrer curs, el seu rendiment irregular ha generat força debat. La realitat, però, és que el club ja va buscar alternatives per a la porteria, però ni Pau López, ni després Livaković, ni finalment tampoc Marc-André Ter Stegen, tots tres per motius ben diferents, van acabar desplaçant el porter argentí de la titularitat sota pals.
Al seu costat hi ha dues apostes de futur: Vlad, un porter amb projecció però que encara no ha tingut prou oportunitats per demostrar el seu nivell potencial, i Andreev, que continuarà el seu procés de formació al filial. A aquest escenari s’hi afegeix Sergi Puig, que després del seu bon rendiment amb el Girona B farà el salt definitiu al primer equip, avalat també per la confiança que li té Quique Álvarez tant dins com fora del vestidor.
Malgrat això, la sensació és que la porteria continua deixant més preguntes que respostes. L’experiència de Gazzaniga conviu amb dues incògnites, un escenari que explica els dubtes d’una part de l’afició sobre si la demarcació està prou ben coberta. En qualsevol cas, tot apunta que la temporada 2026-27 tampoc serà la de la gran inversió sota pals. Amb les tres fitxes pràcticament definides i amb altres prioritats al mercat, com reforçar la defensa o incorporar un extrem, sembla que el debat sobre la porteria haurà d’esperar, almenys, un estiu més.
