El Girona celebra l'ascens a Primera del 2022

Les cinc coses que compartien els dos Girona que van pujar
Repassem els punts en comú entre els equips blanc-i-vermells que van ascendir i el conjunt de Quique Álvarez

Imatge de: X @GironaFC

D’aquí a deu dies el Girona comença la temporada a la Segona Divisió. Ho farà contra el Leganés el pròxim diumenge 16 d’agost (19.00 hores) a Montilivi. Serà l’inici del retorn a la Primera Divisió. Tanmateix, encara queda molta feina per fer als despatxos de la ciutat gironina.

Amb només tres cares noves —Izan González, Iván Morante i Oleksandr Pyshchur— i els jugadors que tornen de cessió —Jastin Garcia, Kim Minsu, Antal Yaakobishvili, Gabriel Misehouy, Yáser Asprilla i Dawda Camara—, la il·lusió entre els aficionats blanc-i-vermells encara està lluny d’arribar.

Des de Girona Media hem comparat quines són les característiques que van compartir els dos equips gironins que van assolir l’ascens a Primera Divisió: la temporada 2016-17 amb Pablo Machín i el curs 2021-22 amb Míchel. Tots dos conjunts es van caracteritzar per marcar molts gols (65 amb Machín i 57 amb Míchel), tot i que també encaixaven molts (45 el 2017 i 42 el 2022).

Entrenadors amb experiència

Pablo Machín va arribar al Girona la temporada el 2014 en una situació d’urgència. L’equip estava en descens a Segona B i necessitava una reacció ràpida, que va arribar de la mà del tècnic sorià. Arribava amb experiència després de la seva etapa al Numància, on va estar dues temporades a la Segona Divisió. A més, abans d’assolir l’ascens a Primera també va haver de completar dues temporades senceres amb el Girona.

Míchel estava encara més consolidat a la categoria de plata del futbol espanyol. El madrileny havia assolit l’ascens amb el Rayo Vallecano i l’Osca abans d’aterrar a Montilivi. Dos entrenadors que, abans d’aconseguir l’ascens, coneixien a la perfecció com funcionava una categoria molt particular.

Malgrat que Quique Álvarez no ha dirigit cap partit com a primer entrenador al futbol professional, sí que va formar part del cos tècnic de Javier Calleja al Llevant a la Segona Divisió. Amb el conjunt valencià van fer play-off d’ascens, però van caure de forma cruel davant l’Alabès. Un gol de penal d’Asier Villalibre al minut 129 va condemnar l’equip de Quique Álvarez.

Centrals consolidats

Els dos equips del Girona que van pujar també tenien tres centrals consolidats i amb experiència, especialment l’any de l’ascens directe. Machín va apostar per tres centrals de màxim rendiment: Juanpe, Ramalho i Alcalá.

Juanpe va arribar al Girona amb experiència a la categoria de la mà de Las Palmas i el Racing de Santander, Ramalho venia de tenir minuts a Primera amb l’Athletic Club i disputar anys a Segona amb el Girona abans de pujar i Alcalá havia jugat a Segona amb el Màlaga, l’Irun, l’Ameria i el Múrcia.

Amb Míchel, Santi Bueno, Juanpe i Bernardo van ser els defensors amb més partits disputats. Santi Bueno havia jugat 43 partits la temporada anterior amb el conjunt blanc-i-vermell a Segona, mentre que Bernardo venia de jugar a la Primera Divisió. A més, tant Aday Benítez com Jairo Izquierdo eren dos jugadors que aportaven molta profunditat per la banda esquerra.

A l’espera de com acabi el mercat, el Girona compta amb dos centrals consolidats a la Segona Divisió: Alejandro Francés i David López, però falta, com a mínim, una tercera peça amb experiència per poder tenir recanvi en una temporada molt llarga. A més, un quart central també és necessari per completar aquesta posició.

Un mitjapunta creatiu

Al mig del camp, també hi ha similituds. El primer ascens es va produir amb dos homes de la casa: Pere Pons i Álex Granell, mentre que al segon hi havia Aleix Garcia i Pol Lozano construint al mig del camp. Aquests dos perfils estan resolts en l’actual plantilla amb Izan González i Ivan Morante.

La peça que falta, però, és el mitjapunta creatiu. Amb Machín va ser Borja Garcia, mentre que amb Míchel la posició va ser ocupada majoritàriament per Samu Sáiz. Iván Martín no acaba de ser aquest perfil, mentre que Ounahi —que podria ocupar aquest rol a la perfecció— no sembla que el seu futur passi per seguir a Montilivi.

Gols des de la segona línia

Un mig del camp que va ser molt important en els dos ascensos amb la seva faceta golejadora. La temporada 2016-17, Borja Garcia va aportar set gols i set assistències des de la segona línia, mentre que Àlex Granell va fer sis assistències i dos gols.

El curs 2021-22, Álex Baena va ser la peça fonamental des de la segona línia amb cinc gols i sis assistències, mentre que Samu Sáiz va aportar sis assistències i tres gols.

Davanters golejadors

Finalment, hi ha la posició del davanter centre. Malgrat que en els dos ascensos han marcat més de trenta gols, com s’han repartit aquests canvia. Amb Machín, Longo (14 dianes), Portu (8) i Fran Sandaza (9) van ser els golejadors de l’equip gironí.

En canvi, amb Machín tot es va basar en una gran figura, Stuani, que va aportar 22 gols, mentre que Nahuel Bustos (11) va completar aquesta faceta ofensiva. Tot apunta que aquesta serà l’aposta del club per aquesta temporada. Vanat ha de ser el davanter referència, mentre que Stuani i una tercera figura haurien de completar els gols necessaris.