Imatge de: X @GironaFC
En aquestes primeres set jornades ha quedat clar que Quique Álvarez no té, de moment, cap problema a adaptar un estil de joc molt més directe i vertical del que el Girona venia practicant amb Míchel en les darreres temporades. Un futbol segurament menys vistós i atractiu, però que, fins al moment, està sent molt més efectiu i funcional. I les dades recollides fins avui així ho reflecteixen.
El control de joc: una assignatura pendent
Un dels principals neguits que el mateix Quique Álvarez ha manifestat en diverses ocasions a les rodes de premsa és la dificultat de l’equip per tenir el control dels partits, conservar més la pilota i, d’aquesta manera, patir menys sense ella. Les dades indiquen que el Girona és l’onzè equip de la categoria amb més possessió, amb una mitjana del 49,9% (just a l’equador). Una xifra similar a la de la temporada passada, però inferior a la d’altres cursos, quan l’equip havia arribat a situar-se al voltant del 57%.
Aquesta temporada, l’Andorra lidera aquest rànquing amb un 63,4% de possessió, seguit del Castelló (61,4%) i el Còrdova (57%). A l’altre extrem hi trobem el Reial Societat B (39,3%) i l’Eibar (40%). Evidentment, aquestes xifres no dibuixen per si soles cap escenari concret, però sí que permeten entreveure que aquest Girona potser no necessita tanta pilota per tirar endavant els seus plans de partit.
Fer de l’efectivitat una gran virtut
On sí que està destacant especialment aquest Girona és en les categories ofensives. Els gironins són el segon equip més golejador de la categoria, amb 14 gols, només per darrere de l’Eibar i empatat amb el Castelló. Una dada que parla molt bé de l’efectivitat ofensiva de l’equip, que està assolint unes quotes molt altes.
El Girona també és el cinquè equip que més remata, amb una mitjana de 15 xuts per partit, cinc dels quals van entre els tres pals. Un plantejament de màxims que, de moment, està donant resultats, victòries i un futbol que, tot i no ser especialment vistós, està funcionant a nivell numèric i golejador.
També sorprèn que el Girona, tot i no disposar de gaires extrems purs a la plantilla i haver patit lesions en aquesta demarcació durant aquest inici de temporada, sigui l’equip amb més regats completats de la categoria, amb gairebé deu regats amb èxit per partit.
Molt camí per recórrer
En qualsevol cas, aquestes dades són només un reflex del que s’ha pogut veure durant aquesta fase inicial de la temporada i serveixen com a fotografia del moment que viu l’equip. Un Girona que en atac està sent una piconadora i que resulta molt difícil de frenar, però que, en paral·lel, encara ha de trobar la manera de tenir més control del joc i poder manar durant més trams dels partits, especialment en aquells moments en què està patint massa sense pilota.
Un equip pragmàtic, amb una idea de joc encara per acabar de perfilar i adaptar al que realment vol Quique Álvarez. Encara hi ha aspectes per polir, malgrat que ja encarem la vuitena jornada.
Mentre es mantingui aquesta efectivitat, el Girona estarà molt a prop de sumar victòries. Però caldrà trobar l’equilibri, perquè defensivament està concedint massa facilitats i això pot acabar sent un peatge molt car. De moment, però, l’equip està sostingut per un Gazzaniga en estat de gràcia, que ja és el tercer porter de la categoria que més aturades fa per partit i que s’ha guanyat un lloc fix en els onzes de les darreres jornades.
