Imatge de: X @GironaFC
Passen les jornades a la Lliga Hypermotion i hi ha un jugador del Girona que perd protagonisme cada dia que passa. Iván Morante va començar la campanya com a titular, però el seu paper s’ha anat relegant a la suplència. A les darreres jornades sembla que fins i tot Lass li ha pres la davantera. Això situaria al lleonès com el quart migcampista a la rotació, darrere de Fran Beltrán, Izan, i el propi Lass. Per què pot haver succeït això?
Al Burgos, Morante havia trobat un context en què podia explotar les seves principals virtuts. El lleonès era un dels encarregats de donar sortida a la pilota i ordenar el joc de l’equip, amb una participació molt elevada en la circulació. La seva capacitat per canviar l’orientació del joc i trobar companys amb passades llargues el convertien en una peça important en la construcció ofensiva. De fet, la temporada passada va ser el segon migcampista de la categoria amb més passades al darrer terç, només per darrere d’Álex Corredera.
Les dades també reflecteixen fins a quin punt era un futbolista acostumat a tenir la pilota. Va ser el migcampista de la Lliga Hypermotion que més passades llargues va completar, amb 176, molt per sobre de les 112 del segon classificat. Morante és, per tant, un migcampista que necessita entrar en contacte amb la pilota i tenir responsabilitats en l’organització del joc. Una funció que, de moment, no ha aconseguit reproduir al Girona.
La poca presència a Girona
Aquest problema es veu magnificat al costat de Fran Beltrán. Malgrat ser dos jugadors de perfil diferent, ambdós necessiten mantenir la pilota per desenvolupar correctament el seu joc. Els pocs cops que han coincidit al camp, a principis de temporada, Morante s’ha vist eclipsat pel madrileny. Contra el Còrdova va ser un dels titulars amb menys passades del partit, menys fins i tot que Gazzaniga.
Semblava que amb Izan podia trobar una parella més complementària. El migcampista blanenc és un jugador amb menys necessitat d’acumular pilota i que destaca especialment en una de les facetes en què Morante té més marge de millora: els duels. Aquesta combinació podia permetre al lleonès tenir més llibertat per organitzar el joc sense haver d’assumir tantes responsabilitats en la disputa.
El míster confia més en Lass
Com ja hem comentat el paper de Morante ha anat minvant amb el pas del temps fins a ser pràcticament testimonial. En les darreres jornades sembla que Quique Álvarez confia més en Lass per substituir les peces del mig del camp. L’ex del Burgos ha jugat només dos dels darrers cinc partits de lliga, i Kourouma ha anat guanyant protagonisme com a revulsiu. Una barreja entre desconfiança de l’entrenador cap a Morante i la poca sinergia amb un jugador de la seva confiança com Beltrán.
Tot plegat dibuixa un escenari complicat per a Morante. El lleonès és un futbolista acostumat a tenir un pes important en la construcció del joc, sobretot a la seva última temporada a Burgos, però al Girona no ha trobat ni el context ni la continuïtat necessaris per explotar aquesta faceta. El dubte és si Morante no acaba d’encaixar en el que demana l’entrenador o si el Girona està prescindint d’un perfil de migcampista que podria aportar solucions diferents de les quals ofereixen els seus companys.





