Imatge de Bàsquet Girona (Moncho Fernández)
El derbi va servir per superar per primera vegada, sense pròrrogues, els 100 de valoració com a equip i va batre un nou rècord de la temporada amb 22 assistències. Tot plegat conforma el tercer millor registre d’assistències del club en la seva trajectòria a l’ACB. Tanmateix, en aquestes estadístiques aquesta temporada és cuer amb 74,1 de valoració i 14,2 assistències per partit.
És una evidència que el Bàsquet Girona és un equip diferent del que va començar la temporada. La filosofia i la intensitat de Moncho Fernández ha sigut la fórmula per capgirar una situació límit.
Les estadístiques expliquen la progressió
Tot i arribar a mitjans de desembre, el tècnic de Santiago de Compostela ha introduït ràpidament la seva essència. L’equip és molt més generós o això està intentant. Hem passat de veure accions individuals de manera repetida a una circulació de pilota de cantonada a cantonada buscant la millor situació possible. Les 17 assistències contra el Río Breogán i les 22 contra el Barça són la prova. Ara bé, s’ha d’acabar de polir aquesta idea, ja que contra el Saragossa (11) i el Lleida (8) les dades no van ser positives.
La segona dada que reflecteix aquesta millora és percentatges en el llançament. Contra el Barça es va acabar el partit amb el 63% en tirs de dos punts, tercera millor marca de la temporada, i 40% des de la llarga distància. El dia d’avui, la mitjana del Bàsquet Girona es troba en el 51,2%, tercers per la cua i, en un pobre 31%, també tercers per la cua.
A més a més, dels onze jugadors que van trepitjar el parquet nou van anotar. D’aquests, cinc van superar els 10 punts. Sergi Martínez i James Nnaji són els dos jugadors que no ho van fer. Tampoc ho van intentar.
Responsabilitat individual i col·lectiva
Durant el duel contra el Barça es va poder veure, en diverses ocasions, a Moncho Fernández parlant amb els seus jugadors. En diferents moments i en diferents tons. Amb tots. Els errors de concentració i energia són disminuïts. L’exigència en aquests aspectes de l’entrenador del Bàsquet Girona és inamovible. Podem mesurar la responsabilitat individual amb els minuts jugats. Tot i que, entren diferents aspectes que també són culpables de les rotacions. James Nnaji i Nike Sibande són els jugadors més afectats.
El més important és el col·lectiu. Aljami Durham, un jugador també que ha vist reduïda la seva participació a pista amb l’arribada del nou tècnic, ha començat a canviar la manera d’enfocar el seu impacte. Menys u per u i més verticalitat. El benefici del col·lectiu és el mateix que la individual. Una obvietat que moltes vegades ens n’oblidem.
La marató de les 18 jornades
El Bàsquet Girona ha igualat amb quatre victòries al Covirán Granada i al Leyma Corunya. Els dos equips tenen l’average guanyat al conjunt gironí, però el tècnic ho té molt clar i així ho va explicar en la roda de premsa postpartit contra el Barça, “En aquesta marató encara queden molts de quilòmetres i que, ara per ara estiguem a la cua de la carrera, que ningú es pensi que la carrera ja s’ha acabat. Nosaltres continuem corrent”.
Divuit jornades i fins a sis equips embolicats per sortir de la zona baixa de la classificació. MoraBanc Andorra, Hiopos Lleida i Río Breogán amb 5 victòries són els altres tres conjunts. Només amb el Lleida el Bàsquet Girona té l’average guanyat.
