Imatge de: X @GironaFC
El Girona va visitar un dels estadis més exigents de la lliga amb l’esperança de retrobar bones sensacions en el joc. Els de Míchel buscaven tornar a competir contra un dels grans i volien continuar essent protagonistes a la lluita per Europa. Així i tot, el rendiment durant el partit a San Mamés va ser preocupant després d’haver fet un mercat d’hivern més aviat discret.
La sortida de pilota
L’indicador de quan el Girona no està precís és la nitidesa amb la qual treu la pilota jugada des de la porteria. Si la temporada passada sortíem millor que a l’inici d’aquesta, ara podríem dir que estem veient un equip diferent. És evident que les peces han canviat, però, el nivell d’activació i un mínim de precisió se li ha d’exigir a la plantilla. No són justificables els constants errors jornada rere jornada que queden en ensurts o gols. I no, encaixar gols d’aquesta manera gairebé cada partit no forma part de prendre riscos.
Valverde va aconseguir amb una pressió insistent, però sense gaire misteri, condicionar molt el joc del Girona. Defensant, es posaven amb un doble punta i dues línies de quatre, apretant amb els dos nous els centrals. El quadrat que fa el Girona dins més el lateral per fora, que anava alternant amb Miguel i Francés no oferia línies de passada bona, ja que la línia de mitjos de l’Athletic, tot i estar en inferioritat numèrica, aconseguia condicionar tots els intents de progressar. Tancaven dins i saltaven fora, similar a com ho va fer Coudet jornades abans amb l’Alavés, tot i que amb molta més agressivitat i ambició amb el salt a la pressió.
Imatge de: X @GironaFC
Un atac d’intangibles, literalment
Quan ens van presentar a Abel Ruiz durant l’estiu es parlava moltíssim des de la direcció esportiva de les moltes coses que podia aportar a part del gol. El que és més preocupant, però, és quan els altres atacants de l’equip també ofereixen rendiment en detalls que no aproximen al gol a l’equip. Bryan i Tsygankov van perdre gairebé tots els duels individuals i per a un extrem això representa moltes pèrdues. El 9, Abel, no va aconseguir donar continuïtat a través de l’atracció ni profunditat amb la ruptura, bastant condicionat per un Dani Vivian imperial. Per dins, Prados i Jareguizar es van menjar a un Van de Beek superat pel ritme de la pilota i dels jugadors bascos.
Imatge de: X @GironaFC
La incapacitat de progressar, una habilitat perduda
A l’inici de temporada una de les crítiques que se li feia a l’equip va ser que no era capaç de ser determinant en l’últim terç de camp. Després, cap a final d’any, l’equip va començar a no ser precís a l’hora de crear situacions que denotessin aquesta ineficàcia, però ara ni tan sols té l’oportunitat de poder generar-les. A hores d’ara l’equip no és prou vertical ni agressiu amb la possessió de la pilota i això va derivar amb un Athletic còmode en la pressió. Els bascos no van necessitar ser curosos amb la possessió, ja que sabien que si la perdien posaven al Girona en perill. L’estat de forma de jugadors com Iván Martín són una de les raons per les quals els blanc-i-vermells tenen grans dificultats a l’hora de trencar línies.
La pèrdua de duels
No hi ha cap conjunt que es pugui permetre perdre la majoria dels duels si vol guanyar i s’accentua si es vol tenir la possessió. A Bilbao, el Girona va ser superat en la grandíssima majora dels duels. El trident ofensiu ni va aparèixer ni se l’esperava en aquesta assignatura. El que va condemnar a l’equip va ser que els de baix i mig no van ser capaços de mantenir encara que fos un bon percentatge d’encert en aquest aspecte.
L’únic jugador que pot dir que va arrasar va ser Yangel Herrera, que ningú és capaç de doblegar-lo quan va al xoc. Els jugadors que van condicionar molt els duels van ser els tres de dins de l’Athletic, Sancet, Jauregizar i Prados. Ells tres van fer del mig del camp gironí terreny basc i van malmetre cada gir dels interiors gironins. Iván Martín i Van de Beek, superats completament, no van poder donar-li continuïtat a l’equip ni apareixent als quadrats ni a base, ja que els perseguien anessin on anessin.
Imatge de: X @GironaFC
Deures
No cal tornar a ser brillants, s’ha de ser precís. L’equip necessita tornar a sentir que rendeix al nivell que li pertoca, ja que fa jornades que sembla que fins i tot els jugadors estan neguitosos amb aquesta situació. La posició a la classificació és privilegiada i això ha de donar confiança als de Míchel a tornar a ser l’equip fiable que eren d’inici. No s’ha d’exigir el rendiment de l’any passat, però potser si la brillantor de fa dos.
