Imatge de: X @GironaFC
Miguel Ángel Sánchez Muñoz, més conegut com a Míchel s’ha convertit en una llegenda blanc-i-vermella. El tècnic madrileny continua batent rècords. El darrer va ser el passat divendres, en el duel contra el Getafe. L’entrenador va arribar als 100 partits amb el Girona a Primera Divisió. Dues temporades i mitja on destaca la històrica classificació per a la UEFA Champions League la temporada passada.
Gairebé la meitat dels partits han acabat amb victòria
Els números del míster són per emmarcar. 47 victòries, 20 empats i 33 derrotes. Tot plegat marcat per un futbol atractiu i ofensiu que ha permès al conjunt gironí passar als llibres de la història. Amb 175 gols a favor (mitjana d’1,75 dianes per partit), Míchel va aconseguir en el darrer curs acabar la lliga en tercera posició amb 81 punts.
Una fita impensable que va tenir com a premi jugar a Europa per primer cop en tota la història del club. En la primera temporada a Primera Divisió, ja es va quedar a les portes. La derrota a El Sadar (2-1) en l’última jornada va donar la plaça de la UEFA Conference League a l’Osasuna, que lluitava amb el Girona per accedir-hi.
Ara, l’objectiu és tornar-ho a repetir. Segurament sigui el pitjor moment de l’era Míchel, especialment a la màxima categoria. El tècnic insisteix que l’objectiu principal és continuar a Primera Divisió, però les posicions europees segueixen a només 4 punts. Tot i la mala dinàmica amb la qual ha començat l’equip català el 2025, els rivals no s’estan distanciant.
Aquest cap de setmana visita al Santiago Bernabéu. Un partit complicat, però no impossible. Dilluns el club presumia a través de les xarxes socials que es complien 6 anys del primer triomf al camp del Real Madrid. En aquell moment, el conjunt dirigit per Eusebio Sacristán també arribava en una situació similar pel que fa a la dinàmica, amb quatre derrotes consecutives a la lliga. Ara, dels últims cinc duels, el Girona només n’ha guanyat un. Qui sap si el Bernabéu pot ser un punt d’inflexió?
Cal mencionar, però, que aquella temporada 2018-19, no va funcionar, ja que l’equip va acabar baixant a segona.
Uns inicis complicats
Tot i els èxits recents, una frase que es repeteix constantment entre els aficionats blanc-i-vermells és ser conscient d’on es ve. Els inicis de Míchel a Montilivi no van ser fàcils. El madrileny es va estrenar amb una victòria per 2-0 contra l’Amorebieta a casa. Tanmateix, un triomf en els propers nou duels van començar a posar contra les cordes al tècnic.
Míchel va agafar l’equip després de Francisco. Un repte gens fàcil per les bones sensacions que havia deixat el seu predecessor. Tot i no aconseguir l’ascens, l’entrenador andalús va arribar a dues finals de play-off, que va acabar perdent contra l’Elche i el Rayo Vallecano. A més, va deixar un gran record a Montilivi.
Després d’un inici complicat, els triomfs al camp del Mirandés i, especialment, contra el Fuenlabrada, van permetre al míster engegar el seu projecte. Dues derrotes en 13 partits van donar la raó a Quique Cárcel, de mantenir-lo en el càrrec. El temps ha reafirmat que va ser una bona decisió. Al final d’aquella mateixa temporada, on al començament es lluitava per no entrar en descens, es va poder celebrar l’ascens a Primera Divisió després de guanyar la final al Tenerife als play-offs. La resta és història.
Míchel té contracte fins al 2026, però ja va assegurar en la roda de premsa prèvia al Getafe que ell es troba molt feliç a Girona. En el còmput global ha entrenat als gironins en 167 partits i està a només 22 duels d’igualar a Pablo Machín (189). Tant de bo continuï a Montilivi per molts anys més.
