Imatge de: ACB
Els miracles no existeixen. El Bàsquet Girona competeix molt bé durant 25 minuts a Miribilla, però la curta rotació evidencia un cop més que l’equip va mancat d’arguments per ser sòlid els 40 minuts. Bon partit de Maxi i Pep Busquets, el dia del seu aniversari. Guillem Ferrando, amb dotze punts, l’única sorpresa positiva. Els gironins, que també han perdut l’average, dormiran una setmana més en descens.
Una posada en escena a l’altura de l’escenari
Prop de 80 gironins i gironines han acompanyat l’equip fins a Bilbao, conscients de la importància del matx, i malgrat la situació que travessa l’equip. Els de Moncho Fernández, però, han saltat al parquet de Miribilla amb ganes d’aprofitar i agrair als desplaçats. El Bàsquet Girona ha arribat al descans un punt per sobre, i amb unes sensacions molt positives. (45-46)
Imatge de: ACB
Amb un joc molt coral, tan sols l’assenyalat Sibandé s’ha quedat sense anotar en aquests vint primers minuts. Els gironins han dominat sense un líder clar i amb minuts importants per a tots els jugadors. Amb Maxi Fjellerup i Juani Marcos com a màxims anotadors, amb 7 i 9 punts respectivament, jugadors amb un rol més secundari han sabut sumar-se a la bona dinàmica de joc. La sorpresa ha estat els boníssims minuts que ha donat Guillem Ferrando al segon quart, aportant sis punts i una assistència.
Els de Moncho Fernàndez han sabut treure profit d’un excel·lent treball en el rebot ofensiu, amb 7 captures en aquesta primera meitat. 7 han estat també les assistències que han repartit. La sensació al pas per vestidors era que l’avantatge era poca, en part, per culpa de la diferència a la línia de tirs lliures. 22 vegades han visitat el 4,60 els locals, per tan sols 8 dels visitants.
Esgotats i esborrats
A mesura que s’ha arribat als minuts importants, el no haver trencat el partit abans, i la falta de jugadors amb capacitat per sumar de manera consistent ha estat una llosa massa gran per als gironins en les seves inspiracions d’endur-se el partit.
Imatge de: ACB
La primera aportació al duel de Sibandé ha estat l’últim moment que l’equip ha estat en partit (64-62). A partir d’aquí, els locals han continuat visitant de manera regular la línia de tir lliure, els gironins han anat desapareixent a poc a poc defensivament, i això ha dificultat a la parcel·la ofensiva, on l’equip s’ha vist incapaç de recuperar la versió coral que el fa tan perillós. Tan sols 4 assistències han repartit els homes de Moncho en aquesta segona part.
Pantzar, amb 11 punts a la segona meitat i un encertadíssim Rubén Domínguez, amb 5 triples, han acabat dessagnant a un Bàsquet Girona que ha arribat al tram final molt just físicament i també d’arguments (96-83).
Serrar dents i creure-hi
Els 40 minuts d’avui han estat una evidència més que la direcció esportiva del club no està actuant de la manera que va prometre el president en aquella roda de premsa poc després de la derrota a la pista del Casademont Zaragoza, on prometia “fer els esforços necessaris” per capgirar la situació.
La parella Durham – Sibandé continuen sense justificar l’aposta important que s’ha fet per a ells, en ocupar plaça d’extracomunitaris. El magnífic mes de gener, gràcies al qual el Bàsquet Girona està viu a aquestes altures de la lliga, que va coincidir amb les arribades de Pep Busquets i Geben, sembla que va relaxar a una direcció esportiva que haurà de treure’s un as de la màniga per revifar una situació anímica que s’acosta perillosament a la que vivia club, equip i afició just abans de l’arribada de Moncho Fernández.
L’ACB no s’atura, i la permanència continua essent un objectiu realista. Arribi qui arribi, i comptant amb qui es pugui comptar, cal llepar-se ferides, aixecar ànims, i que l’equip es convenci que, amb el que hi ha, es pot aconseguir la victòria dissabte vinent, a Fontajau, contra la Penya.
