Imatge: IDK Euskotren (@mattinizagirre)
L’Uni Girona fa els deures i suma una nova victòria en la seva visita a Guipúscoa, en un partit on han hagut de suar de valent. L’IDK Euskotren no li ha perdut la cara al partit i les gironines han necessitat les individualitats per endur-se una victòria transcendental i continuar vives en la lluita pel títol de lliga.
Inici massa precipitat
L’inici de partit no va ser del tot favorable als interessos de les gironines, molt desencertades de cara a la cistella. Tot el contrari per l’IDK Euskotren, que aprofitava una bona inèrcia per dominar el marcador en els primers compassos d’enfrontament. Un parcial de 6-0 de les donostiarres obligava Jordi Sargatal a demanar temps mort quan restaven dos minuts pel final del quart (15-8).
Les catalanes reaccionaven immediatament amb dos triples (15-14). El primer d’una Chloe Bibby molt erràtica, que s’estrenava com a anotadora en el partit, i el segon d’una Carolina Guerrero inspirada des de la banqueta.

Imatge: IDK Euskotren (@mattinizagirre)
A falta de joc coral, individualitats
El segon quart va iniciar amb la mateixa tònica. L’Uni Girona no aconseguia encadenar atacs fluids i tots els llançaments eren precipitats. Això sí, les individualitats salvaven el mal joc col·lectiu fins aleshores, encomanades a Guerrero (10 pts gairebé consecutius).
Amb el 21-21 a l’electrònic, les basques, tot i la bona actuació de la pivot Lola Pendande, començaven a veure’s superades per un Spar Girona in crescendo. El segon pitjor atac contra el millor de la competició estatal. Lundquist i Hristova – amb dos triples – van liderar ofensivament l’equip gironí, que va enfilar-se fins al 33-41 abans del descans. De mica en mica les visitants començaven a carburar sobre el parquet i a madurar més les jugades d’atac, també recolzades per la concentració defensiva de Mack.

Imatge: IDK Euskotren (@mattinizagirre)
La mateixa història
A la represa al Josean Gasca, tres quarts del mateix. Les gironines, cada cop més encertades, imposaven el seu ritme i el seu joc, ampliant la renda fins als 12 punts. Tot i això, les d’Azu Muguruza no van abaixar els braços i s’apropaven a tan sols 2 punts (49-51), obligant les visitants a tornar a prémer l’accelerador.
L’Uni Girona trobava oxigen amb Pierre-Louis, un mal de cap constant a la pintura per la defensa donostiarra. Les catalanes, però, no aconseguien anotar amb regularitat i l’IDK no li perdia la cara al partit. Encara més, les basques van capgirar el resultat amb un parcial molt favorable (26-17) i entraven a l’últim quart decisiu un punt per sobre (59-58). Fins al moment, la gran sorpresa de la jornada, ja que les locals arribaven al partit terceres per la cua i lluitant per la permanència.
A l’Uni Girona no li quedava una altra que reaccionar, davant dels retrets continus de Laia Palau des de la banqueta. Ni rastre de Bibby en el moment més decisiu de l’enfrontament, on les gironines veien la cistella molt petita. Les basques continuaven al seu ritme, consistents en el rebot – tant defensiu com ofensiu – i buscant situacions de tir alliberat. Passaven els minuts i el matx entrava en la recta final (64-62). Màxima igualtat sobre la pista i dos equips necessitats de victòria, tot i que amb objectius contraposats.
Continuar vives en la lluita pel títol
Natasha Mack – l’única sobre el parquet a la qual no li cremava la pilota a les mans – era l’encarregada de mantenir viu al seu equip. I llavors va aparèixer Bibby. La canadenca tornava a avançar les catalanes al marcador després de dues bones accions que culminava des de la línia de tir lliure quan restaven 2’ pel xiulet final (66-69). Un triple de Sandra Ygueravide segellava la victòria visitant (66-72).
Una victòria patida, treballada i que val or en un partit gris de les gironines. Amb aquests punts, l’Uni Girona continua a la lluita pel títol de lliga, seguint les petjades del Valencia Basket.