Imatge de: ACB
Això ja no s’atura. La Lliga Endesa encara les últimes 14 jornades. El Bàsquet Girona afronta, doncs, l’objectiu de la permanència sense cares noves a la seva plantilla. El primer d’aquests catorze partits, a Miribilla, contra un rival directe, el Bilbao Basket.
Un rival que es fa fort a casa
5 de les 7 victòries del Bilbao Basket són a Miribilla. Els homes de negre són un bloc cada vegada més consolidat. Les pedres angulars de l’equip, Hlinasson i Pantzar, estan afrontant ja la segona temporada a les ordres de Jaume Ponsarnau. L’entrenador català ha trobat a Bilbao un projecte on tenen paciència i valoren tenir un equip que s’identifiqui amb els valors del club i l’afició. El vincle equip-afició fa que a Miribilla només hi hagin guanyat Baskonia, de dos punts i equips que han disputat la Copa ACB. A més, hi han caigut equips com Manresa i Madrid.
Els de Jaume Ponsarnau, que el pròxim dimecres afrontaran el partit d’anada dels quarts de final de la Basketball Champions League, afronten aquest duel després de l’aturada amb energies renovades. Després d’encadenar 5 derrotes en els ultima 6 partits, els homes de negre van veure com s’esvaïa el seu coixí respecte al descens, que havien aconseguit gràcies a un bon inici de temporada.
Ara, després de l’aturada, el duel davant el Bàsquet Girona, contra qui arrosseguen un average de 6 punts a favor dels gironins, serà clau per sumar un equip més a la lluita pel descens o perquè els bilbaïns agafin aire.
Imatge de: ACB
Un rival que sí que es reforça
A diferència del Bàsquet Girona, el Bilbao Basket sí ha aprofitat l’aturada per intentar millorar la seva plantilla. Ho han fet incorporant a Malcolm Cazalon, un aler francès de 23 anys d’1,98 m d’alçada. Provinent de SIG Strasbourg francès, on feia una mitjana de 10,3 punts per partit.
Amb aquesta incorporació, l’equip de Bilbao busca completar una primera unitat amb el perfil que els hi faltava. Cazalon s’ha de complementar a la perfecció amb la parella Pantzar-Hlinasson, aportant anotació i verticalitat, aprofitant els espais que genera el base suec i servint al poderós interior islandès, que està firmant una temporada notable.
Contra Bilbao, sense novetats
Per a sorpresa de molts, el Bàsquet Girona saltarà al parquet de Miribilla sense cap cara nova a la plantilla. El club no ha aprofitat l’aturada per llançar-se al mercat, essent l’únic club implicat a la lluita per la permanència que no ho ha fet.
Amb els dubtes encara de l’estat físic de James Nnaji i Yves Pons, i amb un bloc de jugadors que han disputat compromisos amb les seves seleccions, els gironins han pogut completar poques sessions amb l’equip sencer abans del transcendental duel. Juani Marcos, Juan Fernández i Francisco Cáffaro amb argentina, i Sergi Martínez i Guillem Ferrando amb la selecció espanyola, no han pogut estar a les ordes de Moncho Fernández.
Imatge de: ACB
Aquest fet sorprèn per diversos motius. Sobre manera perquè cap dels dos jugadors extracomunitaris assenyalats des d’inici temporada semblen trobar la consistència i regularitat en el seu joc. Ja no hi hauran més aturades, i cada partit tindrà més pes que l’anterior. És vital que Durham i Sibandé trobin la manera d’aportar a l’equip de manera regular. Sorprèn que no s’hagi aprofitat aquestes setmanes per sacsejar el mercat. I sorprèn encara més quan, en l’última intervenció pública del president del club, Marc Gasol, va assegurar que es farien els esforços necessaris per salvar la categoria.
Creure-hi és una obligació
Sigui quin sigui l’escenari, cal que club, equip i afició centrin esforços i remin en la mateixa direcció. Ja hi haurà temps de buscar explicacions. La realitat és que, a excepció de l’última derrota a Fontajau contra Zaragoza, Moncho Fernández ha aconseguit revifar un equip que semblava sentenciat de mort.
Ara és moment d’empènyer per aconseguir una permanència que anirà caríssima, amb molts equips implicats. El desplaçament que ha organitzat el club fins a Bilbao és un bon primer pas per intentar assolir una victòria que seria molt important.
