Així arriba l’Espanyol: Perico que vola, perico que s’il·lusiona
L’Espanyol de Manolo signa un dels millors inicis en anys a base de compromís, seny i també de bon futbol

Imatge de: X @RCDEspanyol

La metafísica d’Aristòtil pot servir per definir l’actual Reial Club Deportiu Espanyol. Els pericos en acte lluiten per arribar als mítics 40-42 punts previstos per assegurar la continuïtat a la Primera Divisió espanyola. Però en potència el quadre dirigit per Manolo González fa saltar les espurnes d’un equip que pot fer coses molt grans.

Perquè en sis dates de Lliga, a part de col·locar-se en zona Champions, l’Espanyol ha remuntat a l’Atlético de Madrid, ha sumat de tres tot i estar amb un home menys durant més de mig partit, i, l’última, ha salvat un punt sobre la botzina. Tot això, però, davant la seva gent. Lluny de ‘Corneprat’ aquest factor sort no s’ha evidenciat: una relliscada d’El Hilali, i Militao vestint-se de Roberto Carlos.

Mals records a Montilivi

Després d’Anoeta i Bernabéu, ara toca Montilivi. L’escenari d’aquesta nit porta maldecaps al tècnic gallec i veí de Mataró. Manolo, quan li toca recordar malsons, menciona el fatídic 23 de novembre de 2024. El Girona va apallissar-los amb un pòquer en 27 minuts. El defineix com el pitjor partit amb ell a la banqueta. Tot i que veient l’estat d’ànim dels dos contendents, difícilment pugui tornar a repetir-se la consecució d’aquell vespre de fa onze mesos.

El 10 de 18 de l’Espanyol dona prou motius per pensar que parteixen com a favorits. Però lluny de les matemàtiques, els barcelonins, després de massa temps, han tornat la il·lusió a una afició que ha patit d’allò més. Aquest any s’han registrat xifres de rècord dins i fora de la gespa. Gairebé el 100% de les renovacions d’abonaments i, una temporada més, el nombre total de socis torna a pujar.

Encomanats a ‘Dolandinho’

El dia del debut els pericos van quedar bocabadats, el primer partit de titular va fer-los aixecar de la cadira, i amb el penal provocat a Raíllo que va transformar Kike, se’l va corejar. Tyrhys Dolan ha caigut dret a Barcelona. Feia temps que l’Espanyol no tenia a les seves filles un velocista enamorat de la verticalitat. Els sis regats completats, les nou faltes rebudes, l’assistència i l’esmentat penal provocat són la punta de l’iceberg del gran generador blanc-i-blau. Amb llibertat de moviments i estant marcat diversos cops per dos homes, ha sigut l’artífex d’uns d’aquests 10 punts que porta l’Espanyol.

A la primera data, en el golàs de Pere Milla, l’anglès es col·loca entre el central i el lateral. Això li permet al lleidatà atacar l’espai i fer un dels gols de l’any. A Anoeta, de manera més evident, torna a contribuir a un dels gols de Milla amb una mitja volta que deixa dos rivals fora de partida. Més: l’únic gol contra Osasuna comença per ell, amb un doble toc previ a la centrada d’Omar que transforma Romero.

Tot i que el millor partit amb l’elàstica blanc-i-blava arriba a la quarta data. Amb l’1-0 al marcador, l’exgironí Mojica peca d’innocent deixant-li espai a Dolan per fer una centrada que Roberto endinsa -amb un Leo Roman que també posa de la seva part-. Encara que més grossa la va fer Raillo. A l’andalús no li salta el radar i comet penal cap a les acaballes sobre l’extrem.

A part de Tyrhys Dolan, n’hi ha que també han partit la campanya amb la fletxeta cap amunt. Romero pel carril esquerre amb gran projecció en transició, l’incansable Roberto en la pressió ofensiva, el mentalista Edu Expósito com el jugador més diferencial o el renascut Pere Milla: el màxim artiller fins a la data de l’equip, que a més torna de sanció. 

Sempre amb Manolo

Tots ells guiats per l’home de moda a Cornellà. L’Espanyol, en el gallec, ha trobat un líder -a més d’un bon entrenador-. Els seus missatges han calat: el que diu Manolo va a missa. I això és perquè tota la feina la fa en vista de l’amor pels colors i la il·lusió d’una afició que està a mort amb ell; i no pas per si cobrarà més si s’assoleixen els objectius. 

Tornant a Aristòtil, la virtut de l’Espanyol es troba entre el vici i el defecte. L’equip hi creu, i ho fa més que mai. Alhora sap d’on ve i el que té. Il·lusió i seny, confiar sense refiar-se’n, cor calent i ment freda. Així, diu el filòsof, és l’única manera d’assolir la felicitat.