Imatge de: X @RayoVallecano
El Rayo Vallecano buscarà aprofitar el moment gris en el joc dels de Míchel. A través d’una proposta diferent i atractiva per a l’espectador els d’Iñigo Pérez avançaran al Girona a la taula de classificació si sumen els tres punts.
Imatge de: X @RayoVallecano
Idea de joc
D’ençà que Iraola va deixar Vallecas el Rayo té un clar segell identitari en el seu joc. Iñigo Pérez, envers la situació de potser no tenir tan bon equip com tenia l’entrenador basc, ha fet un equip més sòlid. Això sí, sense renunciar al modus operandi dels madrilenys, el caos controlat. Els de Vallecas són un equip agressiu en el marcatge i en la circulació de la pilota que busquen l’espai per córrer i que no dubten ni un moment en avançar posicions per robar i buscar porteria contrària.
La pressió
Són capaços de fer marcatge a l’home, d’orientar bé la pressió i sobretot quan juguen a casa, convertir el partit en un duel individual constant, que acostumen a dominar. Els seus dos centrals, Mumin i Lejeune dominen el joc aeri, això genera que qualsevol intent de buscar pilotades dels rivals acabi en pèrdua. Isi com a mitjapunta permet a Iñigo tenir un jugador de molt recorregut i treball en zones interiors. El murcià va entenent a poc a poc la velocitat en què s’ha de jugar per dins. Quan el rival és molt fort, sobretot en els duels, el Rayo es veu obligat a replegar, moment en què és vulnerable. Yangel serà clau en aquests duels dins.
Imatge de: X @RayoVallecano
Transicions
Els madrilenys són molt perillosos amb espais per córrer i en el cara a cara acostumen a treure rendiment. Els dos extrems ataquen l’interval lateral-central mentre que els dos laterals agafen profunditat per fora. En aquest impàs els dos pivots són claus en les cobertures a banda i en tallar jugades d’atac. No són un equip que busqui la pilotada i segona jugada sinó que la pilotada va amb una intenció clarament de buscar l’esquena dels rivals.
L’esquema
El 4-2-3-1 és claríssim en atac, tot i que quan toca defensar-se, el davanter i el 10 s’ajunten per orientar la pressió i fer la diagonal dins per tapar a possibles pivots. De Frutos i Embarba van de fora cap a dins en atac, depenent de l’alçada dels laterals que modifiquen tot l’esquema segons com es posen. A Vallecas aquesta formació es pot diluir molt més que a fora de casa, ja que si l’equip es troba còmode els desmarcatges, desdoblaments i intents de jugades ofensives arriscades són constants.
Imatge de: X @RayoVallecano
Mancances
Tota aquesta agressivitat s’ha vist rebaixada per culpa d’una falta de contundència i claredat a les àrees. Ni a camp contrari és capaç de sintetitzar a l’hora de finalitzar ni a camp propi aconsegueix ser sòlid. A casa, però, totes les mancances es minimitzen i si veuen el partit de cara el caos serà letal per als de Míchel. Serà importantíssim avançar-se al marcador i tenir controlades les onades d’atac vallecanes. La circulació en estàtic dels locals no és bona, ja que no té jugadors ni dins ni fora amb capacitat associativa notable, però si troben espais per conduir i fixar al Girona li tocarà replegar si no vol encaixar.
Els blanc-i-vermells hauran de fer un partit molt bo si volen guanyar a Vallecas, i sobretot hauran de millorar en el joc posicional. L’horitzontalitat sense desequilibri pot condemnar als gironins a encallar-se. La vigilància postpèrdua marcarà si el Rayo podrà llençar contres i fer mal als gironins. El component emocional per a Míchel haurà de servir per rellançar l’equip cap a la victòria.
