Imatge de: X @GironaFC
El partit del dissabte a Montilivi pot ser un punt d’inflexió, ja no només cap a bé, sinó també cap a malament. Les últimes setmanes s’ha estat qüestionant la continuïtat de Míchel Sánchez a la banqueta gironina. Cert sector dels aficionats demanen la destitució del tècnic després dels mals resultats esportius.
Ara queden lluny aquelles nits a la Champions League i la situació classificatòria no és la millor, però la plantilla té prou qualitat per capgirar la situació. A més, qui té la clau de la plantilla és l’entrenador, un tècnic que ja ha demostrat en temporades passades que no necessita moltes estrelles per fer gaudir tota l’afició, necessita gent amb orgull.
La caiguda lliure
L’equip acumula des del febrer de la temporada passada 17 punts en 27 partits. A la segona volta del curs 2024-25 es van aconseguir 3 victòries en 19 partits. A més, l’inici d’aquesta campanya ha fet saltar les alarmes: cuers en solitari amb 7 punts en 11 partits i només una victòria aquest any davant un València també en crisi.
El madrileny té una gran pressió per aconseguir resultats esportius immediats. És cert que el partit davant l’Alavés és important, però cal tenir en compte que després ve un calendari dur. L’equip s’enfrontarà al Betis a la Cartuja i rebrà el Madrid a Montilivi. Finalment, tancarà l’any natural davant l’Elche, la Real Sociedad i l’Atlético de Madrid. Els pròxims cinc partits són davant rivals complicats, dels quals no sorprendria, veient el nivell de l’equip, sortir del pas amb cinc punts, com a molt. Amb aquests factors el duel d’aquesta jornada cobra molta més importància. Seria molt positiu tornar a sumar de tres.
La directiva va decidir a l’estiu donar continuïtat a Míchel, un tros d’entrenador que, tot i haver assolit grans objectius, continua amb set de victòria. Ell mateix declara que li agradaria arribar lluny a la copa. El canvi no s’ha de fer a la banqueta, s’ha de fer al camp. Jugadors com Stuani, Portu, Joel Roca i Ounahi són els que estan mantenint l’equip amb una mica de cara i ulls. Seria bo que aquesta energia es transportés a la resta de la plantilla per tal d’assolir els objectius marcats al principi de la temporada.
Amb tot això s’arriba a una conclusió. El partit contra l’Alavés és una final? Sí. Ho és per a Míchel? No.
