Imatge: X Girona FC
No només diu adeu una llegenda del futbol gironí, sinó també el tercer jugador amb més partits de la història del club (233) i tota una institució a Montilivi. Parlar d’Àlex Granell són paraules majors. Vol dir parlar de sentiment de pertinença, vol dir parlar d’una trajectòria de més de 10 anys al futbol professional complint molts dels seus somnis i vol dir, per damunt de tot, parlar d’orgull gironí. És inevitable no pensar en ell quan utilitzem aquest concepte, que sembla precisament ara està perdent la seva màxima essència. Perquè sí, parlar d’Àlex Granell és sinònim d’estimar el Girona, o almenys així ho entenc jo. I no, no m’oblido de la seva apreciada ‘esquerra’, però tindrà un capítol més endavant d’aquest article, que ben bé l’escric des de l’homenatge.
De Girona i del Girona
És sabut per tothom l’estima que Granell ha reivindicat sempre cap al territori gironí. I n’hi ha per a això i per a molt més, ja que en els seus gairebé 20 anys com a futbolista va defensar els colors de molts clubs de la província: Farners, Palafrugell, Banyoles, Manlleu, l’Olot o el Llagostera. Un autèntic rodamon del futbol català. Format a les categories inferiors del club gironí, va jugar a Tercera, després a Segona B, a Segona, fins a tocar el cel i culminar el seu somni, l’ascens a Primera de la mà del club de la seva vida i en un dels indrets amb els quals guarda millor relació.
Imatge: X Olot
Abans de jugar com a professional al Girona, però, Granell va tenir també un breu pas pel Cádiz i pel AE Prat. En la seva extensa etapa com a blanc-i-vermell, 233 partits repartits en poc més de sis temporades, on va marcar 16 gols – alguns d’ells determinants – i va regalar 34 assistències. Però l’impacte de Granell al Girona va molt més enllà de l’indubtable talent futbolístic. L’Àlex era una figura clau dins i fora del vestuari, un jugador amb ànima de capità, un futbolista amb caràcter i un líder natural, que va acabar portant l’equip del seu cor a la categoria d’or del futbol espanyol després de molts anys de lluita al fang.
Imatge: X Girona FC
“Ser capità del Girona i haver jugat a Primera Divisió amb el club del meu cor i de la meva ciutat dona sentit a tota una vida”
Tot això el va dur a ser el primer capità de la història del Girona a Primera Divisió, compartint titularitat al doble pivot de Machín amb el seu bon amic – i també gironí de bressol – Pere Pons. Una efemèride a l’altura de la seva importància al club. Ni els relleus a la banqueta van apartar al dorsal 6 de les alineacions, convertint-se així encara avui en dia en el tercer jugador amb més minuts de la història de l’entitat, únicament superat per Juanpe i Stuani (a l’LFP).
Marxar fa més mal per a qui se’n va
Àlex Granell és aquella classe de futbolista que rebutja ofertes superiors amb millors condicions per continuar vinculat al club dels seus orígens, de la seva terra. Les lleves llàgrimes eren també les de tots aquells gironins que després de dos anys a l’elit veient com l’equip tornava al ‘pou’. Tot i el descens i el canvi de paradigma, el pivot va decidir renovar, quan molts d’altres – totalment legítim – van apostar per seguir escalant en la seva trajectòria.
En aquella mateixa temporada, el Girona va fregar una gesta insòlita, tornar a ascendir a Primera, però Pere Milla – com qui li treu un caramel a un nen de la boca – va decidir truncar totes les opcions amb un gol en els instants finals de la final del play-off. Un cop dur. Un altre més per al record dels gironins, i un altre més per Granell.
Imatge: X Girona FC
Tot això va afectar dràsticament en el límit salarial de la plantilla, obligada a fer una reconstrucció de cap a peus per tornar a intentar l’objectiu. La suma de tots aquests factors va empènyer a Granell a prendre segurament una de les decisions més difícils de la seva vida. Després de sis temporades consecutives, el migcampista posava punt final al seu pas pel Girona. Primer s’hi va formar i va aprendre tot allò que anys més tard va poder demostrar amb el Girona a Primera Divisió. Un llegat incondicional, el seu.
Travessar l’Atlàntic i experiències exòtiques
Àlex Granell sentia que era el moment de fer les maletes per provar noves aventures més enllà del món occidental. Concretament fins a Bolívia, a l’altra punta del planeta, a gairebé 10.000 km de distància de la seva ciutat. Allà va firmar amb el Bolívar, el club més llorejat del país sud-americà, precisament propietat de Marcelo Claure, un dels màxims accionistes del club gironí. Dues temporades exitoses on va guanyar títols domèstics i es va guanyar a l’afició ‘celeste’.
A banda d’aquesta etapa futbolística, Granell va experimentar un breu Erasmus a Bèlgica. Precisament, al Lommel SK, club membre del City Football City Group (com el Girona) durant la temporada 2022/2023. Un retorn fugaç a Europa abans de retornar al futbol bolivià, des d’on ha anunciat la seva retirada definitiva.
Ara arriba l’hora dels adeus. Granell, i la seva esquerra, posen la cloenda a una vida futbolística viscuda en blanc-i-vermell. Una carrera al costat del Girona, el seu Girona. Perquè no ens enganyem, també és una mica seu. El seu futur a partir d’ara, tota una incògnita.
