Imatge de: ACB
Un Bàsquet Girona renovat visita la pista del pitjor Baskonia de les últimes temporades. Els gironins miraran de mantenir la bona dinàmica que els ha permès sumar, de manera consecutiva, en els dos últims partits lluny de Fontajau. Una victòria catalana permetria mantenir, o ampliar, l’avantatge amb el descens, que el marca un Coviran Granada que visita a La Laguna Tenerife, segon classificat.
Amb les idees clares
El Bàsquet Girona està arribant al tram final de temporada molt fi. En la millor dinàmica de la temporada. 7 victòries i 7 derrotes des de l’arribada de Moncho Fernández. L’equip ha canviat l’energia com competeix el partit. El tècnic gallec ha simplificat idees ofensives, ha aconseguit que l’equip corri i comparteixi la pilota. Les arribades de Pep Busquets i Geben han permès a l’equip fer un salt competitiu.
No contents amb aquesta dinàmica, i conscients que la relació de Moncho Fernández i Girona viu els inicis del que pot ser un projecte llarg, s’han continuat afilant peces. Així doncs, amb la nova versió de l’equip, s’han accentuat els fracassos en la planificació esportiva. És per això que James Nnaji i Nike Sibandé ja no formen part de la disciplina vermella i blanca. En el seu lloc ha arribat un perfil molt necessari. Jarod Lucas aterra a Fontajau per obrir el camp i ser l’amenaça de més enllà del 6,75 que li faltava a Bàsquet Girona.
Imatge de: X Bàsquet Girona
Per tant, el conjunt català ha de continuar mostrant aquesta versió competitiva el que resta de temporada. Amb un ull a les posicions de descens, però amb certa ambició. El Bàsquet Girona ha de ser conscient que està construint més enllà dels nou partits que resten per finalitzar la temporada. La visita a Baskonia, és una oportunitat per seguir fent passes per millorar com equip.
Un històric irreconeixible
Si guanyar fora de casa a l’ACB, fer-ho a la pista d’un equip Eurolliga ho és encara més. Tot i això, la temporada del Baskonia està lluny de ser la d’un equip que està entre els millors d’Europa.
Pablo Laso firmava a l’estiu pel conjunt basc, acordant així la seva tornada a casa per liderar un projecte que fa anys que no té l’estabilitat per ser guanyador. L’aposta pel tècnic basc, però, tampoc ha sortit com s’esperava. Fora de la Copa del Rei, sense opcions de ni tan sols ser al play-in de l’Eurolliga i fora de les posicions de play-off a l’ACB. I tot això amb un dels pressupostos més alts en totes les competicions.
Moneke, Howard, Luwawu – Cabarrot, Hall… Tots ells són jugadors que els grans equips d’Europa ben segur que voldrien. Al Buesa Arena, però, sembla que no són capaços de funcionar plegats. Baskonia, en aquest punt de la temporada, és un conjunt anàrquic i poc consistent mentalment.
Imatge de: ACB
Per intentar capgirar aquesta situació, Pablo Laso ho ha provat de diverses maneres. L’última, després de la derrota la setmana passada a Lugo. El tècnic va sortir molt enfadat assenyalant que hi havia jugadors que no estaven en partit: “Cuando le dices a un jugador, juega esta jugada y juega otra. Esto para el entrenador normalmente es muy frustrante“. Així doncs, sembla evident que més enllà dels problemes de resultats, al Buesa Arena estan lluny de caminar per al camí correcte per a solucionar-los.
Sobrevivint per talent
Malgrat tot, hi ha coses que no canvien. El talent individual de Baskonia és innegable, i el Buesa Arena manté aquella condició de pista inexpugnable. La conseqüència? Que Baskonia, malgrat la mala temporada, encara es viu per ser al play-off de l’ACB. Quan t’encomanes al talent, moltes vegades trobes a faltar la regularitat. Si el conjunt basc encara és a la lluita per ser entre els vuit millors equips de l’ACB, és gràcies a la recuperació de l’amenaça de Markus Howard. L’escolta de Nova Jersey és un dels millors llançadors de tres de la competició. Ell, juntament amb la recuperació de Sedekerskis i Forrest, que funcionen com a engranatges claus per fer l’equip més competitiu, són els jugadors més importants en l’esquema de Pablo Laso.
Precisament, al partit d’anada a Fontajau, no van disputar-lo ni Howard ni Sedekerskis. Trent Forrrest va ser el jugador més valorat de Baskonia en la derrota més grossa que ha patit el conjunt de Pablo Laso. Un dels moments més crítics del conjunt basc durant la temporada.
Pressió o oportunitat
El Bàsquet Girona tornarà a jugar un diumenge a la tarda després de sis jornades. L’última, a la jornada vint, just abans de l’aturada, a Fontajau. Els de Moncho Fernández van caure contra un Casademont Zaragoza superior des de l’inici. De fet, serà la quarta vegada a la temporada que conjunt català disputarà el seu partit al final de la jornada. Abans, tots a Fontajau, amb victòries contra el Manresa i el Baskonia, i la derrota ara esmentada contra Zaragoza.
Imatge de: ACB
A mesura que s’avança el final de la competició, jugar un cop ja ho han fet els teus rivals pot ser una arma de doble fil. Una informació afegida que no pots controlar i que pot afegir pressió o sensació d’oportunitat en funció del resultat. Aquesta jornada 26, el Bilbao i el Lleida han guanyat contra Gran Canaria i Río Breogán, respectivament. En canvi, l’Andorra ha perdut davant el Joventut de Badalona i continua empatat a nou victòries amb els gironins. El Coviran Granada, tancant el descens amb tres victòries menys, juga diumenge al matí a la pista de La Laguna Tenerife.
