Imatge de: ACB
El Bàsquet Girona rep a Fontajau al Dreamland Gran Canaria per iniciar el tram clau de la temporada. Els canaris, tot i que estan firmant una gran temporada, no es poden despistar a la competició domèstica si volen ser als play-offs.
Al tram més important, en el millor moment
Uns mesos enrere, la situació que viu ara l’equip era pràcticament impensable. Amb dos partits de marge respecte al descens i amb 6 duels a casa dels 11 restants que queden. Moncho ha proposat i l’equip ha respost. Per arribar aquí, però, també ha calgut ajustar. I molt.
Els gironins arriben a aquest tram final de la lliga ACB amb la idea de joc molt clara. La defensa, el rebot i l’esforç han passat a ser uns bàsics innegociables. A més, ara mateix els rols dins la plantilla són molt clars. Segurament, també, aquesta selecció de rols és molt més adient i el jugador l’encaixa força millor.
Imatge de: ACB
Tot això ajuda al fet que passin coses com la de la setmana passada, on l’equip guanya a la pista de la tercera millor defensa. El dia que no apareix Iroegbu, apareix Durham. El dia que no apareixen cap dels dos, apareix Juani Marcos. Geben i Juan Fernández es divideixen els minuts a la perfecció. Pep Busquets, amb confiança per anar consolidant el seu llançament exterior. Susinskas i Sergi Martínez, tot i jugar fora de posició, lideren des de la feina i l’esforç. Moncho Fernández ha encaixat les peces per arreglar el problema ofensiu i donar confiança a l’equip. I aquest ho ha agraït.
Els núvols de sempre
No tot són flors a Fontajau. A mesura que passen les jornades, la figura de Sibandé cada vegada és més qüestionada. Incapaç de ser una font de generació ofensiva en l’atac estàtic, ni tampoc aprofitar els avantatges dels companys. El període d’adaptació s’acaba i no semblen aparèixer brots verds en l’evolució del jugador americà.
Durham, tot i ser irregular, ha deixat mostres que pot ser diferencial a l’hora de decidir partits. James Nnaji sembla que ja no tornarà a entrar en els plans de Moncho Fernández. Però falta una incògnita per resoldre. Aquesta setmana, als vídeos del club, ja hem pogut veure Yves Pons entrenant amb el grup i amb certa intensitat. Com es resoldrà la rotació en cas que Moncho Fernández vulgui comptar amb ell? Veurem a Susinkas o Sergi Martínez retornar a la seva posició original? Implicarà la fi de la quota d’oportunitats per a Nike Sibandé? Sembla que és un tema del qual més aviat que tard n’acabarem sortint de dubtes.
Jornades diferents, partits semblants
El Dreamland Gran Canaria és el sisè equip que menys punts anota de tota la competició mentre que el Bàsquet Girona és el tercer. Els canaris són la quarta millor defensa. Així doncs, aquestes dades ens fan pensar en un partit força semblant amb el que vam viure dissabte passat al Palacio de Deportes contra l’UCAM Murica.
El control del ritme del partit, el fet de no intentar encadenar errades i sobretot l’estat anímic, poden acabar per ser definitius. Els gironins saltaran a Fontajau conscients que, en cas de victòria, traslladen tota la pressió al Coviran Granada, que no juga fins diumenge a la tarda i que en cas de derrota s’allunya fins als tres partits de marge.
Imatge de: ACB
Caleb Homesley, el factor X
Ens podem imaginar un partit semblant al de dissabte passat, però el rival no és el mateix. Dreamland Gran Canaria ocupa la vuitena classificació a l’ACB, però ja és semifinalista a l’Eurocup i va arribar fins a les semifinals a la Copa ACB. El projecte de Jaka Lakovič sembla que encara no ha tocat sostre.
L’èxit d’aquesta temporada, en part, rau en la incorporació de Caleb Homesley. L’exterior americà de quasi dos metres, està liderant al conjunt canari en la seva primera experiència a la competició domèstica espanyola. De gran envergadura, fet que complica molt als rivals la tasca d’aturar-lo, sorprèn l’absència de males decisions en el seu joc. 55% en tirs de 2, 43% en llançaments de més enllà del 6,75. Jugador molt complet que és determinant pel salt de qualitat que ha fet l’equip de Jaka Lakovič.
Imatge de: ACB
Cal afegir, que la fórmula escollida per al disseny de plantilla per als canaris ha estat molt encertada. A Caleb Homesley, referent ofensiu, però que és la seva primera experiència a l’ACB, l’han rodejat amb jugadors de molta qualitat, experiència i sobretot coneixement de la lliga; Joe Thomasson, Mike Tobey, Nico Brussino i sobretot Andrew Albicy, líder espiritual del projecte. El base francès, amb gran capacitat defensiva, és el capità de l’equip de les illes. Exerceix les funcions d’entrenador dins la pista, però també és el termòmetre de l’equip de Jaka Lakovič. Si el francès es troba còmode al parquet de Fontajau, el Bàsquet Girona ho passarà malament.
