Imatge de: X @BasquetGirona
El Bàsquet Girona ha saltat al Palau Blaugrana superat. Sense encert en situacions senzilles i amb errors defensius flagrants. La intenció era clara, castigar la defensa de Punter i Hernangómez, però ha faltat determinació per castigar-ho. A l’altra banda, el Barça ha castigat cada regal del conjunt visitant. Kevin Punter, amb tres triples, s’ha enfilat ràpidament fins als 11 punts. Hernangómez s’ha fet amo i senyor dels taulells per enfilar-se ràpidament amb sis rebots. L’escenari, de bon inici, ha estat molt plàcid per al conjunt local.
Moncho Fernández ha aturat el partit quan l’avantatge s’ha enfilat per sobre els deu punts, però no ha estat capaç de fer reaccionar als seus, que han encaixat 32 punts en els primers deu minuts. Horrorosa posada en escena dels gironins a una jornada clau, que s’ha vist doblement castigada per l’encert culer. De bon inici, ha calgut remar a contracorrent (32-19).
Als segons deu minuts, ha millorat defensivament el conjunt gironí. Tot i que l’encert culer seguia molt elevat des del 6,75; els gironins han estat capaços de trobar encert i abaixar la diferència per sota els deu punts. El Barça, però, amb molt poc ha tornat a eixamplar diferències. L’exigència física ha estat en tot moment molt més elevada de la que podia oferir el Bàsquet Girona, castigat per les baixes. A més, la traca final de Jabari Parker, a les acaballes del segon quart, ha posat el dit a la llaga d’un Bàsquet Girona sobrepassat físicament i per l’escenari, i ha col·locat la màxima diferència al marcador. (53-35)
De transistor
La sortida de vestidors ha evidenciat que el Bàsquet Girona no faria cap mèrit per acostar-se a disputar-li la victòria al Barça. Als de Moncho Fernández se’ls ha vist molt cansats i sense capacitat de reacció al dinamisme de l’ofensiva culer. Les alarmes han saltat quan Durham ha hagut de ser substituït per un problema a l’espatlla esquerra. Amb la mirada ja a l’últim partit contra el Lleida, Moncho ja no l’ha fet tornar a entrar.
Imatge de: ACB
A mesura que passaven els minuts, les mirades s’anaven dirigint cap a Madrid. La victòria blanca, que ha estat tot moment per davant, donava la permanència als gironins. Sense cap mena d’opció al Palau, Moncho Fernández ha donat entrada a Guillem Ferrando. En mig d’un partit amb poca tensió, el màxim avantatge de Madrid contra el Granada quan faltaven 4 minuts, ha fet revifar l’estat anímic tant dels jugadors com de l’afició gironina, que malgrat que el mal partit estaven veient l’objectiu més a prop.
Final feliç
El pas dels minuts han confirmat la derrota del Granada a Madrid i, per tant, la permanència del Bàsquet Girona. Una temporada molt complicada, que l’arribada de Moncho Fernández ha estat capaç de reconduir i salvar els mobles, per assolir l’objectiu una jornada abans del final.
Equip i afició han celebrat conjuntament al parquet del Palau Blaugrana la consecució de l’objectiu. Ara cal descansar i celebrar. Ja arribarà el moment per analitzar i posar notes a una temporada plena d’alts i baixos que ha acabat amb final feliç.
