Imatge de: X @GFCAcademia
Axel Vizuete és l’actual entrenador de la Montañesa. El català va arribar a l’equip barceloní a finals 2024 amb el conjunt de Nou Barris en zona de descens. Una gran segona volta li ha permès assolir la salvació. Ara, continuarà un any més vinculat al projecte. Vizuete va ser el tècnic del filial del Girona entre 2017 i 2023. Entre els seus èxits destaca el fet de pujar als blanc-i-vermells de Segona Catalana a Tercera RFEF, on competeixen actualment.
Per les seves mans han passat una gran quantitat de jugadors que estan triomfant a Primera o Segona Divisió com Arnau, Joel Roca, Ramón Terrats, Pau Víctor, Unai Hernández, Gabri o Loïc Williams. També ha format joves promeses com Jastin, Kim Minsu o Dawda. En la prèvia de la tornada dels play-offs d’ascens a Segona RFEF, Girona B – Peralada, Axel Vizueta parla a Girona Media.
Dins la tensió de la competició, hem gaudit aquests mesos
Vas arribar al desembre a un equip que estava descens. Sis victòries i set empats en un gran segon tram de temporada per assolir la permanència amb la Montañesa.
Ha sigut una experiència increïble amb unes emocions en l’últim partit difícils de viure perquè no depeníem de nosaltres. Havíem d’estar pendents del resultat de L’Hospitalet – San Cristóbal i a banda guanyar. Ha estat una temporada molt dura perquè jo vaig arribar al gener amb una dinàmica negativa. A l’inici ens va costar alguna cosa, però al final hem fet uns números espectaculars, i la veritat és que dins de la tensió de la competició, ho hem gaudit.
I l’objectiu per al pròxim any, salvació o alguna cosa més ambiciosa?
Per pressupost, que us puc assegurar que és el més ajustat de la categoria, l’objectiu principal és salvar la categoria, però, evidentment, volem ser l’equip que hem acabat sent. Un equip molt competitiu i que es prepari a consciència per competir contra qui sigui, independentment de contra qui juguem i on juguem. Un conjunt que estigui preparat per disputar els tres punts.
Precisament apuntaves ara la diferència de pressupost. La temporada que ve un dels rivals serà L’Hospitalet de Jordi Alba i Thiago Alcántara. Projectes així beneficien o perjudiquen el benestar de la categoria?
Jo ho sento com una cosa positiva, sempre que entri gent amb il·lusió, amb ganes de portar coses al futbol català. És gent molt contrastada en el futbol professional, que té un poder adquisitiu molt gran, però jo ho veig positiu perquè el futbol modest també necessita gent que aposti per aquestes categories, per aquests clubs. Entren en una estructura com la de L’Hospitalet. Jo vaig estar dos anys i tinc molt bon record de la meva etapa allà a L’Hospitalet com a jugador. És una estructura que crec que està capacitada per anar cap amunt.
A Espanya hi ha molts grups a totes les categories
I pel que fa al sistema, ets partidari del que hi ha ara o apostes per un canvi més similar al britànic amb una lliga de filials?
Si et dic la veritat, no em decanto ni per una opció ni per l’altra. El que sí que em decantaria és per reduir les categories. El que sí que hauríem d’agafar com a exemple del model britànic o l’alemany és que hi ha una primera divisió, una segona divisió i una tercera divisió professional, on només hi ha un grup. A tercera hi ha equips amb estadis on entren 20.000 o 30.000 persones. Aquí sento que hi ha moltíssims grups a totes les categories, massa divisions. Crec que això beneficiaria a tothom i sobretot a l’espectador perquè hi ha potencial per fer una tercera categoria professional. Només s’ha de veure la Primera RFEF, o fins i tot la Segona RFEF, els equips històrics que hi ha, però són categories semiprofessionals. Fer una tercera divisió professional ajudaria molt a gaudir d’una altra categoria de molt de nivell.
S’hauria d’haver apostat per pujar abans el filial
Vau guanyar amb la Montañesa aquesta temporada al Girona B al Nou Barris. Com has vist el conjunt de Quique Álvarez?
Jo diferenciaria clarament la primera volta i la segona volta. Una primera volta i un inici de la segona en què va fer números realment espectaculars. I una segona volta que han entrat en una dinàmica perillosa. Sí que és veritat que han tingut marge de punts i això finalment els ha servit per entrar a play-off. Evidentment, el Girona per pressupost i per estructura tenen marcat clarament l’objectiu de pujar. Jo sempre he dit, sobretot als meus últims anys, que el Girona necessita pujar el seu filial. Ho segueixo compartint i el temps crec que reforça aquesta idea.
Imatge de: X @GFCAcademia
Pujar hauria ajudat a captar més talent
Com recordes la teva etapa al filial del Girona?
És un club que jo sento perquè van ser sis anys amb dos ascensos i tres play-offs i allà deixes moltes amistats. Tot i això, jo recordo els meus últims anys que la meva opinió anava en una línia que sentia que s’havia d’haver apostat per pujar abans el filial.
Quan vam pujar a tercera divisió, el context era completament diferent del que hi ha ara. Era l’anterior estructura, on aleshores la tercera divisió era la quarta categoria nacional i el primer equip estava a la segona divisió. Aleshores hi havia molt poca distància entre nosaltres. Però després va haver-hi la reestructuració i la tercera divisió va passar a ser la cinquena categoria, i el primer equip va pujar a Primera Divisió. Hi havia moltíssima distància i no era un objectiu prioritari pujar al filial.
Jo realment sentia que ens ajudaria també a captar més talent i probablement ara, en comptes de gastar-te 40 milions a fitxar jugadors joves de fora, potser els podries treure de la casa. És una mica el que sento i és un objectiu que el club s’havia plantejat, tenir jugadors de la casa al primer equip. Tanmateix, avui dia només hi ha l’Arnau. Jo crec que el temps ens ha donat la raó. Ara sí que volen tenir aquesta necessitat de pujar al filial. Jo segueixo pensant que és una necessitat i una obligació.
De tots aquests sis anys amb grans èxits com els dos ascensos de Segona Catalana a Tercera RFEF, l’única taca negra potser és aquest ascens frustrat amb la generació com de Pau Víctor, Arnau, Joel Roca…
Sí, però recordo que a Joel Roca el vaig posar jo sent primer any de juvenil. En aquella època recordo que eren fins a set o vuit juvenils, que no els podíem inscriure tots perquè només en podien jugar quatre. O l’Unai, que el vaig pujar jo perquè també era juvenil de primer any. El missatge del club era molt clar; no és prioritari pujar, i això es nota molt.
Per exemple, quan jo vaig arribar a Segona Catalana, havíem de pujar. L’aposta era molt clara. Es va pujar. A Primera Catalana, també havíem de pujar i ho vam fer. Però quan vam arribar a tercera, no era l’objectiu. Ara havíem de formar jugadors. Això es nota. Tanmateix, l’equip va competir amb juvenils i sense ser l’objectiu, va estar a prop de fer-ho.
Però jo estic convençut que si el club hagués apostat de veritat amb algun jugador una miqueta més madur, que hauria ajudat els joves, ho haguéssim fet. Però no era l’aposta. Jo realment sentia que a tots els nivells, sobretot al club, hagués aportat molt. Pel que fa a la captació de talent ens hauria ajudat moltíssim. Ara es veu això perquè han d’anar a buscar el talent a fora i s’ha de pagar, com així ha sigut. Crec que l’objectiu hauria de ser intentar tenir el màxim de jugadors del planter al primer equip.
Per pressupost, el Girona B és el màxim candidat a pujar
En aquest sentit, veus el Girona candidat a l’ascens en aquests play-offs?
Per pressupost, seria el màxim candidat. En l’eliminatòria contra el Peralada evidentment està ben posicionat per assolir-ho i per passar de ronda, però són tres eliminatòries dures. Sí que és veritat que el Girona B no arribant en el seu millor moment, però crec que aquesta victòria a domicili els pot reforçar moltíssim per afrontar aquest partit de tornada i les següents rondes.
Qui sí que arriba al seu millor moment és Minsu, segurament l’estrella d’aquest equip, a qui vas poder dirigir. El veus preparat per fer el salt?
Minsu és un altre jugador que quan el vaig tenir era juvenil de primer any. Ell sortia de l’etapa cadet i no va poder debutar fins molt tard per un tema burocràtic. Sento que té un potencial terrible. Per exemple, ara el filial té uns 8 o 9 futbolistes que jo vaig tenir fa 3 o 4 anys. Ara sí que es dona continuïtat als jugadors perquè siguin més madurs. Jo ara m’he trobat amb Minsu, Comas, Dawda, Biel…, molts futbolistes que jo vaig tenir que ara estan molt més madurs. I Minsu, evidentment, per potencial, jo tinc moltes expectatives posades en ell perquè crec que és un jugador que estarà totalment preparat per arribar al món professional. Tant de bo sigui al primer equip del Girona.
Quan vam arribar a Tercera, el club va dir que l’objectiu era formar joves talents, i ho vam complir
Quan tu vas estar al filial, els primers anys van coincidir amb aquesta fusió entre Girona B i Peralada. Com va afectar això al desenvolupament i aposta que feia el club?
Aquí va haver-hi una realitat. Al Girona B es volia fer una aposta per intentar pujar-lo a tercera i no es va aconseguir, va baixar a Segona Catalana. Tenir un filial d’un equip professional a Segona Catalana era una cosa que no tocava. Aleshores van decidir fer aquesta fusió amb el Peralada. Van fer una aposta fortíssima i van comprar una plaça. Hi havia un pressupost altíssim i jugadors molt contrastats que venien de fora.
L’objectiu del Girona C no era una altra que pujar de categoria. A nosaltres ens tocava fer-ho i així ho vam fer. Vam pujar dues categories i m’hauria agradat que un cop vam arribar a tercera que l’aposta hagués continuat sent la de seguir pujant, però el club va dir que l’objectiu ja no era pujar de categoria, sinó la formació de joves talents. Va haver-hi una aposta molt forta per molts joves jugadors i, en aquest sentit, també vam complir. Vam assolir els objectius perquè des de la meva etapa van debutar crec que són 17-18 jugadors amb el primer equip.
Imatge de: X @GFCAcademia
De tots aquests jugadors que han passat també per les teves mans, quin és el que més t’ha sorprès?
N’han passat tants… El que sí que tinc clar és per al que me n’alegro moltíssim: Pau Víctor. Recordo que estava a cavall entre el primer equip i nosaltres. En el primer equip no acabava d’encaixar, no entrava en els plans. Va haver-hi un moment que ens van comunicar que en Pau Víctor baixava el filial, que deixava d’estar el primer equip. Això no és fàcil per a un jugador. Jo el veia entrenar i recordo que a la primera volta al filial portava 0 gols. Vaig xerrar amb ell a Nadal i li vaig dir: “Pau per com entrenes, com et prepares, com mostres aquestes ganes de fer les coses bé, estic convençut que faràs una segona volta que faràs parlar”. I ho va brodar amb nosaltres. La segona volta la va acabar amb el primer equip, van ascendir i a partir d’aquí va anar cap amunt fins a arribar a l’elit on està ara, el primer equip del Barça.
Ramon Terrats també és un cas especial per a mi. Recordo anar a veure a Vilassar – Sant Andreu per un jugador en concret. I estava allà al camp i Terrats em va impactar moltíssim. Li vaig fer saber a l’Albert Síria i el van signar. Vaig anar a fer un cafè amb ell per intentar convèncer-lo de què vingués a Girona. Li tinc una estima molt especial que, tot i que no ho ha pogut fer tampoc aquí a Girona, m’alegro que estigui mostrant a Villareal i a Getafe que és un jugador de molt nivell per a primera divisió.
Del Girona B actual, quin creus que pot ser el pròxim jugador en consolidar-se el primer equip?
Jo diria que Minsu. És un jugador que té un potencial molt alt per poder estar al primer equip, tant de bo que sigui al del Girona. En Jastin també és un futbolista que li tinc molta estima, confio en el seu potencial. Evidentment, té punts de millora que ha de corregir, però té un talent natural, com ha mostrat en moltes ocasions. Sí que és veritat que quan semblava que acabava de fer aquest pas definitiu al primer equip, van venir lesions que l’han frenat. Quan el pugem era juvenil de segon any, però ja vam veure el talent.
El nivell de Joel Roca a segona és suficient per quedar-se al primer equip
Si fossis, Míchel o Quique Carcel, et quedaries amb Joel Roca la temporada vinent?
Quan pugem a Joel Roca ell just sortia de l’etapa de cadet, era juvenil de primer any. Consideràvem que estava a un altre nivell i que l’havíem de pujar. És un nano que en aquella època havia de corregir algunes coses. Al final són molt joves i han de madurar i entendre una mica com funciona aquest món. Però sento que té un potencial molt alt i una mentalitat guanyadora i competitiva molt bona. Crec que el que està mostrant a Segona Divisió és suficient per a poder-se quedar a la primera plantilla del Girona. Tant de bo sigui així perquè considero que el primer equip del Girona hauria de començar a tenir més jugadors de la base.
És molt important i necessari tenir jugadors del planter al primer equip
Ara mateix en plantilla del primer equip no hi ha cap gironí. Creus que això també és un factor important a l’hora de pujar jugadors també tinguin sentiment gironí?
Sento que és molt important. Jo quan vaig arribar al club era un objectiu prioritari, pujar jugadors del planter. En aquest sentit, crec que no s’està aconseguint perquè només hi ha l’Arnau de la base. Tant de bo que d’aquí endavant sí que es pugui fer perquè sento que és molt important i molt necessari per al bon funcionament del primer equip.
Respecte a Arnau, sempre vas veure que estava preparat per pujar el primer equip?
Ell ja era un avançat perquè havia anat cremant etapes. Va passar pel filial molt jovenet i amb nosaltres pràcticament va estar 4 o 5 partits. Ràpidament, ja va pujar al primer equip i es va quedar. D’inici és un futbolista que no t’impacta, però quan treballes amb ell t’adones del potencial que té, que és un avançat a la seva edat. Té una personalitat i una mentalitat més avançada per la seva edat. Això és el que l’ha portat a estar al primer equip, a ser un dels capitans, a mostrar el nivell que està mostrant i a consolidar-se com ho ha fet.
Fa uns dies vam poder saber aquí que Jonathan Ruiz, entrenador de l’Europa B, serà en principi el pròxim tècnic del Juvenil A del Girona. Com veus aquest moviment?
Jo crec que en Jonathan està fent un treball increïble allà a l’Europa i ja ha demostrat de sobres que està totalment capacitat per treballar amb els joves. Crec que pot encaixar perquè fa una bona gestió a nivell de grup i té una proposta que encaixa molt també amb la que necessita un Girona. Sento que és una bona aposta i estic convençut que en Jonathan aprofitaria aquesta oportunitat.
Et tornarem a veure per Girona?
Al futbol ja sabem que l’impossible es fa possible. Mai se sap. És un club al que tinc molta estima, hi ha gent a qui li tinc molta estima i tenim una grandíssima relació. Jo sempre desitjo el millor al Girona perquè és un club molt familiar que et fa sentir com a casa. Tinc un sentiment molt gran cap al Girona així que mai se sap. A partir d’aquí ja es veurà, però jo ara mateix estic molt feliç a la Monta i al Girona li desitjo el millor a tots els nivells, tant al primer equip com a la base.
