Imatge: X Uni Girona
L’Uni Girona ha començat aquesta temporada 2024-2025 amb força, consolidant-se com un dels equips més competitius del bàsquet femení espanyol. Amb una plantilla renovada i el lideratge tàctic reforçat, l’equip ha assolit grans resultats tant a nivell nacional com europeu. Després de 22 partits només ha conegut la derrota dues vegades, una a la lliga i l’altre a l’EuroCup.
Imatge: X Uni Girona
A la Lliga Femenina Endesa, l’Spar Girona ha marcat el ritme del campionat. Després de 14 jornades, l’equip es troba en la primera posició (13-1), amb només una derrota ajustada contra el València Basket. Aquest partit, tot i tallar la ratxa d’11 partits d’imbatibilitat, ha posat de manifest el nivell altíssim de la lliga aquesta temporada fent el millor inici històric del club. Tanmateix, amb els 10 primers partits guanyats, matemàticament ja es va classificar per a la copa de la reina.
Un equip que vol somiar a Europa
En competicions europees, l’Uni Girona ha brillat a l’EuroCup Women, on s’ha enfrontat a rivals d’entitat com La Molisana Campobasso i NKA Universitas Pecs. Aquestes actuacions han evidenciat la meravellosa preparació física i la capacitat de l’equip per competir contra les millors. Ja a vuitens de final, buscarà trobar una plaça per la pròxima ronda contra el conegut equip hongarès NKA Universitas Pecs.
Una de les claus d’aquest inici ha estat el rendiment de jugadores com l’Australiana Chloe Bibby, que amb la seva intensitat i encert ha esdevingut una peça fonamental promitjant més de 18 punts per partit.
Els pròxims mesos seran crucials per mantenir el ritme i assegurar la seva posició a la lliga i en competicions internacionals. L’afició, com sempre, juga un paper determinant, convertint Fontajau en una fortalesa on rivals d’arreu del continent lluiten per treure’n resultats.
Amb aquest inici tan prometedor, l’Uni Girona s’encamina cap a una temporada que podria ser històrica. Els reptes són grans, però l’ambició de l’equip, també.
Un Bàsquet Girona camí al pou
Antítesi. Si a l’Uni Girona les coses estan funcionant a les mil meravelles, la situació és totalment oposada a l’altra banda de Fontajau. L’equip és cuer i tan sols ha pogut guanyar en 2 dels 13 partits que ha disputat a la Liga Endesa. Un bagatge pèssim que no augura gaire optimisme entre la parròquia gironina. El Bàsquet Girona ja fa setmanes que navega a la vora del precipici, com un trapezista que mira de travessar la corda fluixa de puntetes. I el que és més greu, no dona cap mena de símptoma de millora.
Imatge: X Bàsquet Girona
Els resultats i el joc del conjunt gironí s’han encarregat d’esborrar els somriures i l’optimisme que es respirava a inicis de temporada. Al club hi havia esperances dipositades en Fede San Emeterio, al capdavant de la direcció esportiva des d’aquest estiu. Però ni això ha sortit bé. Una plantilla curta, sense talent diferencial i sense ànima. En definitiva, una planificació farcida de mancances, tant a la pintura com al perímetre.
Tot això ha abocat finalment en la destitució del tècnic grec Fotis Katsikaris, per mirar de canviar el rumb i la dinàmica de la plantilla. Al seu lloc, el Girona va decidir incorporar a Moncho Fernández, un clàssic del bàsquet espanyol amb una dilatada trajectòria. De moment, des de la seva estrena, dues derrotes sense pal·liatius, evidenciant que a dia d’avui és gairebé un miracle treure més rèdit d’aquesta plantilla.
Obligats a intervenir al mercat de fitxatges
Amb l’equip navegant cap a la segona categoria del bàsquet estatal, Marc Gasol, president i accionista, ha donat la cara mirant de refredar la delicada situació, assegurant que hi haurà canvis a la plantilla durant les properes setmanes. Els primers moviments no han trigat a arribar, amb la sortida de Howard i l’arribada del pivot lituà Martinas Geben, amb previ pas pel Baxi Manresa.
En les properes setmanes s’esperen més modificacions pel que fa al “roster” amb diversos noms sobre la taula, com el de l’aler Pep Busquets (Joventut), un vell conegut a Fontajau que ja va ser sondejat al mercat d’estiu. El club també treballa en la incorporació d’un perfil que ajudi en el joc interior, una de les carències més remarcables del conjunt ara a les ordres de Moncho.
Així doncs, el contrast entre tots dos equips gironins és abismal. Mentre l’Uni marca tendència a passes de gegant, el Bàsquet Girona intenta salvar els mobles abans que la patacada sigui definitiva.
