Imatge de: X @GironaFC
Males notícies per al Girona. Semblava que la situació no podia empitjorar després de la lesió de Vanat contra el Villarreal, que el deixarà fora el que resta de temporada. Això obria una petita finestra d’esperança per a Abel Ruiz, però la realitat ha estat ben diferent. El davanter va entrar des de la banqueta al Bernabéu, però només va aguantar vint minuts abans de demanar el canvi per molèsties físiques. Avui s’ha confirmat el diagnòstic: lesió a la musculatura isquiotibial de la cama dreta, amb un temps de baixa d’entre 4 i 6 setmanes. Per tant, un altre que podria dir diu adeu a la temporada.
Davant d’aquest context, s’obren diversos escenaris per Míchel:
Cristhian Stuani
El Girona afronta el tram final de temporada amb un únic davanter disponible: el capità Cristhian Stuani. Una situació que generaria menys dubtes si no fos perquè l’uruguaià ha arrossegat problemes físics durant bona part del curs i tot just acaba de reincorporar-se al grup.
Stuani no és titular des del partit de Copa contra el Constància (28 d’octubre), i en Lliga cal remuntar-se al Girona-Sevilla de la jornada 3 (30 d’agost). És, sens dubte, la temporada amb menys minuts i participació des de la seva arribada el curs 2017/18. Tot i això, sempre apareix quan més se’l necessita, i no hi ha cap mena de dubtes que tornarà a respondre, sigui menor o major el seu minutatge.
Claudio Echeverri
Per a Echeverri, el context actual és una prova de foc. Té davant una gran oportunitat per reivindicar-se i guanyar pes en els plans de Míchel, que sempre ha parlat molt bé d’ell.
Tot i que les seves millors virtuts apareixen com a enllaç entre el mig del camp i l’atac, ja se’l va veure al Bernabéu actuant com a fals 9, un rol que també va exercir puntualment contra el Barça. Míchel té una setmana neta per preparar el duel contra el Betis i no seria estrany tornar-lo a veure fent aquesta funció.
Joel Roca
L’extrem de Camprodon tampoc està habituat a jugar com a davanter, però pot ser una alternativa interessant segons el context del partit. La seva velocitat, insistència i verticalitat poden aportar energia a l’atac en moments puntuals, com ja ha passat en algunes jornades.
A més, és una oportunitat per guanyar-se un lloc en l’onze en un moment en què sembla haver perdut protagonisme respecte a l’inici de temporada. La seva polivalència juga a favor seu.
Juan Arango
Un dels noms que pot aprofitar les baixes és el del davanter veneçolà Juan Arango. És un futbolista molt ben valorat per Míchel i per la direcció esportiva, i que ja sap el què és estar en dinàmica del primer equip. Aquesta temporada ha entrat en diverses convocatòries i fins i tot ha disputat minuts en dos partits de Lliga, contra l’Elx i el Getafe.
Es tracta d’un davanter mòbil, amb bona relació amb el gol, tot i que enguany ha tingut un paper més secundari al filial. Sovint utilitzat com a revulsiu, acumula vuit suplències en els darrers nou partits. Això sí, entrant sempre a les segones parts.
Carles Garrido
Qui precisament li ha guanyat la titularitat al filial és Carles Garrido, i ho ha fet amb mèrits propis. Amb vuit gols, és el màxim golejador de l’equip a Segona Federació i una peça clau per a Quique Álvarez, igualant ja els seus registres anotadors de la temporada passada.
Tot i el seu gran rendiment, parteix amb un lleuger desavantatge respecte a Arango a l’hora de fer el salt al primer equip, especialment amb la temporada en joc i amb el filial a prop d’assolir els seus objectius. Amb tot, és un davanter potent i una alternativa molt a tenir en compte.
