Imatge de: X @GironaFC
Míchel ha parlat diversos cops que a inicis de temporada va exposar massa als seus jugadors. Ara, però, amb un canvi de sistema, aparició de noves peces claus i la lenta recuperació de les baixes, l’equip és reconeixible. A poc a poc el joc va millorant, però en què ha canviat el joc del Girona?
El més evident, el sistema
D’una línia de 4 a una línia de 5. De dos interiors a un pivot i un interior. O fins i tot de dos extrems oberts i molt ofensius, a carrilers que deixen els jugadors de banda al carril central. L’ocupació d’espais ha canviat, però com es mouen els jugadors també. Míchel ha aconseguit amb la parella Iván i Witsel, un tàndem capaç de girar, combinar, conduir i llençar l’equip a l’espai. Els dos mitja puntes, siguin Portu, Asprilla, Bryan o Joel, Cauen a banda per generar 2vs1 amb el desdoblament dels carrilers i sobretot guanyen profunditat fent ruptures a l’interval lateral-central del rival.
D’aquesta manera els rols queden molt clars i l’acumulació de jugadors en zones interiors amb molta mobilitat fa que l’equip estigui junt quan toca replegar. Els dos carrilers, Rincón i Àlex Moreno, són jugadors de molt recorregut i agraeixen en el seu joc córrer cap endavant, ja que les seves esquenes a vegades, eren un problema. La línia de tres fa que les mancances dels carrilers defensivament quedin maquillades, pel fet que l’equip soluciona problemes qualitatius amb una major quantitat d’efectius a la zona.
Estil de joc
El Girona feia molts mesos que semblava que era esclau d’un estil de joc que no el beneficiava de cap de les maneres. Míchel ha estat intel·ligent i ha dotat a la plantilla de més recursos. Envers una pressió alta i un parell de pèrdues, desplaçament i lluites àrees. Envers un rival que et ve a buscar, però et deixa jugar en curt, cerca de l’esquena a partir de desplaçaments. Veure el Girona ara és tenir la sensació d’uns jugadors desacomplexats que abans que un estil de joc, veuen una manera de competir on, si es dona un escenari ideal, jugaran de la manera que el míster creu que és millor.
S’ha deixat de veure l’estil com una manera de competir per veure competir com una manera d’implementar el teu joc. Sona redundant i fins i tot absurd, però és així. Ara els jugadors competeixen i si poden, juguen de la manera que prefereixen. Normalment amb els equips condemnats a lluitar pel descens funciona així, primer busquen no ser vulnerables i a partir d’assolir-ho, fan bandera d’una proposta de joc particular.
Confiança
Actitud, confiança, mentalitat…, són paraules que en el món del futbol han esdevingut tòpics i no descriuen la gran majoria de cops els problemes dels equips. Però, pot ser que el Girona hagi canviat de mentalitat, tingui més confiança i l’actitud dels jugadors i de l’entrenador marqui el camí? És impossible endevinar què passa dins un vestuari de futbol, però és evident que el bloqueig inicial ha desaparegut. Tàcticament, l’equip ha canviat, Míchel ha fet un equip molt més reactiu i curós i els jugadors ara estan més còmodes. Però no tot depèn d’això. Ara quan el Girona intenta sortir jugant, que sempre és la primera opció, no perd tantes pilotes, és capaç de guanyar duels i sobretot els moviments coordinen amb les passades. Evidentment, hi ha un treball tàctic, però també un guany de confiança, un creixement dels jugadors que tornen a creure en allò que el míster explica.
Veure sortir al Girona ara no genera aquella remor de malastrugança a Montilivi, sense regats a l’àrea petita ni passades al rival. Els blanc-i-vermells ara es mouen amb coherència, intentant buscar la verticalitat sense perdre el món de vista. La frivolitat i aquell esperit de superioritat moral per tenir un estil de joc vistós sembla haver desaparegut i ara el Girona no renuncia a guanyar de la manera que faci falta, per molt que despersonalitzi la imatge preconcebuda del conjunt de Míchel.
Comprensió de la realitat
La lluita amb les expectatives és un constant en el món del futbol i els objectius inicials poden ser positius, però acostumen a generar males dinàmiques si no s’assoleixen. El Girona, però va pagar car a inicis d’aquesta temporada no ser conscient de quin equip havia de ser. Conèixer les limitacions és necessari per conèixer on els equips s’han de fer forts. Els de Míchel van iniciar el curs sense arguments futbolístics per a competir i ja feia mesos que semblava que l’equip gestionava una inèrcia. Ara, però, sembla que la plantilla és conscient de la situació i si fa falta competiran d’altres maneres per assolir l’objectiu, que ara sí que està definit, la permanència.
