Imatge de: X @Alaves
El creixement de l’Alavés la temporada anterior sembla haver-se encallat, ja que a hores d’ara es troba a dos punts del descens. El canvi de banqueta ha modificat l’estil de joc de l’equip vitorià, així i tot de moment no aconsegueix sumar tres punts des del primer de novembre, encara amb Luis Garcia Plaza al timó. Porta ara mateix respecte a la temporada passada 5 gols més encaixats i només ha rebut més gols el Valladolid. Coudet, la gran esperança.
Estil de joc
L’Alavés, des del seu retorn a primera l’any passat, és un dels equips més difícils d’atacar des del joc posicional. És dins la competició dels que defensa més i millor el terç central del seu propi camp. Aquesta temporada, però, sense tantes baixes a l’eix de la defensa malgrat la marxa de Rafa Marín, s’està mostrant insegur i no tan contundent. Busca ser un equip reactiu, agressiu en les segones jugades i en la pressió postpèrdua. D’ençà que hi ha Coudet les bandes han agafat encara més pes. Busca trobar l’espai a través del desplaçament, ja que circulant és un equip lent i imprecís. Els seus dos pivots són clau dins l’esquema tàctic, Joan Jordán i Antonio Blanco estan sempre a prop del duel dels davanters en les pilotes dividides i són cabdals en l’activació de l’equip a l’hora de pressionar al rival.
Imatge de: X @Alaves
Amenaces
Els equips del ”Chacho” tenen sempre molts recursos ofensius i sembla que durant l’últim partit de l’any els jugadors van entendre què volia el míster. Contra el Valencia l’ocupació d’espais s’erigia de la següent manera. Ofensivament, tancava amb tres centrals i Manu juntament amb Carlos Vicente aprofitaven els carrils. Dins, a la base, hi tenia dos pivots, Jordán i Blanco, i amb més alçada Guridi i Carlos Martín. Ambdós amenaçaven constantment l’interval lateral-central. Per tant, si el lateral dubtava o es quedava en una posició intermèdia, els carrilers aprofitaven l’espai de la seva esquena. De fet, el primer gol a Mestalla prové d’un d’aquests dubtes dels laterals. En aquella ocasió Guridi va amenaçar, Abqar (defensa central) va desplaçar en llarg i Carlos Vicente va donar l’assistència a Carlos Martín.
Per tant, els laterals del Girona hauran de vigilar moltíssim l’esquena i ser conscients de qui i a on han de marcar. Els migcampistes hauran d’estar en una activació constant, ja que l’Alavés és molt agressiu en les segones pilotes que descarrega Kike Garcia.
Tot i això, a mesura que van avançant les jornades els bascos busquen controlar més els partits i establir la consigna de trobar ràpidament les bandes. Té jugadors dotats tècnicament que de mica en mica van tornant a la seva millor versió.
Defensivament, l’equip a València es situava en un 5-4-1, amb un bloc junt que esperava dins i saltava fora, això dificulta molt la circulació. Al Girona li fa falta circular més ràpid i desequilibri, per tant, els de Mendizorrotza seran mala peça al teler pels de Míchel.
Imatge de: X @Alaves
Debilitats
Durant els últims partits els centrals del conjunt basc han començat a fer salts molt agressius sobre els davanters o mitjos que guanyen l’esquena als dos pivots. Aparentment, això és una mostra de rigor i de bon posicionament dels centrals, però quan els pivots constantment deixen l’espai és on hi ha el problema. I és que deixar l’esquena lliure en el carril del mig mai és una bona idea. L’Alavés va pagar caríssim l’últim partit el fet que els seus centrals portessin tota l’estona saltant a les ajudes i aquí és on el Girona pot fer mal. El rigor posicional dels de Míchel en zones intermèdies a dins poden generar un ball de marques al conjunt basc i si són capaços de circular amb prou fluïdesa trobaran espai per definir.
Tot i això, s’ha de ser pacient. La urgència que té l’Alavés de fer punts si el partit no li surt com vol derivarà en una impaciència que el Girona ha d’aprofitar. De fet, aquest any si no fos pel porter Sivera, actualment lesionat, molts dels moments d’intercanvi de cops haguessin resultat fatals pels bascos. Els blanc-i-vermells han de ser capaços d’identificar els moments per obrir el partit i ser agressius, ja que, sense Sivera, hi ha més probabilitat de gol.
Actualment, el rival del Girona no és ni de bon tros un rival tècnicament fi ni amb confiança, així i tot, ho donarà tot per començar l’any sortint del pou i efectuant la primera victòria de l’era Coudet.
