Imatge de: X @GironaFC
Si parlem de coratge, amor, ímpetu, força i ganes, sobretot ganes, a Montilivi només et pot venir al cap el nom de Portu. Un jugador que sempre suma dins i fora el vestidor, però sobretot que sempre hi és quan se’l necessita. El tram final de la temporada passada va ser clau per a la salvació al costat del seu gran amic Cristhian Stuani, dos dels jugadors més emblemàtics del club de l’última dècada.
Entrada per la porta gran
Cristian Portugués va arribar sent un nen a Girona, la temporada 16-17. Bé, un nen en aquella època, quan les revelacions tenien 22 o 23 anys. El de Beniel arribava d’Albacete, després de dos anys molt bons a Segona Divisió. Venia a sumar a un projecte amb jugadors de la talla de Pere Pons, Fran Sandaza, Aday Benitez o Felipe Sanchón, llegendes del club, que li van ensenyar els seus valors i, ràpidament, el van ajudar a integrar-se a l’equip. Portu va cridar l’atenció dels aficionats per la seva velocitat, però també per la seva voluntat i compromís a la gespa. Així doncs, va ser arribar i moldre. L’objectiu es va aconseguir i l’equip va pujar a Primera Divisió, un fet inèdit a la història del club.
Després de dues temporades extraordinàries a la màxima categoria i un descens estrepitós (per no prendre les decisions oportunes), l’extrem va marxar a la Real Sociedad, on va fer una bona temporada, però de mica en mica es va anar desinflant fins a convertir-se en un jugador de rotació. La temporada 2022-23, Portu va decidir fer les maletes cap a Madrid i va convertir-se en el nou fitxatge del Getafe. Una temporada en blanc, quant a gols, van fer replantejar-li el futur. On ell havia sigut realment feliç essent futbolista havia sigut a Girona, on a més a més hi havia iniciat algun negoci durant la seva primera etapa blanc-i-vermella. En aquest sentit, el murcià va tenir clar que volia tornar a Girona i els aficionats gironins el van rebre amb les mans obertes.
Una segona etapa brillant
La seva arribada va generar una espècie d’il·lusió i nostàlgia al públic de Montilivi. Els gironins eren conscients que Portu no venia d’estar al seu millor nivell, però ningú tenia cap dubte que s’ho deixaria tot per ajudar l’equip. I una altra vegada, arribar i moldre. Classificació històrica a la Champions League. Un doblet contra el Barça, un gol a casa contra Las Palmas i una contribució magnifica sortint des de la banqueta contra el Betis van donar punts a un equip que no deixava de somiar.
Una relació formidable
Enguany, el mercat ha començat més tard pel Girona i aquest fet ha provocat veure les mateixes cares de sempre. La pretemporada va arrancar a Olot amb Stuani i Portu a l’11. Dos veterans que entenen el futbol de la mateixa manera, amb unes condicions totalment diferents, però amb un resultat que dona fruits. Avui dia, Stuani és el davanter centre titular a falta de la gran inversió pel ‘9’ durant aquest mes d’agost. Tot i això, no cal descartar la possibilitat que els dos jugadors siguin titulars al primer partit de Lliga davant el Rayo Vallecano. I si no pot ser així, ho faran de la banqueta perquè també entenen el rol de revulsiu i han demostrat que sols poden capgirar un marcador.
De fet, el jugador format a l’acadèmia del Valencia tindrà més complicada la seva participació per la presència d’un gran Asprilla – almenys així s’ha demostrat a la pretemporada – o un Thomas Lemar, que de moment és una incògnita. D’altra banda, Portu té una qualitat molt buscada pels entrenadors: la versatilitat. Pot jugar acompanyant el punta, amb un 4-4-2, també se l’ha vist còmode de mitja punta amb un 4-2-3-1 o bé d’extrem dret, aportant velocitat i centrada a l’àrea.
